I ara que semblava que començava la Campanya Forestal a tope, va i plou. O ara que semblava que ens trobaríem tots al carrer Diputació, va i desconvoquen... Però de la mateixa manera que la pluja acaba i els incendis tornen, els incendis dins el col·lectiu tornaran. Bé, no han marxat, només ha estat un impàs i això és veu a la guàrdia. La gent vol moviment.
Poc a poc van arribant alguns vehicles més. Aquesta setmana a Lleida ens ha arribat un camió escala nou. De moment tancat amb clau i forrellat, esperant el primer dia de la formació específica. Res, en un parell de setmanes hi haurem passat tots i podrem veure la nova escala passejant per Lleida. I a la mínima la portarem als serveis.
De fet, Lleida, tot i ser un parc top, amb un bon parc de vehicles, acaba sent una mostra del que és la casa. Una organització que va a cops de talonari. Què vull dir? Que fa una vintena d'anys ens vàrem quedar sense els Egipcis i plagats dels rústics Comet de Pegaso. El talonari de la Tura va comprar un grapat d'Atego. I avui encara els tenim als parcs.
D'aquella època (no gaire anys després) són també els BUL, BUP, FSV i les Autoescales. I només cal mirar les cotxeres dels parcs per comprovar que les matrícules són en gran majoria Dxx, Fxx, Gxx. Si això fossin autobusos de transport escolar, la majoria haurien perdut la llicència, doncs el TE no accepta vehicles de més de 16 anys. El que us deia, aquí l'únic camió "nou" és el Scania, i ja li hem fet 39.800km. El nostre BUP en porta gairebé 130.000.
Lleida, Reus, Tarragona i la resta de parcs grans són la demostració que aquesta casa porta 40 anys funcionant a cop de talonari. Ara renovaran la resta de camions, mentre esperem que algun dia aconseguim que tots els parcs hagin tingut una repassada. I els hi tornem a posar, en les obres d'actualització, el comptador a zero. Però l'endemà mateix d'acabar-se ja estaran desfasats. I aquí un altre cop tenim l'exemple de Lleida. Sempre que ens visita algun company de fora, ens diu que estem molt bé. Molt bé comparat amb com estan la resta. Però els qui estem en un parc caixa de sardines, són nosaltres. Per molt que tinguem les parets netes, aire condicionat (que s'espatlla el pitjor dia) i una cuina prou gran, sempre s'ha patit de manca d'espai pels equips bruts, pel equips nets i principalment dels vestidors.
Al 2009 (14 anys ja) va ser la gran reforma del parc. Només un re-stylling. Però que sempre s'ha venut com que hi havia 71 parcs pitjors. I per nosaltres sempre ha estat una gran i malaguanyada despesa, que l'únic que va provocar va ser el retard en 20 ò 30 anys a fer un parc de dimensions i distribució totalment diferents a l'actual. Avui a més del GRAF, hi tenim el GRCR (patrulla canina), la UCM i tota la tipologia de camions que té el servei, a excepció del furgó de risc químic (que alguna cosa havíem de deixar als altres).
Conclusió, que cal aprofitar el moment per a fer aflorar les vergonyes de la casa. Parcs cutres, camions d'altres èpoques, vestidors sense espai, habitacions amb persianes trencades i llits amuntegats. Potser així serà possible la gran transformació que li cal a aquesta casa. És del tot necessària. I no podem amagar-nos darrera els polítics i els pressupostos. Som nosaltres que ho hem de fer visible exigint les obres d'actualització dels parcs i els vehicles davant la societat. Us hi apunteu? Doncs seguim! ✊
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada