dimarts, 7 de febrer del 2012

Periodisme catastròfic, la sobrevaloració de la informació

A tots ens agrada veure nevar, i ens sentim cofois al mirar per la finestra i veure com cauen uns quants flocs.
Recordo en temps de l'insti, que pel matí escoltava a un tal Carles Cuní que parlava de fred, nevades i tipus de neu. (Aquí em va començar el cuquet de l'esquí). Recordo com narrava que aquella nit havia fet molt fred, -15º al Pirineu, mentre a Reus amb prou feines arribàvem a 1º positiu, on durant l'hivern sols un parell de matinades s'arriba a una mínima de 6. Evidentment vaig anar a l'insti com gairebé cada dia.

Des de fa no masses anys tenim tendència a fer grans les coses petites o dit d'una altra manera fent excepcional allò que en realitat és normal (poc freqüent però normal).

Cada any per l'estiu, "fa més calor que mai", a la tardor quan plou tot és alarmisme "han plogut 100 litres!" a no sé quin indret...
Des de sempre he vist fotos i reportatges amb neu als carrers de Barcelona (1956, 1962, 1985, 2001, març 2010) i és per això que em sorprèn que una cosa relativament habitual com la neu sigui una notícia tant important.

He pujat grapat de vegades a Prades o al Coll de la Teixeta per veure la neu que hi cau gairebé cada any. Fins i tot un any vam fer 4x4 per alguns caminots impracticables. Quan estava a Montblanc més d'un cop a les 6 del matí passava per la zona de Vinaixa tot nevant cap a fer la guàrdia. A Mollerussa un cop, al voltant de Nadal, teníem l'A2 mig tancada, però al ser diumenge no va passar d'aquí. Durant la nit tot i caure 2 pams de neu, no hi va haver cap sortida.
Recordo, cap al 2006 anar cap a Vic amb l'eix nevat (i nevant) des de Cervera. Ja al març de 2010 hi va haver una nevada generalitzada, i l'endemà jo cap a l'auditoria d'un client (de l'oficina) i vam acabar a Les Planes de Sant Cugat del Vallès. Aquí em va sorprendre veure un Terrano de l'ajuntament amb una pala de treure neu. #etfelicitofill. Em va agradar perquè és una manera fàcil d'anar tornant a la normalitat circulatòria, o si es fa des del primer moment ja no tens ni problema.
A l'octubre de 2010 hi va haver una altra nevada a Barcelona (la 2ª en un any) i aquesta va quallar i el caos va regnar a reu de Catalunya (a no, de Barcelona).
És habitual que nevi a la majoria de poblacions del nostre país (ni que sigui 1 cop cada 5 anys). Només cal buscar a l'hemeroteca.
l'acudit del Diari Segre
No criticaré el que un Conseller, que va criticar al seu antecessor per activa i per passiva, de gestionar malament l'emergència blanca de 2010 hagi pecat de prudent. Crec que ha fet la seva feina. Ha escoltat les previsions i ha decidit. Potser s'ha passat, però ha fet la seva feina, que en els temps que corren... #oletu.

Després, però, tenim als periodistes que moguts per algun afany de fer el millor, el més espectacular o simplement el primer reportatge (ja se que la competència és dura entre els mitjans), no han sabut discriminar el que era una previsió de risc al que ha acabat sent, per la seva condició de comunicadors, un alarmisme desbocat.

A migdia començava a nevar a Almacelles, i per la ràdio i les xarxes socials no es sentia res més de que venia el caos. Que els col·legis havien de tancar. I em van trucar, "Tanca el cole d'Almacelles" i au, jo cap  a la web del club de rítmica per penjar un comunicat que ni per la tarda, ni divendres ni dissabte hauria entrenaments. Als 2 minuts truco al cole on van els meus fills, a 10' del poble i situat en una cota més alta. Pregunto per com està la situació i em contesten "Tranquils" "Que no ho saps tu això?".. Clar, jo ja imaginava que estava tot be, però com que tot eren notícies dient el contrari...

M'agrada saber com estan les coses al meu voltant, llegeixo amb interès si neva a Tiana, Sant Llorenç Savall o Matadepera, però pel fet que hi nevi no vol dir que tot Catalunya estigui igual o que jo ho visqui de la mateixa manera. Estic segur que en Marc, en Joan o la Gemma veien i vivien la boira i el gebre de les últimes setmanes a Ponent de diferent forma a la que he viscut jo.
Els polítics s'han resguardat les espatlles, els periodistes han informat del que han vist i del que els han avisat que passava/passaria, altres han descrit per les xarxes socials el que passava a cada terme. Però algú ha reflexionat sobre si això és tant, tant, però tant excepcional?
Tinc un amic que dijous (en plena hecatombe) va marxar de Lleida per anar a Barruera, i amb 2 collons va acabar anant amb BTT. I per la nit estaven a -23º!.
La notícia ha estat que havia de nevar un grapat i que el fred pararia el món.
Les informacions ens han explicat això i molt més, però la realitat ha estat una altra, el món ha seguit girant.

He fet una consulta i m'han fet arribar aquest enllaç del Telemonegal que després de les presentacions parla de les nevades i els meteoròlegs. http://www.btv.cat/alacarta/telemonegal-1/14131/ *** gràcies Silvia.

De la mateixa manera que hem d'aprendre a llegir i escriure emails (quants malentesos ens haguéssim estalviat) hem d'aprendre a explicar i a llegir notícies i a fer i interpretar els twits.

Després surt l'incendi de l'Albiol i la noticia és que han cremat 50 ò 70 ha. NO HOME NO!!! La majoria de la gent no coneix que a l'hivern hi ha risc d'incendis i ningú els hi ha explicat. I tampoc ningú s'ha fet ressò de l'autèntica NOTICIA del cap de setmana. Ha estat un dissabte molt ventós i a l'incendi de l'Albiol hi volaven 3 helicòpters. Recordo un incendi d'estiu (marinades i tal) en que els helicòpters no podien volar. Caram, caram...

1 comentari:

JoanRomaSalvó ha dit...

Alfons,

Comparteixo moltes de les observacions i reflexions del teu article.
I certament, quan jo informava de que queia neu a Sant Llorenç Savall només explicava un fet, no hi va haver cap daltabaix per la neu.

En la darrera nevada important i gràcies tant a la prevenció com a la diligència de l'Ajuntament (i força serveis que vam haver de fer pels arbres i/o vehicles) l'únic problema realment important va ser la manca d'electricitat durant tres dies.
La gent de les masies, a les quals es va telefonar per saber-ne la situació, només preguntaren si hi podríem anar en cas de necessitat, que per la resta ja s'espavilaven.

Que nevi a l'hivern hauria de ser normal, com la boira a les planes, la calor a l'estiu i la pluja a la primavera i tardor.

Joan