dilluns, 9 de març de 2015

Medalles

He de reconèixer que m'he sorprès a mi mateix. Sempre havia pensat que quan m'arribés el dia d'anar a buscar la medalla per antiguitat que ni em faria gràcia ni l'aniria a buscar, i que ja me l'enviarien al parc.

Però passats els anys i arribat el dia, després de 20 (ara ja son 21) anys per la casa (laboralment s'entén) doncs em fa certa il·lusió. Bé, més que il·lusió és ràbia. Si, ràbia. És la primera vegada que em donen un "reconeixement" per vell. Uff, fins i tot m'entra mal rollo.
De tota manera no m'agrada tota la parafernàlia que envolta l'acte. Entenc que hi hagi un cert protocol, que sigui un acte arregladet, fins i tot bonic, però d'aquí a que sigui una qüestió de propaganda i màrqueting de la casa ja fa que se'm faci costa amunt.

Mira si és propaganda, que portem tot l'any amb problemes per fer les festes que ens pertoquen, que hi ha gent que encarà té hores per compensar de 2014 (i ja estem a març de 2015) i no hi ha manera de poder-les fer. Abans si feia falta, entrava gent a fer hores, sempre sota control i regulat), però això ja no és així. O sobra gent, i a Lleida en falta sempre, o et quedes sense les festes. I ni plantejar-se la casa que com no s'han pogut fer, per necessitats del servei, com a mínim que te les paguin o les acumulis al següent període.
 
Doncs tot això se'n va a norris per a recollir les medalles. SI, evidentment és un acte propagandístic i és aquesta la raó per la qual el passat divendres cinc bombers que estàvem de torn vàrem poder anar a Sabadell i cinc bombers més veren entrar de guàrdia fent hores extres. Per això si, per un acte de propaganda de la casa si es poden fer hores extres, però per cobrir mínims i que la gent pugui complir la seva planificació horària (incloses les festes) no.

També esperava, com s'ha vist altres anys, que algú amb més o menys gràcia fes un petit acte de rebel·lia i reivindicació per tot el que hem estat aguantant i patint els últims anys.

De tota manera ho vaig viure molt diferent a tot això. Fins aquí ho havia escrit durant els dies previs, però des d'aquest paràgraf està escrit després d'anar a l'acte de Sabadell.
L'acte, després d'un petit assaig per a que tot vagi correctament, es desenvolupa de forma senzilla. Després d'unes paraules d'introducció a l'entorn (aquest any era Sabadell, la fira i el seu parc) i també de l'alcalde es passa al lliurament de les medalles d'antiguitat de 20, 25, 35 anys i també als que s'han jubilat amb més de 30 anys de servei. Aquest punt el vaig trobar molt fred, en el sentit que la gent està asseguda per ordre alfabètic i en el meu cas no coneixia a la gent del meu voltant. Es segueix amb el reconeixement dels companys d'altres cossos que han ajudat en la resolució de serveis o altres tasques de prevenció. Després s'inicia la part més emotiva. Aquesta és el reconeixement a la gent que ha fet actuacions considerades excepcionals. Aquí hi ha dues que em van emocionar, la primera la d'una infermera de la casa que fora de servei es va trobar amb un accident múltiple i va fer una sèrie d'accions per tal d'organitzar tot el rescat posterior. El segon és el moment en que es reconeixia a un bomber que va perdre la vida l'any passat i que la vídua recollia el guardó. En aquest moment tot l'auditori es va posar den peus i els aplaudiment van sonar molt i molt fort. I finalment el discurs, una mica massa llarg del conseller on va repassar promeses anteriors i en va fer de noves... be, em reservo el comentari, però hi vaig trobar a faltar alguns xiulets per part dels assistents.
Però si vaig assistir a l'acte no va ser per recollir només una medalla de reconeixement a la "feina" de vint anys, sinó que a més a nou companys del parc de Lleida i a mi se'ns havia concedit una medalla d'argent com a reconeixement per un servei en el que havíem intervingut un vespre del passat mes d'agost. Aquest reconeixement no ve per una acció única, o personal, sinó que és per la unió d'un grup de persones que hem fet la nostra feina i és per això que per treballar en equip es va poder operar en un servei complex. Els coneixements els tenim, l'experiència també, la capacitat d'improvisar també l'hem après al llarg d'aquest temps, i solament amb la unió i compenetració d'un grup ha estat possible donar valor a tot això donant com a resultat la consecució d'un servei on a més de l'explosió inicial hi havia l'extinció, la propagació i protecció, la recerca de persones, el seu confinament i el seu posterior rescat.

També varen rebre una felicitació alguns companys del torn B i del parc d'Almacelles per una actuació conjunta en un accident de camió a Gimenells.
He d'agrair a una persona, que aquests dies estan sent especialment durs per ell i la seva família, la proposta d'aquest guardó. És el tècnic que aquell vespre també estava de guàrdia. Una part d'aquest guardó també es teu.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Genial, sobre tot la part del agraiment!!!

Vols rebre els articles per correu? apunta't!