que ja ens arriba la tardor

Fa uns dies escoltava la ràdio i tot era al voltant de la tardor. Demanaven cançons de tardor. Collons, no sabia que n'hi havia. Al final la gent proposava cançons melòdiques, més o menys tristones. La tardor a can bombers no és exactament una història trista, però tampoc d'amor.

La tardor a nosaltres ens hauria de comportar serveis de pluja (com els darrers a Terres de l'Ebre), els boletaires perduts, també les primeres xemeneies amb problemes i les calderes mal regulades. De tota manera el canvi d'estació no ha estat exactament com esperàvem a priori.

Un primer incendi forestal a la zona del Gaià, al Tarragonès, i també a Riudecanyes, Baix Camp, ens recorden la important sequera que patim. Sequera també en idees i recursos de la casa.

Els propers mesos a més de perdre una part important de la llum del dia (al desembre tindrem només 9h de llum) seguirem perdent equips d'aire i arrossegant els vells Atego (per molt bé que vagin de motor). Per cert, trigarem a tornar a tenir camions com aquests. Els BRP Atego són gairebé tant difícils d'oblidar com els MB1222.

Foto a l'ISPC d'abril de 2023

Fa uns dies vaig estar a Cerdanyola, allí hi havia aturades les noves autoescales, entre elles la de Lleida. Que esperen? No sé, segurament que caduqui la garantia per enviar-los als parcs. Som una organització lenta, molt lenta. Segurament deuen esperar que arribi algun generador, llum o qualsevol equipament secundari. Però allí estan, parats. Igual com els contractes i licitacions de manteniment de molts equips que ens són necessaris. Detectors, equips d'aire, nivells 3, equips de calefacció de parcs, compressors, i moltes de les màquines a motor que són ATEX i treballen en condicions extremes.

Així que la tardor, com dèiem, és aquell període on perdem llum. On perdem camions, perdem equips... i ens quedem poc a poc sense moltes eines de treball. Anem cap a l'hivern, època fosca. La primavera? Ni idea, primer preparem-nos per l'hivern.

l'olor de comiat d'un gran moment de torn

Les últimes setmanes al meu torn, segurament també extensible a nivell dels altres torns del parc de Lleida, hi ha una sensació de que els bons temps se'ns acaben. Cada guàrdia tenim la sensació de que allò que estem vivint cal gaudir-ne perquè d'aquí a poc no ho tindrem. I simplement és perquè l'any s'acaba i amb ell se n'aniran molts companys del torn i del parc.

Fa uns anys quan reclamàvem més bombers (i encara en reclamem més i joves) semblava gairebé una utopia poder ser altre cop un torn de 14 o de 15. Ara ho som. Tenim gent jove al torn, tornem a fer celebracions d'aniversari de companys que en fan 30, 32, 37! El que fins poc abans de l'estiu semblava un goig inacabable, una sort, que la Casa torna a estar vestida (a estones i no a tot arreu) ara té un final.

Tenir companys joves al torn ens ha donat ganes de fer coses, il·lusió, empenta, idees noves i canvis en la manera de fer al torn. Els més veterans podem sentir que de tant en tant no tenim la mateixa energia que aquesta "canallota", però malgrat aquesta joventut que ja no tenim, podem suplir-ho amb l'experiència. Molts ja hem viscut moltes coses importants i sobretot dures. Pels que arrosseguem certa experiència no ens sorprenen però ens afecten algunes situacions crítiques, patiments de persones o simplement preveiem alguna situació abans que passi. Per tant ens posem en guàrdia, els avisem i si convé els acompanyem en la seva manera d'assumir algunes situacions complexes. Però que també aprenem d'ells. Els joves ens aporten, com deia, energia i necessiten de moviment en el sentit de sortir a fer pràctiques complexes, elaborades i que no serveix engegar un parell de màquines. Necessiten i necessitem fer maniobres, coordinar-nos i millorar dia rere dia.

A inici de la Campanya forestal ja va sortir una primera llista, casolana, de les destinacions dels diferents concursos de trasllat. Una llista, que hores d'ara segueix amb la seva provisionalitat, però que és la que tothom mira. No n'hi ha d'altra. La incògnita de quan sortirà la definitiva i de quin dia es fa el canvi no sa sap pràcticament ningú. Potser no ho sap ni el responsable de Recursos Humans. Els nous necessiten obtenir una plaça en propietat. la resta de personal concursar per les places vacants de jubilació, d'ampliació d'alguns torns, que han quedat lliures per la promoció a categories superiors, etc. En el fons és una bona sacsejada a la vida dels parcs. Gent jove anant a parcs més llunyans, veterans apropant la seva plaça al lloc on tenen la família i la casa. Uns hauran de matinar encara més per anar al seu nou destí, altres, potser podran venir a peu, amb patinet o simplement els permetrà acompanyar els nens al cole al plegar de la guàrdia (cosa que en 10 anys no havien pogut fer).

Qualsevol canvi de destinació comporta un comiat. Un dol. Ara estem en aquest moment. Quants d'aquests serveis ja no farem més junts? Quantes oportunitats més tindrem per a fer canvis al torn? És com, si cada guàrdia fos potser l'última. Queda la següent i no sabem quantes poques més. Després?

Aquí hi ha el handicap. Què farem ara que ens marxarà un terç del torn? Un terç que són 5 persones joves. Substituïts en principi per gent amb "experiència" de vint anys però que sempre han estat a parcs més petits. Venen de parcs amb pocs serveis on per la nit gairebé sempre es dorm, on són quatre o cinc a "discutir" que es fa o no durant la jornada. Portem uns anys malacostumats amb el "joves" que ens han donat ales i energia renovada. Què passarà a partir d'ara? Doncs el dol que us deia abans també el tenim els qui ens quedem als torns. Vindrà gent amb ganes de canviar, de viure noves experiències, més emocions però també arribaran "caimans" (asseguts a la seva poltrona). Per això tenim al torn la sensació que els bons temps s'acaben. S'ha fet la renovació de personal (amb data de caducitat) i s'han omplert de nou els torns d'un parc com el de Lleida. Seguirem amb els torns al complert però la mitjana d'edat tornarà créixer. de 40 tornarà a estar per sobre els 50. I això, segurament, no és bo, de fet ho estem vivint amb incertesa.

Aprofitem aquestes últimes setmanes per seguir acompanyant als nostres joves companys, continuarem aprenent juntament els uns dels altres fins que s'acabi. Segurament tornarà a passar molt temps fins que es repeteixi. De fet, potser els propers "joves" seran els que ja em substitueixin a mi. He d'aprofitar aquestes últimes setmanes amb ells, perquè ja no tornaré a viure una guàrdia amb 5 galifardeus de menys de 30 anys.

Una nova Diada a can Bombers

Ja sé que avui és dimarts, però no pretendreu que publiqui en dia festiu, oi? Més sent la Diada de Catalunya. I parlant de Catalans i Catalanes... la sensació que tinc els últims anys és que poc ens han de dir la resta de cossos de bombers de l'estat i de la península. I més després de comprovar com darrerament el nombre d'hectàrees cremades a casa nostra es manté dins un marge "raonable".

Més calor que aquest any no l'havíem tingut mai: Però com ja sabeu, anys com el 1991, 1998, 2009 son amb escreix els que varen causar més boscos i hectàrees cremades a la nostra història. Curiosament, avui amb molta més temperatura, sequera i més boscos hem perdut molta menys massa arbòria. Per una banda està el tema organitzatiu. Som un cos únic. Únic per dues raons. Només som un cos. No som la suma de moltes agrupacions de parcs, diputacions, mancomunitats ni d'empreses contractades per cobrir una determinat espai. Som el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Això és extremadament important. La resposta està unificada, és única i està garantida sigui on sigui. Encara que sigui a un lloc remot del Pirineu on el primer camió de bombers està a gairebé una hora, si l'incendi és important la resposta te la pot donar la suma de camions, helicòpters i sistema de comandament vinguts de tot el país. Això no té color en cap altre lloc de l'Estat.

Però també és un cos únic per la qualitat de resposta, anàlisi i mitjans de que es disposa i s'utilitzen per a tots els serveis, tant en l'àmbit forestal com en d'altres. A ningú li ha de semblar estrany que tenim la millor preparació per afrontar un incendi forestal Tenim els millors analistes de l'estat (que no vol dir que allí no en tinguin de bons), tenim la millor organització (tota una estructura tant a nivell analític, operatiu i organitzatiu) i finalment també tenim la millor resposta (conjunt immens de vehicles, helicòpters i totes les eines de predicció i seguiment).

Aquests dos factors, que donen al nostre Cos de Bombers el seu component únic, són segurament la clau per a l'èxit. Però també som únics en la manera en que afrontem la majoria de serveis. Mentre molts altres cossos depenen d'un tècnic municipal o provincial per a aspectes estructurals o de medi ambient, aquí ens hem inventat la "guàrdia de suport". Començant pel GROS, capaços de muntar una "ciutat de bombers" en poques hores. Seguint pel GREC, que equival a tenir un arquitecte sempre "de guàrdia" per resoldre qualsevol dubte a qualsevol hora. A l'Incendi de Pont de Vilomara hi va fer balanç de tots el habitatges afectats i en va fer foto que es van penjar al nostra sistema de mapes. O aquest any, registrant i valorant l'afectació a estructures a les inundacions de fa uns dies al Montsià i Baix Ebre. I moltes valoracions de les estructures a incendis d'indústria o malalties de la construcció a habitatges. També tenim al GRIT. Que fins i tot d'allà on els bombers marxen o no volen entrar, sempre hi ha un GRIT per analitzar, comprovar i fer factibles maniobres de NRBQ.

Com a incís al bon estiu, també hi ha tota la campanya de sensibilització de risc d'incendis i tancament de parcs naturals. Que la gent tingui consciència de risc també ha fet molt perquè el nombre de negligències hagi baixat molt. Aquí el Cos d'Aquests Rurals i el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural hi han fet molta feina. I tota la coordinació i cooperació amb el Cos de Bombers.

Poc a poc, el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya s'ha anat convertint en un cos molt top. Des d'especialistes mundialistes en accidents de trànsit, un GRAE capaç de fer virgueries penjats d'una corda a la muntanya o d'un cable d'helicòpter, els subaquàtics, el GRAF i tots els seus quilòmetres recorreguts a diari, la Canina GRCR el bon nombre de persones trobades... No és un grup efímer composat per dues o tres persones. Són tot d'unitats ben definides i estructurades tant des de la Divisió de Grups Especials com des de la Divisió d'Operacions, que donen una consistència a tothom que forma part d'aquests àmbits. Per això som un Cos top. Quants altres cossos hi ha arreu que tinguin aquest ventall de resposta?

Però com tota organització que s'ha anat remodelant i creixent, sempre hi ha aquelles dificultats que no hi ha forma humana de salvar. En el nostre cas les compres, el manteniment, les revisions, les renovacions, les substitucions son el taló d'Aquil·les. Tornem a tenir una nova crisi amb equips ERA (revisions), portem mesos perdent equips de detecció  per la manca del contracte de revisió i calibratge, tampoc estem millor amb els equips de transvasament de productes químics ni els vestits de protecció. Sembla que tot allò relacionat amb l'organització del manteniment i la revisió segueix fora de joc. Perquè? Ho desconec. L'únic que sé és que la casa hi dedica molts esforços. Suficients? Ja ho veurem, de moment seguim coixos en aquest sentit. Un Cos de Bombers coix no és un servei de Bombers fiable, per molt que aquest estiu no se'ns hagin cremat gaires hectàrees de bosc.

Visca el Cos de Bombers i Visca Catalunya

avui va de màscares ffp3

Fins ara hem tingut una Campanya Forestal flash. Ha estat un vist i no vist. Totalment diferent a allò que hom esperava. Després de la gran sequera acumulada, la calor excepcional i algunes jornades de vent (per sort poques) aquesta CF23 sembla que l'hem salvat. Portbou ha estat l'excepció, ja ho sabíem, Girona és diferent. Sempre ho ha estat i ho segueix sent.

Aquest estiu, bé a partir d'agost, hem pogut provar les noves màscares ffp3, que substitueixen totes les que teníem fins ara. Les ffp2, que abans de la COVID en teníem per les butxaques de la jaqueta industrial i la forestal. Fins que no es trencava o feia massa pudor ningú la canviava. També les ffp3 per a ús exclusiu i restringit als serveis amb asbest (uralita). I quan t'adonaves que et feia falta ja portaves una hora al servei i mai sabies on la tenies, o que estaven a algun camió (furgó) que no havia vingut al servei.

Ara amb les noves ffp3, més ergonòmiques i eficients, sembla que podem anar als serveis molt més segurs que fins ara. Segur? A priori si. La peça és molt millor que totes les que havíem tingut anteriorment. Problemes? Bàsicament logístics i de concepte.

Logístics perquè només se n'han comprat (o rebut) una quantitat limitada. Això vol dir que arriba pel 2600 bombers professionals (desconec si n'han repartit per a tots els bombers voluntaris que tenen nomenament), però que només és una. Què passa si se'm trenca estan en un servei? O que ja porta el nombre de serveis/hores i s'ha de substituir per una de nova? Doncs ara per ara a la majoria de Regions no hi ha resposta. Així que ben aviat ens trobarem amb bombers que no tenen la seva màscara ffp3 multiús i no podran anar a incendis de vegetació ni forestal. Tampoc podran anar a possibles serveis amb asbest (per molt ERA que portin) perquè dins del desvestit i descontaminació es necessita una ffp3.

De concepte. La documentació que ens dóna la casa indica que després de 4 serveis de més de 4 hores l'haurem de substituir. I què passa si portem 20 serveis de 2 hores? O hem estat en un servei amb molt fum (restes de poda, fulles, canyes, etc) i que després queda la màscara colmada de pudor? Ens la posem a la butxaca i esperem al següent servei a veure si arribem al nombre mínim d'hores/serveis per a que ens les canviïn? Diguem que no hi ha una única resposta a com s'embruta i quan necessitem canviar-la. Cada servei és diferent i cada incendi té uns components volàtils i de partícules. Potser hauríem de conèixer una mica més què és el que el fabricant considera com a brut i així entendre si "poc fum" o "molt fum" cal comptabilizar-lo.

De fet, a més de la ignorància dels bombers, on m'incloc (desconec el procés real pel qual està bruta o no bruta), la qual ens produeix dubtes. Tots sabem que sovint la casa ens ha fet creure coses que no eren del tot certes... Doncs a més no entenc com tenim unes màscares ffp3 que no es poden rentar/netejar/sanejar. Hem passat una COVID on hem descobert que hi ha algunes màscares rentables. Aquí estem parlant de filtrar partícules, no virus ni bacteris. Partícules. PM10, PM2,5... en definitiva totes aquestes partícules que són capaces de contenir gasos tòxics dissolts. Per tant, una màscara bruta, no només és bruta sinó que també és tòxica. Per això insisteixo en què no entenc el recompte d'hores/serveis. Eh, no dic que no s'hagin de comptar ni controlar. Simplement que penso que no és del tot coherent.

I no és coherent si a hores d'ara, un mes després de la seva implementació, encara no tenim recanvis de màscares. Però ja se sap. En aquesta casa tot és possible. Tu llegeixes una instrucció oficial sobre treballs amb asbest i et poses les mans al cap, per la requeriments i protocols que cal seguir. Aquí, en aquesta casa et poses un ffp3 quan ja fa més d'una hora que treballes sobre un sostre col·lapsat (d'una cabana al camp), i en acabar el servei et guardes la mascareta a la butxaca (no has fet prou hores ni serveis) i a més t'has de netejar tu mateix la jaqueta forestal a la rentadora del parc. De debò, potser que ens ho fem mirar.