Sembla que la primavera s'anima. Aquesta setmana hem sabut que els sindicats, en les diferents negociacions, comencen a estar mosca amb les maneres i els oferiments de la DGPEIS. Aquí no us donaré detalls, no és el lloc. L'únic que us puc dir és que tot allò treballat i no res és el mateix. O sigui, que fins ara no s'ha aconseguit cap punt favorable als interessos dels bombers. Podríem dir que en aquest moment la teoria del "win-win" no es compleix i per això s'ha arribat a aquest punt. Fins ara només son punt a favor de la casa i això no és just.
Curiosament sondejant pels diferents grups multimèdia on en moc, l'ambient ha despertat. Sembla com si fes temps que s'estigués vivint una mena de stand-by i que a la primera de canvi, tot s'hagués despertat.. Alguns creien que moure la "joventut", referint-se a les noves promocions, seria difícil. però avui no tinc aquesta impressió. Les últimes promocions porten molt temps amb places provisionals, sense una coherència entre antiguitat/mèrits i tria de plaça, sinó que depèn més de si l'oposició a que pertanys per poder optar a unes places o unes altres. Ningú sap ,hores d'ara, on estarà d'aquí un any.
Semblaria que els nous comandaments haguessin d'estar feliços per haver aconseguit una plaça de més categoria i sou. La realitat, que ningú els explica, és que a la majoria de parcs es troben una guàrdia plena de gestions administratives, que no els deixa temps per a poder organitzar el torn ni la manera de fer les sortides. Jo ho visc cada guàrdia al meu parc. Els comandaments han d'esmorzar a corre-cuita en 15 minuts, per poder arribar a la videoconferència de les 9:45. Des que ha començat la guàrdia només fan que anar amb el "ganxo al coll" per a: fer briefings, entrada del personal (i totes les incidències que se'n deriven), repartició de tasques diàries, funcions de cada bomber i la realització del manteniment de primera hora. Evidentment a un vehicle li falla un llum, l'altre té una porta que es despenja, una ampolla que caduca i un grapat de mànegues del servei de la matinada.
Vaja, que hi ha feina per a tots i que no ens l'acabem. Després ve quan trobem que cal canviar ampolles d'aire, perquè aquesta setmana venen a fer un canvi del model X. Revisar tots els pulmos perquè sembla ser que des del magatzem diuen que n'hi ha dos que cal canviar-los i s'han de localitzar. Després hi ha un grapat d'ampolles d'aire més que s'han buidat a l'últim servei de la nit. I un grapat més de màscares que també s'han de portar a rentar. I si, son 2/4 de 10 i ningú encara ha pogut menjar una mica. Això si, l'emissora et recorda a les 9:45 que t'has de connectar... Doncs quants cafès s'han hagut de fer durant la videoconferència!
I clar, després no és d'estranyar que la gent poc a poc vagi acumulant crispació. Portem algunes setmanes anant d'incendi en incendi, fent la feina més important que ens toca fer, apagar foc. Però al parc mantenim portes de cotxera que no es poden arreglar per manca de contracte. Mòduls de cuina que porten un any a un racó del parc esperant que algú els instal·li (i ho va comprar la casa). Persianes que no hi ha manera que ens vinguin a arreglar. Detectors de gasos sense la preceptiva revisió (i parlo d'un bon grapat de detectors). Ara també comencen a caducar els equips de nivell III, que ens haurien de permetre actuar davant una fuita tòxica (amoníac, clor, sulfur, etc.). Sovint la revisió dels extintors o dels equips d'excarceració és un drama. I tot allò del que no en tenim consciència (o si). Ah, se m'oblidava, i atén l'escola que ve a les 10 per a que els expliquis com és un parc de bombers i passar-los a l'aula per ensenyar-los no sé quins videos imfumables...
I la Campanya Forestal que comença en ja, de fet, ja ha començat. Entre que ja tenim alguns helicòpters de comandament, els incendis de vegetació a gairebé cada guàrdia, les activacions de les UCM (encara sense personal diari), a l'espera dels auxiliars forestals (els forestalillos de tota la vida), parcs de bombers voluntaris tancats en cap de setmana (a menys que activin M1 per risc des del dia anterior), l'invent de les numeracions dels vehicles forestals... Doncs això, que la primavera acabarà de ser més calenta del que es preveia a priori. Ens veiem pel carrer Diputació...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada