Pirocúmuls per sobre nostre

Sembla increïble el que acabem aprenent a base de llegir i de cercar informació dels incendis forestals. De fet, aquesta setmana aquest bloc ha tingut més de 5000 visites. I entenc que ha estat per tal d'entendre una mica més la feina que fem els bombers als incendis forestals. Segurament tenim una de les feines més boniques, arriscades i alhora comentades per tothom. Perquè la gran majoria de persones han expressat en algun moment o altre que els bombers varen arribar tard, que no sabien el que feien, que hi havia gent parada i només mirava o senzillament que els bombers no coneixen el territori.

Espero que amb posts com aquest la majoria de falsos mites, incògnites i dubtes sobre els bombers hagin quedat resolts. Per cert, no necessito conèixer on estic per apagar un incendi. Els incendis no s'apaguen anant més ràpid per un camí o travessant una carena. Els incendis s'apaguen a base d'estratègia, d'oportunitats i també com a conseqüència de canvis meteorològics al nostre favor.

La gent local és molt sàvia recordant antics incendis, el seu comportament i com varen evolucionar. Però això no s'estudia durant l'examen, sinó durant la preparació. Per tant, com deia al post anterior, els incendis s'apaguen a l'hivern. Aquí és on entra tota la preparació de camins i neteja d'algunes parts dels boscos. I s'hauria de fer a partir de l'històric. És on hi tenen molta força les ADF. Les Associacions de Defensa Forestal, que l'integren propietaris de boscos i terrenys propers a terrenys forestals (vaja, la gent que viu o treballa del camp) son els primers interessats en que això es faci. Malauradament vivim en una societat on l'agricultura ha estat oblidada des de totes les polítiques que ens afecten.

Bombers som especialistes en extinció. No som els que anem a preparar les pistes forestals ni els mateixos boscos. Això són competències d'una altra conselleria i uns altres departaments. I durant l'última dècada el GRAF hi ha pogut intervenir mínimament fent algunes cremes de gestió allí on ha pogut, on li han deixat o simplement allí on li ha semblat que tenia més oportunitats de que l'esforç valgués la pena.

Però avui estem aquí. A l'estiu rigorós, la calor i les baixes humitats acompanyades de vent suau o intens. I incendis com el de Llançà, Martorell, Torroella, Ventalló i Santa Coloma de Queralt. Però tots ells son incendis ben diferents. Uns comencen a la carretera, altres al camp i posteriorment segueixen per sembrats, boscos o urbanitzacions. Com he dit, han seguit patrons ben diferents.

Però com a bombers seguim aprenent. Avui diumenge (quan he escrit el post) hem pogut veure com el pirocúmul es formava davant nostre i sense entrar en altes capes de l'atmosfera s'ha desplomat. Segurament haurem d'estudiar si això són incendis normals per convecció o els encabim ja a la 6a generació. No sóc jo qui ho ha de fer. Però si que en veure'l, estudiar-lo i seguir-lo s'ha previst el seu comportament. El desplom del núvol, com si fos un núvol piroclàstic d'un volcà en erupció, ha provocat una alerta (amb els avisos i situació de previsió d'esdeveniments) als equips d'anàlisi i en conseqüència als d'extinció.

Segurament això ja ho havíem  pogut veure o patir en incendis d'altres anys o dècades. Possiblement és un comportament més freqüent del que ens pensàvem els "pobrebombers" com jo. Per mi, fins avui, una caiguda del núvol només era possible en els incendis de 6a generació i que l'altura tant gran que tenia provocava una expansió de dalt a baix tant gran que la propagació de l'incendi en horitzontal fos excepcionalment ràpida. Agafant desprevinguts, a mena de trampa mortal, a tots aquells que es troben dins un radi d'alguns quilòmetres.

Aquest cap de setmana, jo com a "pobrebomber" que sóc, he après un grapat de coses sobre el comportament dels incendis forestals a base de fer-ne un seguiment personal. Els incendis es poden viure des de casa (com a persona normal que som tots), des del parc de bombers quan estàs de guàrdia però no t'envien a l'incendi (o t'agafa de vacances o qualsevol situació similar) o també des de dins. Des de dins pot ser muntant línia, a la llança apagant foc, a la bomba del camió o conduint muntanya amunt i avall anant a buscar aigua per fer-ne la roda d'abastiment al vehicle que està emplaçat. Però que de totes les maneres en que un viu l'incendi s'aprenen coses. Però cada lloc té la seva particularitat. I avui a base de fotos i de vídeos n'hem après molt i molt i molt.