Juliol i anem sobrevivint. Aquest seria una mica el lema que li podríem donar al que portem de campanya forestal. Portem gairebé un mes i la sensació és que hem sobreviscut a la primera part de la CF2022.
Una primera part que no ens va donar ni 6 hores d'impàs. El mateix dia 15 de juny ja anàvem amunt i avall darrera la gran quantitat d'incendis que es van anar produint al llarg del migdia. Veníem de dies de calor i algunes tempestes, llamps amb incendis latents i plena campanya de la sega, que amb nous dies de temperatura intensa ens van dur a un polvorí que prenia per totes bandes. I Bombers va respondre. La Màquina estava preparada. Portàvem tres i quatre anys assajant els SISCOM4.
L'incendi de la Torre de l'Espanyol va ser la primera prova de foc, on es van començar a posar en pràctica moltes de les novetats en l'organització dels incendis més grans. Santa Coloma de Queral va posar de manifest, que si, que hi havia màquina, però que la maquinària estava oxidada i li faltaven peces...
Així que aquest any s'ha seguit greixant el sistema: Noves pràctiques, nous cursos, noves posicions i altres millor ocupades, més personal, petits ajustaments, i com he dit als dos últims posts, m'agrada veure al GRAE pendent dels bombers que hi ha a foc forestal. I no només això, la organització davant de la simultaneïtat d'incendis grans i petits, es va saber reordenar. Es va muntar un CCB-plus al bell mig de Cerdanyola, per tal de fer un control global de tot l'operatiu. I segons m'han dit, això també estava previst.
Però com deia Marie Curie, no tot el que brilla és or.
Hi ha desajustos, seguim sense resoldre un tema tant complex com és l'avituallament (i no és gens fàcil). Hi ha personal específic dedicat a planificar i enviar el menjar i el beure als punts d'emplaçament dels vehicles però malgrat això seguim depenent d'empreses externes, que no entenen ni poden entendre que els bombers han de menjar bé. No es pot permetre que arribi menjar congelat (pot ser congelat, però s'ha de descongelar) abans de que arribi al personal. No podem esmorzar un entrepà congelat ni fred, ni prendre un cafè que no ho és. Com tampoc ens pot arribar el menjar als CCB ni Punts de Transit i no tenir un lloc per mantenir-los en condicions (de fred o de calor o simplement amb les caixes al terra). Qualsevol empresa que ho fas se la tancaria immediatament per manca de condicions sanitàries. I després ens estranya que algú tingui mal de panxa... Perquè demanar un lavabo portàtil per fer necessitats fisiològiques o un lloc per rentar-se les mans i la cara amb dignitat, no se li ha acudit a ningú oi?
I com sempre tenim un problema amb els comanaments ECO. Un curs d'oficials no assegura que tinguin el nivell suficient per a ser bons gestors en incendis forestals. En un SISCOM 4 tot això queda diluït, però en tornar a la "normalitat" dels SISCOM 2 (i d'alguns 3) les mancances tornen a sortir a la llum. I molts coincidireu que tot depèn de qui hi ha de guàrdia. L'últim curs d'oficials només ha servit a uns quants per cobrar més, la resta els seguim patint als serveis.
1 comentari:
La sensació que tinc és que els Charlies i Bravos nomès estan interessats en guanyar més que el seu company de promoció. Nomès en conec un que a la que va poder es va jubilar deixant, així, pas a sang nova. La resta, amb poques exepcions, són peces d’un dinosàure massa pesat per moures i canviar.
Cal una renovació dels alts càrrecs i fer un resset, identificar i desterrar les toies i valorar als que tenen vocació de servei públic i l’actitud necessària.
Si no ho fem, sentirem a parlar de bomberscat perquè sota la catifa ja no hi cap més merda.
Publica un comentari a l'entrada