Arribem al bell mig de l'estiu i ja tenim algunes polèmiques obertes. Ja se sap. mai crema al gust de tothom, o potser era ploure? Fa setmanes que tenim a algunes (no a totes) ADF neguitoses i ara també als regidors d'urbanisme que no saben com fer-s'ho per treure's la responsabilitat sobre les urbanitzacions (legals i no legals) que moltes poblacions tenen dins els seus boscos. I és que viure al mig d'un bosc és molt idíl·lic, sempre que tinguis un sostre i aigua corrent... però amb això no n'hi ha prou.
Però si que ja n'hi ha prou de tenir urbanitzacions que han anat creixent sense cap criteri urbanístic. Ara surt a la llum que hi ha un bon grapat d'urbanitzacions que tot i tenir un nom legal, estan conformades per centenars d'habitatges que no tenen clavegueram o altres serveis essencials. Per la via normal cap de nosaltres podria obtenir una cèl·lula d'habitabilitat en un pis sense tots aquests serveis bàsics, però que ara, després de l'incendi, alguns volen aprofitar per a fer la "vista grossa" i obtenir el permís de regularització d'una urbanització amb alt risc d'incendi i nul·les mesures contra incendis ni de seguretat, saltant-se tot allò que s'exigeix a qualsevol mindundi com nosaltres.
En tot cas el mal ja està fet una vegada, no hauríem de permetre que passés una segona. Un habitatge legal necessita complir un seguit de normes urbanístiques i d'entorn. Quan es compleixi tot això, ja tindran el seu permís... si és que toca. Però fer el contrari seria tornar a provocar a la bèstia ferotge de la natura. El follet del bosc té molt mala llet i de tant en tant es desperta. I aquest any té el son molt lleuger.
Tot i els problemes que Bombers ha tingut per apagar aquest incendi, tants com cases s'han hagut de protegir una a una, el resultat ha estat prou decent. L'incendi també hi ha col·laborat. El vent en lloc de ser de ponent era del sud, afavorint un moviment del foc direcció nord i confinant-lo cap a Sant Fruitós i Navarcles, en lloc de portar-lo cap al gran pulmó del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Aquí hagués estat un incendi molt més destructiu per la natura.
Aquesta calor a més, posa sobre la taula tota la feina pendent de renovació de la flota de camions i també de posada al dia en qüestió de manteniment. Son ja un bon grapat els vehicles que se'ns estan avariant per causa de la calor o errades mecàniques derivades pel funcionament sota la calor insuportable dels darrers dies. Igual com els bombers hem hagut de ser més conscients que cal hidratar-se molt millor ja sigui apagant l'incendi del primer dia o les represes i retens dels dies posteriors. Calor en fa i molta.
I ja que sembla que anem aprenent d'errors anteriors i anem adequant l'estructura dels incendis. Si més no ara ja hi ha dos, tres i fins i tot quatres "deltes" als incendis, més un cap d'intervenció i un d'operacions i també un cap de suport... que hi ha feina per a tots, però que al final sempre hi ha coses que es queden per controlar. I mira que hi ha comandaments i trams de control! Seguim tenint aspectes a organitzar. Els relleus son el nostre taló d'Aquil·les. Per una banda qui té la informació, el Punt de Transit, és com un òrgan sense cap funció sobre l'incendi. Només afilia als vehicles a l'incendi o als sectors, enviant-los al Punt d'Emplaçament de tres en tres. Però aquí acaba. Després ningú es reuneix amb ell per explicar-li què passa a cada lloc, facilitant la seva feina. Segurament l'opció de separar físicament el CCB del PT ha estat una més que encertada decisió. Però a quants organigrames heu vist un PT? On s'encabeix? a qui li rendeix comptes i qui en fa ús?
I el que és evident que en una primera tarda d'incendi no té una solució fàcil, és poder menjar i beure a una hora decent, però que al segon dia, quan és tranquil, i en un tercer, encara més tranquil, els dinars no poden arribar passades les 5 de la tarda i menys quan els bombers ha esmorzat abans de les 9 i prèviament s'han llevat, pel cap baix, a les 6 del matí, per a fer un bon nombre de quilòmetres entre el parc i el punt de l'emplaçament de l'incendi.
Tampoc té gran lògica la desconnexió entre la direcció de l'incendi i la gestió dels relleus que ha de fer cada Regió. Massa sovint, a les 12 de la nit quan l'incendi encara és tota una bèstia, ningú és capaç de preveure que l'endemà encara hi seran. Que no sigui que potser un 1% hagi de tornar durant la nit i calgui anul·lar aquest relleu de personal. Però si un incendi és gran, a les 9 del vespre "tots" ja veiem que caldrà un relleu. I no cal ni esperar a les 12 de la nit a que algú et confirmi que el vehicle del teu parc o la teva Regió es queda a foc. Desconec l'hora real en que es fa la gestió per començar la feina de buscar qui farà què l'endemà, però que a nivell de parc només cal donar l'ok per a assegurar que el camió tindrà dotació i conductor no cal tenir cap màster en gestió. Potser saber qui farà de Eco, Delta i altres posicions de suport és més complicat (perquè cal buscar-los en el "núvol" que és una Regió de Bombers. Però no podem permetre que ningú tingui l'esma de preveure els relleus de personal dels camions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada