Que fàcil és ser bomber, o això diuen

La gent es pensa que ser bomber és un xollo. Potser si, sobretot si ho compares amb la majoria de feines en que tens un horari estricte de dilluns a divendres i que sovint (ara que hi ha crisi no tant) t'has de quedar un parell d'hores més perquè la feina s'acumula i el transportista encara ha d'arribar, o el paquet/producte/lot ha d'anar al magatzem o perquè no pots deixar la màquina enxufada ni treballant sola.

Però no ho és quan vas a solucionar els problemes d'on la gent marxa i a més  treballes en cap de setmana (no tots) i festius (tampoc tants), i no m'oblido dels botiguers, que déu ni do. La gent sols veu que tu un dimecres qualsevol portes els nens al cole i després vas a fer un cafè o fas un parell d'hores de BTT. Però ells el dissabte aniran de rebaixes i el diumenge a buscar bolets o a fer el vermut, nosaltres en canvi el més normal és fer-ne una o l'altra, però les dues ja costa més.

La majoria de gent té un lloc fix de treball (excepte els transportistes). Els bombers sabem on comencem la guàrdia però la podem acabar a Girona, Sort o la serra de Llaberia perquè hi ha un incendi o el rescat d'un excursionista o d'una persona de la tercera edat que ha sortit a passejar després de dinar i no ha tornat. Això es transforma en el que era preveure d'arribar a casa a les 8-8:30 del matí i acaba sent 2/4 d'11 (o d'1 si és lluny). Si clar, ho cobrarem, però això no et treu de fer la ronda de trucades (des del lloc del servei) per avisar a casa, els avis o al veí, que nosaltres no arribarem a temps per acabar de preparar el nens i portar-los al cole.

Quan arribes als 40 no és tant fàcil estar en forma. Sovint la gent et mira amb mals ulls (o pensa malament) quan et troba al gimnàs, et creues amb la BTT o quan et veu córrer assíduament. En el meu cas vaig a córrer a les 9 de la nit (o més tard) i a 2ºC (un xollo), però un parell de cops per setmana munto a cavall, abans que m'arribin els nens a les 5. Si, sóc un privilegiat, però si no ho fes també em dirien que tinc panxa i estic en baixa forma. O sigui, que mai estarà tot al gust de tothom.

Podem fer part del nostre entrenament al parc (per la tarda) però sense rebentar-nos que si després surt algun servei potent caldrà rendir. No podem arribar en pantaló curt, ni suats, ni deshidratats. A l'arribar als serveis hem d'estar en condicions, descansats, menjats, hidratats, cagats i pixats. Algú s'imagina un bomber, policia o sanitari pixant al costat d'un cotxe espetegat amb el "pobre client" amb el cap obert i esperant? oi que no?

Quan trobem un bomber passejant o fent esport o portant als nens al cole no us penséssiu que som uns privilegiats, sinó que anem al revés del món. Igual que als incendis, vosaltres en fugiu i nosaltres hi anem, perquè per nosaltres és la nostra feina, el nostre deure i la nostra passió.