dilluns, 28 de setembre del 2020

La COVID als parcs de bombers i el seu futur

Doncs sembla que la COVID va a més. A Madrid, a Girona, a alguns pobles del Pirineu i de Ponent. Poc a poc la llista de poblacions amb ratis de contagi va augmentant. Les escoles ja són obertes i amb elles la mobilitat de la gent. Les vacances ja han acabat (per qui n'ha pogut tenir). Així  ja estem tots a la ciutat i els pobles. Ara només queda esperar altra cop que tornem a tenir confinats a dojo. Vàrem passar el primer confinament i brot amb l'ai al cor. Uns pocs parcs van haver de tancar unes hores (o unes moltes) esperant ser netejats i que entrés el torn de relleu.

Ara com ara tenim un Pla d'actuació COVID amb versió 10 (del 24/6/2020) i unes instruccions específiques actualitzades a 25 de setembre. Tot apunta que pel moment anem bé. Sense incidències remarcables. Tots aquells "infectats" han vingut per contagi de familiars i els confinats per alguns serveis puntuals on s'ha baixat la guàrdia. Tot i això cada dia cal recordar als companys i també als torns que entren i surten que cal repetir guàrdia rere guàrdia que és necessari ventilar les estances, obrir les finestres dos o tres cops per dia. També que cal fer les neteges de taules, cadires, i espais que ocupem de forma individual cada dos per tres (el lloc on hem esmorzat, dinat, llegit un llibre o la butaca on hem mirat la tele a mitja tarda...


Però tot i aquestes precaucions (en la mesura que cadascú se les creu, que no tots) arribarà el dia en que algun company o jo mateix tindrem febre, una mica de tos, mocs, mal de cap i mal de gola. Perquè la tardor ja és aquí. Aquesta setmana el fred i el vent ens recorden que la tardor, els constipats i els virus de tota mena vindran per quedar-se alguns mesos entre nosaltres. I amb mascareta o sense serà del tot necessari obrir finestres i perdre temperatura passant fred als parcs durant alguns minuts (o potser hores) fins que assegurem la ventilació i que posteriorment es torni a escalfar amb la poca o molta calefacció  que tenim en alguns parcs.

Els parcs no estan preparats per la quantitat de gent que som ni que serem els propers anys. Les properes promocions ens faran sentir llaunes de sardines confinades als parcs de bombers. I si li sumem la manca de manteniment i de posades al dia a la GRAN majoria de parcs de bombers de Catalunya, tindrem un polvorí que se sumarà als caràcters diversos dels bombers i de la "psicologia del confinament". Si, m'ho acabo d'inventar. Però a que tots teniu algun company de torn que el confinament li ha sentat fatal? Aquell company que de normal ja té caràcter polvorilla i que els últims mesos el té més acusat? O aquell que normalment simplement s'enfada per coses que a d'altres ni fu ni fa, però que ara et pot muntar un lio perquè està més susceptible que abans del confinament?

La COVID posa de manifest l'estat real dels parcs de bombers. Durant març i abril, que el bon temps anava venint poc a poc ja va afectar a algunes persones, però la tardor que és totalment a la inversa ens afectarà de manera més punyent. Quants cops (i parlo del meu parc) ens hem trobat que a l'entrar pel matí això era un forn? És el lloc ideal per a un SARS-CoV2. Temperatura i moltes hores de portes i finestres sense obrir per ventilar degudament. Les ventilacions inexistents dels parcs. Els vestidors amb els sistemes de ventilació apagats (pel soroll), calefaccions amb mals reguladors de temperatura (automatitzats), menjadors petits, vestidors encara més petits, i també no cal oblidar tots aquells que són fredolics i necessiten a més de portar el folre tot el dia una temperatura elevada. Que amb la sensació de fred de cadascú no s'hi pot fer res. Uns tenen calor de dia i fred de nit, altres a l'inrevés i quan entren a l'habitació necessiten obrir la finestra encara que estiguem sota zero. Aquest hivern ho passarem malament.

Així que anem-nos preparant. Els parcs no es fan grans en dos dies, ni en 5. No hi ha pressupost per ampliar-los, amb prou feines per al seu manteniment. Altres ni això. Hi ha el vell parc de Granollers amb les obres a mig executar i un lio terrible d'empreses que van caient. Ens tocarà tenir paciència a tots. I després esperar a que les eleccions que vindran els propers mesos no ens portin una retallada o caiguda del Pla 2025 de Bombers. Que no és un Pla complert. És el que és. La posada al dia en personal de bombers, en organització i en vehicles, però que es descuida els edificis de Bombers. A la Sots direcció General (Cerdanyola) seguim tenint un edifici sense una planta (la que es va cremar). No hi ha pitjor exemple que aquest. Tenim bombers i camions, però no tenim casa. Aquesta és la trista realitat. I espera't que va per molt llarg.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Fa falta que de forma urgent es faci una avaluació de riscos laborals de tots els parcs de Bombers (voluntaris i funcionaris) i se n'extreguin unes mesures correctores actualitzades. Està clar que no serà d'avui per demà, però cal pendre mesures i que els bombers estiguem protegits.
De moment, paciència i ben separats... Tapats com a cebes i a llegir a la cotxera...

Unknown ha dit...

Estoy de acuerdo con muchas cosas con las que dices pero hace tiempo que o no pueden o no quieren arreglarlo. Los bombers de la generalitat hace tiempo que estamos olvidados y en una situación muy precaria en cuanto ha parques material camiones y formación y ya no hables de los bv en fin sinceramente para my como bv tanto profesionales como bv es un cuerpo que está en decadencia y sin un rumbo claro es my opinion