Després del parèntesi de la Setmana Santa torno amb el convenciment de que cal seguir escrivint i analitzant el dia a dia de can bombers. No només perquè m'agrada parlar d'aquesta feina encantadora, sinó que a més hi ha tot d'oportunitats, d'errors de maldestre i mil i una pifiades (d'aquesta casa) que m'han donat per gairebé 12 anys de posts sense interrupció i que donarà per 12 més.
De fet, la popularització dels incendis i els bombers en general, ha arribat al punt de que fa poca estona he pogut llegit un article d'un diari sobre "turisme d'incendis". En pocs dies ho he escoltat per la ràdio i també en premsa digital. Us heu plantejat que també ho fem els mateixos bombers? Quan passo prop d'un lloc on hi ha hagut un incendi, la visita de m'escapa per analitzar tot allò que em pot donar una idea del que hi ha passat. Per exemple, cada cop que passo per la C-12 de Maials en avall, miro el rastre que va deixar el foc de la Ribera d'Ebre del 2019. No hi vaig ser, però miro i miro i m'imagino sobre el terreny tot de situacions que m'han explicat els meus companys. I observo les valls que va creuar, la carretera i els camps d'oliveres i cultius.
Quan anant amb els meus fills he creuat una zona castigada per un incendi recent, els faig notar la cruesa del paisatge i alhora la proximitat dels incendis a la vida quotidiana. L'estiu passat va cremar una de les entrades de Lleida, per on passo sovint amb ells. Hi ha centenars de metres de tanques cremades, arbusts (que havien de ser verds) totalment secs i no desaprofito l'ocasió per a fer-los entendre que el verd també crema. I en molts casos, al ser arbres i arbustos amb resina encara cremen amb més intensitat.
Aquesta setmana m'he creuat amb diferents serveis de bombers. Des dels ulls de bomber, veig (veiem) amb certa normalitat el desplegament de mitjans, per la resta d'ocupats del cotxe que anaven amb mi, va ser tota una aventura poder veure un helicòpter volar prop d'ells, veure'l tirar aigua amb el "bambi", tot de camions entrant a camins, vehicles lleugers per tot arreu i molt de fum durant centenars de metres. Tot un circ i un espectacle al qual les persones que no treballen a bombers no hi estan gens acostumades. Evidentment és tot un espectacle, visual i d'intensitat. Poder veure les flames de desenes de metres sobrepassant les copes dels arbres, el vent que acarona el foc i tot de petites persones amb cascs i jaquetes grogues anant a buscar el foc, és, per a ells, tota una aventura que ni a les grans plataformes digitals de televisió et poden oferir amb tanta intensitat i adrenalina.
Cal però, ser conscients, que una cosa és trobar-te amb un incendi, al costat d'una artèria principal, on et creues amb camions, veure els helicòpters i alguna avioneta passar sobre l'incendi, el núvol de fum i l'inici d'algunes retencions de transit. I una altra és anar expressament a endinsar-te a les valls i boscos per veure tot això de forma immersiva. Aquest, imagino, que deu ser el "turisme" d'incendis que ens expliquen cada cop més sovint els mitjans de comunicació.
Però hi ha un altre "turisme" d'incendis que hauríem de promoure. El fet de visitar un bosc cremat ens hauria de ser una assignatura curricular dins de la nostra aventura de la vida. Tothom hauria de visitar un incendi un cop a la seva vida. Ben explicat. Ben pautat. Veure el lloc on ha començat i quina va ser la causa. Després poder comprovar la situació del bosc, les valls, la densitat d'arbustos i massa forestal que afavoria la progressió de les flames, els camins maldestres per on havien de circular els bombers, quines varen ser les oportunitats dels bombers (llocs estratègics) que varen aprofitar per atacar l'incendi amb contundència... així potser tothom acabaria agafant consciència que els incendis no son una qüestió d'aigua. Sinó d'arbres, ordre i sobretot gestió forestal.
Estic segur que aquest nou "turisme" d'incendis serviria per a conscienciar polítics i ciutadans de la importància del bosc i el seu ecosistema. I possiblement ens afavoriria com a col·lectiu per a aconseguir mitjans i gestió del bosc. De la mateixa manera que a Aitona hi ha visites organitzades per a veure els presseguers en flor, a la Torre de l'Español, a Òdena, a Artesa de Segre, a Pont de Vilomara haurien de promoure visites als seus incendis. Estic segur que en un parell d'anys moltes urbanitzacions i moltes poblacions haurien millorat en escreix la seva gestió de camins i franges perimetrals. I els propers anys se'ns facilitaria molt la feina de bomber, que amb el canvi climàtic i l'augment de calor, segur que els incendis no s'acaben. Ans al contrari. Hem de millorar molt com a societat que "controlem" el nostre entorn. Els propers anys seran clau per a mantenir o no el nostre paisatge. I la pregunta és, com el volem? Cremat o no cremat? Doncs ja estem tardant en aprendre com és un bosc cremat i així evitar errors passats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada