Ja haureu llegit en algun post que la història de Bombers és d'aquells patrimonis que no li hem donat prou importància. Els nostres jefes mai se n'han preocupat i segurament costarà molt trobar-ne algú que finalment doni un pas endavant. Tots, absolutament tots han estat i estan preocupats per quadrar el pressupost amb l'estructura enorme que té el Cos de Bombers de la Generalitat. El més fotut però, és que per molt que ho hagin volgut mai se n'han sortit. Els números hauran quadrat més o menys, però la infraestructura i les necessitats logístiques sempre se n'han ressentit. Només cal recordar aquella part de la història recent en que poc a poc teníem més i més interferències d'altres cossos, degut especialment a la nostra manca de finançament. Que això no sé si en un futur recull històric hi podrà quedar plasmat, però que certament és part d'aquells moments històrics en que el Cos podia acabar penjant d'un fil.
Per sort, hi ha tot d'iniciatives individuals de companys bombers que puntualment fan reculls d'història bomberil. Ja sigui perquè son els aniversaris d'un parc (100, 125, 150...), perquè algú està fent una tesi o un doctorat en història o simplement perquè el seu hobbi és la història i té aquest neguit interior d'aportar el seu gra de sorra.
Les darreres setmanes a Lleida hem fet un petit retrobament amb els bombers jubilats de cada torn. Concretament, cada torn ens hem fet una foto amb els bombers jubilats, alguns que han canviat de parc, els actuals i també (qui ha volgut o pogut) els que vindran a partir de l'1 de gener. Hi ha 4 fotos que ens podrien explicar molta part de la història del nostre parc. De fet n'hi ha una cinquena no menys important. La foto dels caps de parc. Malauradament les malalties vàries i la COVID s'han emportat a més d'un company. Però tot i així les 5 fotos quedaran per a perpetrar que un parc son les persones que el conformen. És la part més important. Ni les INT, ni els comunicats, ni la PGBO, ni el Gestparc, ni els camions, ni tampoc els pantalons o l'antiga camisa de bomber.
Ara que encara no fa un any del canvi de vestimenta, moltíssima gent reclamava un polo, ja ningú l'enyora. és com si tota la vida haguéssim anat amb polo. I en canvi som l'últim Cos de Bombers que l'ha incorporat. Potser per una manca de pressupost, perquè hi ha temes en que estem al paleolític, perquè als polítics no els hem interessat mai, no sé. Però de la camisa ja no en parla ningú. L'última promoció que ens ha arribat a Can Bombers ja no sap ni de què estic parlant. Camisa? Ells són de polo.
Doncs d'això va la història dels Bombers. De recuperar totes aquelles coses i punts importants que han fet créixer i superar etapes. Sempre que vaig a l'Escola de Bombers (no em resignaré mai a perdre aquest nom) miro les fotos que hi ha penjades, especialment a la zona de l'escala. Hi ha fotos dels primers helicòpters, de pràctiques a l'antiga torre de Cerdanyola i també de companys que ens han deixat. Pujar aquella escala ens porta enrere i ens fa recordar d'on venim.
Aquest any, a diferència dels anteriors, al sopar de nadal del torn, em vaig asseure amb alguns jubilats. He de reconèixer que m'ho vaig passar pipa. Potser millor que mai. I en part va ser perquè em van fer recordar grans moments que només podem explicar-nos entre nosaltres. Potser hauria estat el moment per treure un mòbil i gravar aquelles converses plenes d'història bomberil. Aquella anècdota, aquella dada concreta o simplement la vivència d'un servei que era especial. Ara que estem a l'era de portar el mòbil a tot arreu, de fer fotos i vídeos ensenyant només la part bonica de la vida, hauríem de crear també un fons fotogràfic de cada parc i cada torn, amb les imatges que hem anat recollint els últims 20 anys. I a poder ser, recuperar en un arxiu totes aquelles fotos impreses que tenim en algun racó de casa nostra. A tots els parcs hi ha fotos per les parets de moments concrets de serveis importants, de trobades al parc, d'alguna festa del Patró... formen part d'aquell llegat que tots, amb més o menys mesura, hem anat deixant a cada parc pel que hi hem passat.
Doncs res, mentre tota aquesta part de la història més o menys recent es va perdent en la memòria dels jubilats i a les targetes SD dels mòbils, a Lleida tenim al nostre company Leo, del torn A, que està preparant el llibre sobre la història dels Bombers de Lleida en el període 1980 fins l'actualitat. I jo ja tinc ganes de llegir-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada