Parcs de Bombers i les necessitats territorials

Fa algunes setmanes hi havia un tuit d'algú que es preguntava com és que els Bombers Voluntaris havien envellit. I la realitat s'amplia a la totalitat dels parcs de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Això també passa amb els Bombers Professionals. Hem estat gairebé 10 anys sense promocions de personal. Ni professionals i voluntaris. I aquesta és l'única raó per la que ens hem envellit. I pel pas del temps. ;-)

L'última promoció de bombers voluntaris segurament no es devia completar, hi havia més places que persones interessades. Hi ha encara parcs mancats de personal. Però això no és culpa ni de la casa ni de les promocions de professionals. La voluntarietat al sXXI és molt complicada. De fet, si ampliem el mostrari, hem passat d'ambulàncies de la Creu Roja que feien els serveis urgents a les ambulàncies professionalitzades del SEM i les licitacions del servei urgències (primari) i dels trasllats no urgents (secundaris). Això és així perquè va arribar un moment en que calia fer una passa endavant en quant a exigència (tant de coneixement com de disponibilitat) que va fer impossible la continuació d'un servei essencial amb persones totalment voluntàries. I quan es comença a posar incentius és que s'està professionalitzant el servei. I com són diners públics, per a realitzar serveis públics, cal complir els requisits de contractació pública.

No estic dient, ni ho penso, que el model mixt de bombers hagi de finalitzar. No, que ningú s'ho prengui així. Però el que si que hem de ser conscients és que el model ha d'evolucionar. De la mateixa manera que hi ha nuclis importants que han de tenir un servei que els doni l'abast de forma ràpida (grans nuclis industrials) amb parcs coberts 24/7 també cal donar el mateix servei (i també el mateix dret) a la resta de població més aïllada i amb agrupacions molt menors. En aquest cas necessitem un servei amb iguals prestacions de capacitat però amb un temps de resposta una mica diferents. El model mixt com a parcs mixtes potser l'hem de començar a oblidar, però si que cal potenciar el model mixt de treball col·laboratiu entre parcs professionals i parcs voluntaris. Un racó de país com pot ser Tavascan mereix tenir bombers al seu abast. Però tenir un parc presencial 24/7 és molt difícil de justificar i molt car de mantenir quan el volum de feina és molt petit. La diferència en el nombre de serveis entre els parcs urbans, industrials i rurals així ho defineixen. I la realitat ens fa tocar de peus a terra. La necessitat de parcs amb personal únicament voluntari, en aquestes zones on la necessitat de cobertura és puntual és real i cal dotar-la de les persones formades i competents que els seus ciutadans es mereixen. Una granja al Pirineu i una granja al pla de Lleida han d'obtenir una resposta semblant, activada potser de forma diferent, però al cap i a la fi han de poder salvar les seves dificultats amb l'ajuda dels bombers.

En un futur veurem com aquestes "bosses", de baixa i de molt baixa població, en situacions d'emergència se'ls dona resposta de manera molt diferent. Igual com a un foc de llamp s'hi envien els bombers amb l'helicòpter, els bombers voluntaris de la Vall Ferrera i de la Vall de Cardós podran ser ajudats per bombers professionals heli-transportats vinguts d'algun parc de referència (parc nodrissa) situat a una isòcrona de 30' (que en helicòpter són molts km). -El temps i la distància son totalment imaginaris-

Les crisis serveixen per a tenir grans idees i aplicar grans canvis. El fet que cada cop hi hagi menys persones disposades a donar el seu temps pels altres obliga a les administracions a contractar i ampliar plantilles de persones competents (amb formació contínua). Posats a pagar i a triar, trio als millors. Passa a bombers, a salut i també a les curses (que cada cop hi ha més gent cobrant pels seus serveis).

De moment, si els nostres polítics no la pifien novament, com en els últims 10 anys de bombers, en dos anys acabarem de completar els 1000 bombers professionals que ens faltaven fa poc més d'any i mig. Avui estem a mig camí. Un cop tinguem bombers professionals, caldrà veure si cal fer ampliacions, canvis i reestructuració als parcs de bombers voluntaris. Quin funcionen i quins no. I amb tota la gent disponible, els mitjans tecnològics que cada cop són millors i una organització cada cop més acurada, fer realitat que les persones del Pirineu, els parcs naturals, i zones de difícil accés, puguin tenir bombers en quantitat suficient com per a que els serveis que hagi al seu territori siguin realitzats amb quantitat i qualitat humana.

Al cap i a la fi, els parcs de bombers professionals i de bombers voluntaris no son de ningú en concret, sinó que són de tots i depenen únicament de l'administració competent. I cal que aquesta en sigui. Els hi hem d'exigir que si manca personal tant voluntari com professional facin les convocatòries pertinents, i nosaltres ens hi hem de presentar (de la mateixa manera que els demanem aquestes places). Quan les places no són prou cobertes és que no hi ha interès  i és quan el gestor buscarà altres maneres de cobrir aquestes places.

Aquí ja tenim un precedent. Que va portar molta cua. El parc de Pont de Suert. Davant la manca d'efectius es va acabant omplint de bombers professionals. Ni millors ni pitjors. Diferents. Igual com també tenim als Pompiers dera Val d'Aran. Que també tenen un règim diferent, ni professionals i voluntaris, simplement depenen del Conselh Generau d'Aran. I ells són qui realitzen al gestió integral del servei.

No fa ni una quinzena d'anys es va viure un gran canvi en l'organització dels Bombers d'Andorra. Varen canviar horaris (a 24), la regulació interna, van reestructurar el servei i construir noves instal·lacions. No sense polèmica ni dificultats. Però al cap i a la fi el servei de bombers ha millorat en escreix. Aquí quan tinguem els parcs amb els encara 500 bombers professionals que ens manquen, començarà la reestructuració "física" dels parcs de bombers, de tots. Alguns canviaran de lloc, altres s'ampliaran, altres es faran més petits o simplement tancaran. A tots els nivells, professionals i voluntaris. Actualment hi ha bosses de territori on encara fer que hi arribi un bomber professional amb vehicle costa gairebé una hora, mentre d'altres que tenen dos i tres parcs professionals que gairebé es veuen entre ells a simple vista des del terrat del parc. Amb els parcs de bombers voluntaris hi passen situacions semblants i altres totalment diferents. La manca crònica de persones, l'envelliment, la desil·lusió, la manca d'un lideratge sense interessos particulars tant a nivell dels parcs, les poblacions o agrupacions de parcs han produït que la "despoblació rural" també hagi arribat als parcs de bombers voluntaris. També hi ha influït la manca de recursos, d'empatia i voluntat de la direcció del Cos de Bombers, la mateixa direcció que va deixar-nos sense més de 1000 bombers professionals i altres 1000 de bombers voluntaris.

A dia d'avui les oposicions de 150 i de 250 bombers professionals es cobreixen a cada convocatòria, mentre que les de bomber voluntari es queden a mitges. Serà el sistema, serà les hores de formació, serà el sacrifici o seran altres factors. Però en pocs anys veurem com l'administració mou fitxa. I no us estranyi que veiem als bombers volar amunt i avall per arribar al fons de la vall, i també al fons de la qüestió.