De la manguera d'aigua al TikiTaka

On anirem a parar? Amb aquesta calor, el canvi climàtic, els serveis simultanis, les queixes d'alcaldes, els veïns que volen que la seva sigui la primera casa a salvar-se... tenim molta feina per endavant a fer entendre que tot canvia a partir d'ara. Res és el que era ni res és com ens ho havíem pensat. O si.

Per la gent del carrer (sovint penso "la gent normal" com si els bombers no ho fóssim també) cada dia fa més calor i porta molts dies sense ploure. I quan passem prop d'un bosc pensem que quan plogui si s'hi faran bolets i amb una mica de sort ho recordarem i hi anirem. També hi ha els que pensen que cada dia cremen arbres i boscos arreu i que ens quedarem sense arbres. Així que tenim els que pensen que ja m'ho trobaré i els que pensen que morirem tots. Però des de Bombers ni res és catastròfic ni res és fàcil. Així que ens hem de dedicar a planificar aquest canvi.

I planificar vol dir invertir temps en pensar (i fa temps que es pensa) i res queda a la improvisació. Aquest any els incendis que tenen potencial tenen més recursos que mai. Al primer indici ja s'activen Centres de comandament i de Transit de vehicles, els mitjans aeris (que ja es feia), i tota una estructura de suport que vol dir moltes mans i molts cervells per a dedicar recursos als intervinents. Perquè els intervinents, n'hi hagi 20 o 200 o 2000 tenen un bon grapat de necessitats. I la primera és la SEGURETAT.

Només podem aconseguir seguretat si tots els efectius els tenim controlats. Gens fàcil. Per molt GPS que tinguem al camió i a l'emissora, en tot moment saber on és cadascú, quina tasca fa i quines necessitats té un per un és una feina molt complexa. Tant que fan falta moltes persones per a distribuir tota la feina que es genera. Cal comprovar que cada emplaçament és segur, que té fàcil arribada amb vehicle i que en cas d'un incident no només serà fàcil arribar-hi sinó que hi has de fer arribar els mitjans sanitaris o de rescat adients. I això només vol dir control, seguiment i supervisió continuada de cada efectiu, què fa, que necessita i fer-li arribar. Sigui el moment que sigui, de dia, de nit i sense demora. Per això és tant important la feina de suport i seguiment de tot l'operatiu.

Fa dies que veiem als mitjans de comunicació que tothom que porti una camisa de colors (els que siguin) reclama estar capacitat per apagar un incendi. I no és així. Per entrar a un "incendi" cal conèixer les normes del joc i cal respectar-les. També fan falta totes les eines de seguretat necessàries per estar dins de l'incendi". Cal portar emissores, estar geolocalitzat, esperar les ordres de posicionament (ningú es pot posar on vol) perquè totes les posicions s'han de validar. Ara ja no serveix allò (que també havia fet quan estava a Montblanc fa més de 20 anys) de que allí on em portava el vehicle, l'emplaçava i començava a apagar l'incendi. Sense cap sentit estratègic. Simplement arribava on cremava i apagava. Després és quan venia un avió i em tirava 20.000 litres d'aigua per sobre... per una cosa tant senzilla com que ningú sabia que jo estava on no tocava.

I quan estàs on no toca l'Incendi no et respecta. Vol créixer i busca qualsevol forat on passar i si el forat és per on estàs tu, passa. I tant que passa. Quants cops no hem hagut de marxar per cames de llocs on algú que manava (simplement per vell, no per diable) t'hi havia portat? Doncs tot això és el que es vol evitar i controlar. Tothom que arriba a un incendi té una funció, unes eines i una manera de treballar idèntica al del teu costat. I un dies es fa equip amb el camió de Reus i el de Granadella i un altre amb el de Manresa i el de Vilafranca. Tots ells parlen el mateix llenguatge, entenen les regles del joc i les compleixen i sobretot, tothom ajuda a tothom.

D'això se'n diu fer equip. I amb un equip pots fer un bon partit. I aquí és quan amb una bona tàctica i un bon fons d'entrenament superes a qualsevol rival. Com deia en Cruyff, sortiu i gaudiu. I apa, el Dream Team i després el Tiki Taka d'en Pep. Conèixer les regles, conèixer el que fas i el que vas a fer. I sobretot, tenir la pilota. En el nostre món, tenir la pilota és saber què farà l'incendi, cap on vol anar i avançar-te. I una de les coses a fer és cremar per davant, cremar pels costats i sobretot anar confinant l'incendi per a que es vagi aprimant cada cop més. Fàcil? Qui ha dit que sigui fàcil. Camions, helicòpters, bombers, auxiliars forestals, comandaments, sanitaris, personal logístic, d'avituallament, de seguiment, de seguretat, de rescat... si feina n'hi ha i molta. Només cal mantenir un ordre. Les partides d'escacs es guanyen a base de paciència i anar ofegant l'adversari, per a que no tingui capacitat de moure més fitxes.

Doncs això. apagar una foguera es fa amb un parell de galledes d'aigua, però un gran incendi és una feina de mitjans, tàctica i de coordinació. L'alternativa és tornar a fer com al 98, quan se'ns cremava tot, on tothom que tenia una "manguera" acabava corrent per no cremar-se.