El cavall de Troia

De vegades sembla que l'enemic el tinguem dins de casa. Per molt que ens pugui semblar que hi ha gent competent a la direcció d'aquesta refotuda casa, hi ha vegades que deuen estar al water o que simplement han parat per dinar. Llavors, els malignes aprofiten per sortir a la llum i fan de les seves. Així és com només es poden entendre algunes coses, èpiques, de les que de tant en tant ens sorprèn el món bomberil.

Recordeu aquell patinet a Tossa de mar, amb el capità bomber pujat del pal major? Semblava una "proesa" impossible de repetir... doncs pràcticament un any després, ja ho hem superat i en escreix. Ara, la moda de fer pràctiques de tot, o gairebé tot, i el més reals possibles, ha provocat una nova caricatura del Cos de Bombers. Per sort aquest cop, sense casc ni jaqueta oficial, la situació no és tant mediàtica com l'anterior del patí a Tossa. 

Aquesta vegada la cosa va de cavalls. De cavalls de cartró. Emulant l'entrada a Caracas de Simón Bolívar, ja tenim el cavall de joguina amb el pinxo bomber fent-se una emotiva foto. Doncs això, una nova imatge per a fer riure. Després ens faltaran diners per a canviar una trista bombeta, reparar un porter automàtic o canviar un estrep del camió. I el que és pitjor. Seguim tenint vehicles anant a taller dia rere altra. I que això passi amb un vehicle vell, doncs es pot entendre. Per vell, no per la mala reparació. Però que en el camió nou "la joya de la corona" com és l'Scania, doncs ja passa de rosca. Tenim un model nou de vehicle. Cal adaptar-nos a ell. Però cal que ell s'adapti a nosaltres. Cal reconfigurar, reprogramar o ajustar (o totes alhora) el software de regular la bomba. Hem de poder tirar aigua, obrir i tancar la llança d'aigua, tirar a xorro o amb ventall, fer pulsacions d'aigua, etc sense que el motor s'acceleri com fa actualment. Cal que la primera mànega no es punxi dia si dia també. Cal que d'una vegada per totes es posi en mode "treball" i no en mode, aneu provant. Això és un camió de bombers, que ha de tirar aigua.

I l'aigua la regula el bomber. No la màquina. Qui necessita l'aigua és el bomber. Ara a raig i ara a pulsacions. I si hi ha molta temperatura o una gran flama que em ve, he de poder donar aigua a full. Perquè l'aigua és la que em protegirà. No la bomba amb els seus super mecanismes de seguretat. Que aquests estan pensats per la màquina i no per la persona que hi ha davant tel foc.

-la foto original és una altra-

I si, necessitem fer pràctiques. Tantes com facin falta. Però algú s'ha plantejat què hi fa un cavall de cartró en un parc de bombers? Algú ha preguntat als bombers -persones- si algú coneix el món del cavall? Quants bombers saben muntar a cavall? I quants saben de maneig eqüestre? Segur que d'entre tots els bombers en trobem més d'un centenar amb habilitats cavallístiques. Jo en conec alguns al meu mateix parc. Així que fàcil te'n trobo 10 sense aixecar-me de la cadira ni despenjar el telèfon.

Això si. Un camió no el repararem, ni posarem un nou focus al furgó, ni hi haurà pressupost per  posar uns endolls que pengin del sostre de la cotxera (els hem lligat amb tiretes de plàstic) perquè cap d'aquestes reparacions és prioritària. Això si, la tonteria de comprar un cavall de cartró de mida quasi real, la farem. I home, vist el que hi ha a la foto, o que que hi ha a sobre és molt gran, o el cavall de cartró està de regim. Perquè 300 kg de pes li falten (al cavall, eh).