gats gossos o incendis forestals

Aquest estiu ja el tenim en marxa de fa dies. Quan no surts a un incendi forestal t'avisen d'un foc de matolls o sinó a un de sembrat... Fot-li que és de Reus (diuen). Ha estat un començament de Campanya com feia anys que no veiem. Normalment teníem un mes de març i abril moguts, maig que li donava per ploure una mica i ja no engegàvem fins Sant Joan. Però és que ja portem tres setmanes que l'únic descans és quan ens diuen que el servei és de gatets. Si, aquells animalons moníssims que s'amaguen al motor calent dels cotxes aparcats. Però al final arribes a la conclusió que tots els serveis tenen la seva importància i també el seu públic.

A qui no li agrada llegir a la premsa que un grup de bombers ha rescatat a uns gatets d'una mort segura davant un incendi?, que han rescat un gos, un lloro o qualsevol altre animal simpàtic d'un foc d'habitatge? Hi ha molta gent que estima als animals i més si son petits. Tot i que ens els hauríem d'estimar a tots i tots els serveis amb animals haurien de ser importants, quan ens avisen d'un gatet a no sé on... son serveis que ens costen. Costen per la poca importància que els hi donem, però la majoria d'animals tenen la seva funció dins la natura. La majoria, perquè els domèstics son importants per la família, però no mediambientalment, que és al que em referia.

Aquí ve l'etern dilema de si els gats dalt un arbre els hem de baixar, rescatar, salvar o si hi han pujat per si mateixos ja faran per baixar. Normalment tots opinem que els gats saben baixar dels arbres i si hi han pujat serà per alguna raó. Normalment perquè fugen d'algun perill, sigui gos, guineu o simplement s'hi senten més segurs per dormir. Però com ens avisen, hi anem.

Una altra cosa és quan aquests s'han quedat atrapats en un balcó, han caigut d'un altre pis a un pati sense sortida ni menjar, o han entrat a l'interior del capó d'un cotxe i allí estan si no els treu ningú. He tret gats de balcons, de clavegueres (que han entrat per un costat i no han sabut trobar la sortida) o de sobre els motors, amagats entre tubs i politges. Passa també amb serps, amagades per l'escalfor d'un motor. Son serveis més d'hivern, però que aquests dies també ens els trobem.

Recordo un cas, d'un gat que es va colar dins un habitatge, que no era el seu, i amagat darrera un moble no hi havia qui s'atrevís a fer-lo fora. Per sort, els nostre vestit anti-incendi i anti-tall ens permet una protecció prou correcte davant els gats. Ja sigui tirant el jaquetó sobre l'animal o agafant-lo amb les mans/guants fas per caçar-lo o fer-lo córrer cap on hi ha la sortida.

Amb els gossos és més complicat. No és el mateix una urpa de gat que la mossegada de gos. Aquí no hi ha vestit de bomber que valgui i ha d'estar molt apurat l'animal per a no defensar-se davant l'amenaça que li provoques. A Lleida els gossos els trobem que han caigut al canal o a alguna bassa de reg i el final no sempre és feliç. I com deia, no és fàcil, la reacció del gos sempre és protegir-se, així que tot i voler salvar-lo el gest de mossegar el tenen. Per això, si pots donar-li sortida amb una escala, tauló o alguna cosa on pugui recolzar-se serà millor que intentar agafar-lo.

Però no volia fer només un post tendre. Que m'ha sortit així. També volia recordar que el 4 de juliol de 1994 (ara fa 28 anys) va ser un dia molt dur. Recordo perfectament on estava. A mitja tarda, estan de "forestalillo" al parc de Reus, va començar a bufar aire calent, molt calent. I van trucar per anar a incendi forestal. Els "forestalillos" ens havíem de quedar pels incendis que sortirien a la Regió (que llavors es deia Brigada), mentre els professionals marxaven cap a no recordo on. Va ser l'inici d'un parell de setmanes molt i molt dures. Dies en que quan sortia de guàrdia ja era l'endemà, després de pràcticament no haver dormit. I anava a casa a descansar. Em queda ben dormit fins l'hora de berenar, que és quan dinava i ja empalmava amb el sopar. L'endemà a les 7 tornava a ser al parc. Va ser com el que hem viscut les últimes setmanes als parcs de bombers. 

Per alguns som herois perquè traiem gatets del fons d'un pou, per altres perquè hem apagat una campana extractora d'una cuina, altres perquè hem apagat (o digues-li com vulguis) la bateria d'un patinet que ha pres al moble on estava recolzat, un aire condicionat mal instal·lat d'una terrassa o perquè apaguem incendis forestals (mal molesti com ho fem a alguns alcaldes). Però ja se sap, els bombers sempre fem tard. La sensació de que hem trigat massa la té la majoria de gent a qui se li crema alguna cosa. El problema és que realment sempre fem tard. Sempre arribem quan el problema ja ha aparegut i l'ha provocat algú altra. Un incendi, un rescat o un vessament. Ja ho veieu, la nostra feina és molt variada i no ens dona temps per estar avorrits.