Després d'avisar-vos la setmana passada que no anéssiu a mirar incendis mentre estaven actius, aquesta setmana la casuística ens ha portat a trobar-nos amb dos grans incendis forestals, als dos extrems de Catalunya. També n'hi ha hagut de petits, poc mediàtics, però que no deixen de ser igualment avisos del que se'ns ve a sobre. I és que aquest cap de setmana, si anaves pel nord de la Costa Brava o per l'autopista de Ponent, et creuaves indiscutiblement amb els camions i els vehicles 4x4 de Bombers (i de bombers francesos a la Catalunya Nord).
 |
| Incendis de 1994 |
Avui però no us vull parlar de si ens hem trobat camions nous o vells. Encara que m'agradaria saber quina és l'edat mitjana dels camions han anat a ambdós incendis... però aquest serà segurament un nou post. El darrer cap de setmana m'ha recordat indubtablement la primavera de 1994. Aquell any ja vàrem tenir alguns incendis forestals acompanyats de vent. Recordo haver anat des del parc de Reus cap a la Serra d'Almos. Va ser una primavera d'escalfament pel que ens havia de venir. Aquell estiu vaig anar a diferents incendis de Catalunya, on encara recordo diferents anècdotes. Una a la carretera d'Hostalric (a l'incendi de Breda) on després d'un capvespre de susto, segurament el primer com a bomber, vàrem acabar bevent, a primera hora del matí, llet acabada de munyir.
De primaveres calentes com aquesta ja n'hem viscut. Calentes i ventades. Si tirem d'estadística, aquell any es varen cremar moltes hectàrees, nombrosos incendis i moltes hores a foc. És el que cal esperar aquest any. Però ara amb més tècnica, més tàctica, millor preparats com a Bombers i un nombre semblant de bombers, bomberes i també de camions. Perquè en realitat no hem canviat tant. O si. Hem canviat en la manera en que plantegem la gestió dels incendis. Abans enviaves gent, camions i algun helicòpter i feies el que podies. Avui hi muntem tota una ciutat del coneixement (la CCA, CCB, UCM, PT, i tot de sigles més) per tal de tenir tota una gestió del segon a segon del que passa en qualsevol punt dels grans incendis. I s'ha millorat molt des d'aquell 1994. Avui i l'any passat es gestionen tot d'incendis sabent què tens, de què disposes i què et queda. Tenim imatges del que crema, simulacions de cap on anirà l'incendi, anàlisis meteo, anàlisis de l'evolució les properes hores, etc.
Però hi ha una cosa que no podem superar. Són els habitatges que hi ha propers als boscos i als incendis. I aquí és on començo a parlar-vos de les franges de seguretat de les poblacions i urbanitzacions. És responsabilitat dels municipis i dels veïns fer-les. Evidentment. Qui ha de tallar un arbre i els arbustos que hi ha en una finca? El seu propietari. I si no ho fa? Doncs sovint els ajuntaments poden fer aquesta gestió en finques obertes, estipulades com a perilloses o clau i posteriorment cobrar la taxa (i multa corresponent) ja que havia de fer-ho no ho ha fet. És polèmic? I què no és polèmic avui en dia?
Però si deixem guanyar a les polèmiques, no ens queda més que seguir el procés natural... a qui salvo primer? Al que ha fet l'esforç de crear un entorn segur per on els Bombers poden intentar fer la seva feina o anar a aquells on les possibilitats d'èxit son mínimes i alhora es posa en perill la integritat dels bombers i bomberes? Està clar, oi? Fins a dia d'avui no s'ha hagut de triar, però després d'un estiu com el de l'any passat amb simultaneïtat de serveis. Si has de triar a quin incendi has d'anar, una de les raons per a triar és també la seguretat dels actuants. Es tria per oportunitat d'èxit, per potencial de creixement, per mitjans disponibles, per seguretat, per dificultat,... però si et fan triar entre salvar el que ha fet la feina i el que no l'ha fet segurament tothom triaria dedicar els esforços a qui prèviament també ha fet l'esforç de millorar el seu entorn. Perquè el qui ha millorat l'entorn també està donant oportunitats d'èxit als Bombers.
La picaresca en aquests casos es gira encontra del qui es vol aprofitar del sistema. Si pensem que els bombers ens trauran de l'embolic perquè no hi hem dedicat un mínim esforç en millorar els nostres perímetres de seguretat (o que ja ho farà algú altre) ens podem trobar que la nostra finca, la nostra casa o la nostra urbanització no compleixi els requisits de seguretat ni d'oportunitat per a ser objectius viables de l'extinció dels Bombers i s'acabi donant per perduda. Fins ara, les propietats son prioritàries, però si en tens moltes, quina salves primer? Fàcil, primer sempre és la més segura. Hi ha molts factors, però quan tens tants problemes vas a pels que pots salvar. Això també es produeix quan has de gestionar víctimes en grans catàstrofes. Tries. Els qui sou del ram coneixeu perfectament del que parlo. El triatge és la primera cosa que t'ensenyen. No pots dedicar esforços a salvar a algú que no té possibilitats. Doncs ara compareu la vostra casa i la vostra urbanització o barri al costat d'un altre que té millors infraestructures per resistir un incendi.
Aquest any serà any d'incendis, no cal ser gaire pitoniso. Davant la simultaneïtat de sinistres es donaran prioritats. No tot té el mateix valor i si nosaltres no donem valor a casa nostra qui ho farà? Esperem que plogui durant les properes setmanes. Ningú vol cap incendi i molt menys simultaneïtat d'ignicions. Tot i això, aquest cap de setmana ens ha avisat. En poques hores un incendi a cada extrem del país. Preparem Collserola, el Pirineu i també alguns Parcs Nacionals però també les nostres cases, no sigui que ens passi el foc per sobre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada