Ara que arribem a l'equador de Campanya podem començar a treure les primeres conclusions... De moment que la prevenció, que tant orgullosos se'n senten alguns il·luminats, brilla per la seva absència. Tots els que portem anys apagant incendis sabem que els boscos no estan en les millors condicions. No cal ser enginyer forestal per veure que els boscos tenen massa arbres per metre quadrat i que hi ha massa sotabosc i branques a ran de terra. Però això no depèn de Bombers sinó que depèn d'altres departaments i conselleries. I potser va sent hora de treure'ls els colors.
També hi ha l'efecte climàtic. Portem acumulació de sequera, seguit de períodes plujosos, fent que hi hagi branques seques arreu, brots tendres (que en cas de calor extrema s'eixuguen ràpid) i que al final tenim un bosc sec per un banda i ple de massa per l'altra, però que la falsa sensació que tenim entre tots és que com fa un mes va ploure, el risc d'incendis és baix i que si crema ho farà amb baixa intensitat. I res més lluny de la realitat. Quan ha cremat ho ha fet amb ganes. I ens ha sorprès a molts.
Però aquest no he estat l'ensenyament principal. La principal conclusió és que a dia d'avui, i ja és agost de 2021, és que seguim anant amb una sabata i una espardenya. Els Bombers de la Generalitat som els millors gestors de la misèria bomberil. Portem un grapat de guàrdies entrant pel matí i ens trobem que no tenim emissores per a tots, ni llanternes. Hi ha un grapat d'espatlleres pendents de revisió i per tant retirades del seu ús. Camions amb la meitat de les espatlleres d'aire disponibles. I això es repeteix una setmana darrera un altra. Per això, som els millors gestors de la misèria. Fins que alguna cosa passi. Arribarà el dia en que necessitarem 30 espatlleres pels 30 bombers que hi ha en un servei, i no hi seran.
També hi hem de sumar que la cobertura territorial no és homogènia. Ja he escrit en molts post que no és el mateix estar a mig camí entre Lleida i el Pirineu o baixant cap a Terres de l'Ebre, les Garrigues, tota la zona de Santa Coloma de Queralt (ha quedat palès a l'últim incendi) respecte a la cobertura territorial de la Regió d'Emergències de Girona. Després ja parlarem de si els parcs han de ser de 3 de 5 o de 7 i que si els que som 9 potser és perquè manquen parcs al nostre voltant... al final tot són teories. I si Bombers de Barcelona pot sortir amb 17 a un servei, perquè no ho podem fer a la Gene? Resposta, buidaríem mitja dotzena de parcs. Així de trist.
Hi ha serveis recurrents que són petits avisos i recordatoris que no arribem a tot. Però com són petits incendis, petites explosions o fuites en petites quantitats ens dona la falsa sensació que ho tenim controlat. Però no. El dia que un tren carregat de gas pateixi una fuita, que un gran dipòsit de combustible cremi o que hi hagi una explosió en una instal·lació biotecnològica es veurà que no estem prou preparats a nivell d'equipament per a resoldre'ls de forma més o menys segura per als intervinents.
De protocols i de coneixement segurament anem prou bé. De ciència i persones amb capacitat de gestió no ens en falten. Segurament cal millorar els plans i les pràctiques en aquest sentit, però que si enganxem de guàrdia a les persones adequades, hi ha serveis complexes que es poden fer a un gran nivell. Després és quan la realitat et diu que manquen comunicacions perquè hi ha un forat en la cobertura de la xarxa, que el material específic està en revisió i porta així mes d'un mes (o de dos), que cal demanar equips a Bombers de Barcelona (que poden semblar més bons, però que també tenen mancances com nosaltres), o simplement, que no en sabem tant de segons quines coses. Pot ser dels detectors, dels vestits de nivell II, dels de nivell III, dels distribuïdors d'aire o algo tant senzill com la ventilació en un incendi.
La ventilació, bonica paraula. La que fa que les flames vagin cap a dins, cap en fora, et provoquin pulsacions o simplement com estem prop del riu (que passa per la ciutat) et crea efecte succió i a la que te n'adones t'ha canviat l'entrada d'aire a l'incendi. Si hi barregem el soroll de la bomba, les comunicacions amb la mascareta posada i que quan arriba l'ajuda d'altres parcs sembla que oblidem que hi ha gent dins i prioritzem saludar a antics companys... se'ns pot acabar fent complicat un servei que a priori ningú hi donava més importància que la d'un incendi d'interior amb molt fum. (No estic parlant d'un servei d'aquest any).
Al final arribaré a la conclusió (que no hi sóc encara) de que no som ni la meitat de bons del que ens pensem. Però que ja va sent hora (i això que fa molt temps que ho penso) de que despertem d'una vegada. No podem anar així. No poden entrar de guàrdia i no haver emissores per a tots. Si hi ha una activació M1 o M2 i un relleu a fer, vol dir que hi ha un bon grapat de bombers treballant i TOTS absolutament TOTS han de tenir emissora i llanterna i que agafin el camió que agafin, han de tenir els equips d'aire corresponents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada