dilluns, 23 de març del 2015

La crisi dels comandaments intermitjos

 La crisi, les retallades pressupostàries, l'aturada total de la renovació de personal, les jubilacions, les baixes i un grapat de factors més han provocat que a can bombers estiguem amb una ma davant i una darrera.

Des que van començar les accions més potents per fer front al dèficit de la Generalitat es va establir la política de deixar extingir les places de funcionari, com si totes les places fossin iguals. I no ho son. Amb tots els respectes, però si manquen administratius, auxiliars administratius o personal subaltern les repercussions que hi poden haver envers al servei públic tenen un caràcter menor al que si manquen bombers, policies o altre personal que ha de complir un mínim estructural.
I nosaltres ara, després de 6 anys sense que entri ningú nou i un grapat de places extingides per les jubilacions ens trobem que als parcs hi manca gent i garantir els mínims son un maldecap dia darrera dia. No totes les regions afronten el problema de la mateixa manera, però la RELL és com sempre un cas extrem. Si manca un bomber per disposar de 9 efectius al parc de Lleida et pots trobar que t'enviïn a un company des de Sort (125km i 2h de cotxe) o des de La Seu d'Urgell (130km i 2h també)...
Les tant criticades per alguns sindicats hores de Major Dedicació ens servien a la RELL per cubrir aquestes mancances. Tot això s'ha substituït per un quadrant de 3 guàrdies que distribueix els torns de forma numèrica equitativa, però com està tot tant agafat en pinces a la més mínima baixa d'algú o que hi hagi un canvi de parc o un canvi de destinació apareix l'esquerda a tot aquest muntatge.

Recordo que fa un parell d'anys ja vaig calcular que amb el 5è torn no anàvem enlloc. La seva distribució permetia tant poc marge de maniobra que hores d'ara hauriem d'haver tornat al nostre sistema de 4 torns o la casa gastaria un grapat de diners cobrant hores extra. Ara estem en un punt similar. Si més no al parc de Lleida. Pràcticament cada dia hi ha algú que ve de fora a cobrir els nostres mínims. De fet, al nostre torn, tenim 4 baixes i si s'hagués mantingut l'estructura lògica de comandament ens mancaria un caporal.
Però aquí estem. Dels 4 torns de Lleida som un dels dos que tenim un sergent i un caporal, els altres dos tenen dos caporals. Però no tot acaba en un parc. Si mirem a nivell de Regió tenim que manca un cap de parc, el de La Seu d'Urgell, les funcions estan cobertes per un cap d'un altre parc que actua de forma compartida. Potser si que les funcions de cap de parc no son tant complexes com per ser un cap-un parc però també tenen associades les funcions de Echo. I això vol dir que si manca un cap de parc (7 en lloc de 8) hi ha un comandament menys a la roda d'ajudants de cap de guàrdia, als que afegim la del sergent de formació i el sergent d'operacions.

Això és molt bonic mentre no passa res més... i no passa fins que passa.
I que passa? Doncs que de tant en tant un cap de parc deixa de ser cap de parc o que un sergent de regió deixa el càrrec... Doncs be, ja la tenim liada. El sergent d'operacions marxa de cap de parc a Amposta. I ara què, que fem? una de dos no passa res, o es crea una cadena de petits moviments. 
Ja tenim tema per les properes setmanes. De moment ens quedem amb un altre sergent menys a la roda de Echos, i per altra un buit en un lloc amb molt recorregut per desenvolupar dins l'àrea d'operacions. I aquí el problema!

Si cobrim la plaça, només hi ha 2 sergents lliures a tota la RELL. Els dos sergents al parc de Lleida, i o els posem a ells o els enviem de cap de parc (o en deixem un altre sense) per a que un dels que ja porten el seu "huevo" ocupi aquest lloc.
Be, tot un problema. De moment ens quedem sense un sergent a la regió... i ja en van uns quants!

PD. Joan, carai, que tinguis molta sort per Amposta! Paciència amb aquella gent, parlen raro, però t'hi acostumes ràpid. Segur que t'il·lustren alguns racons increïbles, que ja faré que m'ensenyis aquest estiu.