Cada any em costa més fer seguiment del concurs (o com ara es digui) del concurs d'excarceració. Recordo quan els meus companys de torn van començar a entrenar i a motivar-se pel tema. Van anar millorant i fins i tot es van guanyar anar a Miami (EEUU) a participar en un concurs internacional. Els següents anys van seguir participant i quedant entre els millors. S'ha de reconèixer que al llarg dels anys aquesta especialitat ha guanyat molt. S'han aconseguit recursos, millorar material i també incorporar als parcs un bon grapat de coneixements i tècniques. Però més de 10 anys després d'aquella primera experiència ja em cansa.
A les noves generacions, font inesgotable de nous participants, se'ls veu la bona predisposició i ganes de millora. Tot i així la realitat sovint és una mica diferent. Als accidents reals no hi ha un crono. No es tracta de qui el treu primer ni qui el treu més alineat. Sinó de com gestionar millor aquell servei. I evidentment en un servei real les víctimes son reals. Hi ha altres ferits que et demanen pel company o familiar, altres que criden o simplement olors a moltes coses que et fan viure la realitat molt diferent de la d'un concurs. La part de "no-realitat", de concurs, de competició a mi no m'agrada. Sóc així de raret. La competició no va amb mi.
Però per altra, no entenc que quan convé l'ISPC i la DGPEIS són coses diferents i quan interessa són el mateix o simplement col·laboren i no passa res en cedir mitjans d'un costat cap a l'altra. El concurs qui l'organitza? La DGPEIS? I què hi fa al pati de l'ISPC? És coorganitzat? Això sembla. Segons hi consta a la nota de premsa de la Gene: "L’edició del Concurs de Rescat en Accidents de Trànsit d’enguany està organitzada pel Cos de Bombers de la Generalitat conjuntament amb l’ISPC". El que us deia, no són el mateix però quan interessa ho són. Estan junts però van per separat. Quan convé deixo vehicles a l'ISPC i quan no, doncs no. Evidentment, però que no sigui una excusa dir que son entitats diferents, perquè tot sovint ho fan.
Els últims anys l'ISPC (i el seu curs bàsic) s'ha nodrit de vehicles, cedits, per les regions per a les pràctiques i maniobres dels alumnes. Vehicles que sovint hi han arribat mancats de material i que un cop allí han tingut una gestió si més no, complicada. Després tots ens hi hem trobat amb sorpreses. De fet, l'ISPC és una mini ciutat. El més pràctic seria tenir-hi un petit parc de bombers (obert quan hi ha curs) amb els vehicles i funcions pròpies dins l'ISPC. O és que hem d'esperar que l'ISPC com a entitat pròpia tingui els seus propis bombers "d'empresa"? Darrerament l'ISPC ja ha incorporat el seu propi parc mòbil de vehicles. El primer o segon nou Scania hi va anar a parar (i això que no és la DGPEIS). I l'han precedit i seguit altres toies de la casa i també de Bombers de Barcelona. Som els cracks de l'aprofitament. L'agència de residus deu estar encantada amb nosaltres. Aprofitem els camions de bombers fins i tot després de la seva vida útil.
Així que el pati de l'ISPC no és només l'aparcament de vehicles destinats a fer-los una excarceració als cursos de l'ISPC, sinó que també s'hi mantenen durant algunes setmanes fins que no són retirats a la deixalleria. A més hi hem de sumar els camions (toies) que s'hi han anat cedint des de les regions i properament les velles glòries que amb la propera renovació del parc mòbil de la DGPEIS també s'hi afincaran. Ostres, ens quedarà un pati la mar de guapo. Ple de vidres i ferros (com els darrers anys). El que no tinc tant clar és la ferralla de qui és. De la DGPEIS o de l'ISPC? Ja m'enteneu, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada