Aquesta setmana hem superat novament un altra Conseller. De moment, sembla que el Director General (en Manel Pardo) es queda. De tota manera, la pràctica totalitat de nosaltres, els bombers, el superarem. Em refereixo a que algun dia deixarà de ser Director General de Bombers i que nosaltres seguirem aquí. Igual que ha passat amb el Conseller Buch. Més o menys coincideix en el temps l'arribada del Conseller Buch amb la del Pardo i també amb la d'en David Borrell.
Evidentment el pas del temps farà que el resultat de la implementació del pla 2022 sigui cada dia més a favor de la seva consecució. I això hauria de ser així independentment de si el Conseller és en Buch o en Miquel Sàmper, de si el secretari és en Brauli Duart, el director en Manel Pardo o el Sots-director en David Borrell. Però segurament cadascun d'ells aporta i els seus successors aportaran detalls de millora (o de retall en cas que no hi hagi diners) a aquest Pla.
A dia d'avui estem en execució. L'Escola de Bombers (i segueixo insistint en dir-li Escola de Bombers) treballa bastant a tope amb els cursos del bàsic, de caporals, sergents i també oficials. Una altra cosa és la dinàmica interna de l'Escola, que sovint funciona com un ens de funcionaris, burocràtic i amb dinàmiques internes especials. Després del Pla 2022 el següent pla hauria de contemplar una renovació important i estratègica d'aquesta. D'aquesta manera també serviria per alguna cosa més que la d'albergar vells elefants a l'espera de la jubilació. Tot sovint hi treballa gent molt bona i potent, però que acaba cremada de no poder fer més, amb més qualitat, amb més recursos. Conseqüentment es busquen la vida dins de Bombers, en llocs millors, que la casa està disposada a oferir i/o crear perquè hi la necessitat i l'oportunitat d'ampliar alguns àmbits operatius i de prevenció, que fins al moment no s'havien pogut desenvolupar.
Tenim un Grup Caní de recerca molt i molt bo. Petit, però genial. Tenim guies canins i gossos que treballen i es preparen com mai havia succeït a la història de Bombers. Però que els cursos se'ls han de muntar ells. Han d'apuntar-se a trobades amb altres grups canins d'altres paisos i regions. Han de fer mil i un entrenament (els entrenaments dels gossos són diaris i continus) sense l'empara de l'Escola. I és que aquesta a més dels cursos d'accés i de promoció, en aquest moment no té massa més recursos econòmics. Evidentment hi ha persones darrera que tenen idees, projectes, ganes i també la saviesa i experiència per a aconseguir moltíssimes coses, però això l'Escola avui no ho pot fer. Sense diners ni sense una direcció potent no es pot fer.
 |
| Aquí estaríem si no haguéssim evolucionat |
Tal com he dit abans, hi ha llocs en que el titular és provisional. Consellers i directors són d'aquestos. També els Sots directors i tots els cap de servei, fins arribar a Cap de Regió. I d'aquests també en tenim dels que deixen empremta per bons o per dolents. N'hi ha que empatitzen amb els bombers, se t'acosten, et pregunten com va pel parc, se'n recorden d'algun projecte en el que hem pogut coincidir en el passat o simplement una conversa banal entre "companys" de professió, evidentment amb responsabilitats totalment diferents. Altres, però, no són capaços de trepitjar mai un parc de bombers. Deu ser poc important saber que n'opina el bomber del seu parc, la seva feina i la seva organització. Això si, son implacables fent complir totes les normes i notes internes sobre la utilització dels recursos i organització del servei. Tota aquesta "eficiència" de control evidentment va en contra de la predisposició i ganes dels bombers en fer coses noves, diferents i d'aportar idees. Totes aquestes oportunitats de fer millor al Cos de Bombers se'n van en orris quan topen amb aquesta implacabilitat de persones mancades d'empatia i voluntat de servei.
Per sort, només cal esperar. Sempre ens arriba l'oportunitat d'aconseguir noves fites per altres camins. La casa, durant aquests últims i recents anys està donant l'oportunitat a molts bombers de fer realitat els seus somnis. El GROS aglutina bona part del vell somni dels bombers veterans, que deien que es podia muntar una cuina mòbil per a poder abastir als bombers en els serveis. També acull tots aquells "chatarrillas" i manetes que són capaços de construir qualsevol cosa amb alguns ferros i un parell de fustes. Tenim tot de gent dinàmica, amb idees, amb personalitat pròpia i que tots junts en el GROS ofereixen una oportunitat de crear tota una estructura logística i de recursos brutal, que ens facilita i ordena els serveis. I poc a poc el GROS, el Grup Caní, el GRIT (l'evolució al sXXI del Risc Químic), els GRAF i la Unitat Tècnica del GRAF, el GREC (el grup d'estructures col·lapsades) es van obrint camí en aquest món interior de Bombers. I això només és possible quan des de dalt algú es surt de la norma escrita. Perquè tot allò nou que es prova i es fa funcionar (al principi en precari) no està escrit ni regulat enlloc, i evidentment surt de la norma. Per molts anys que tinguem idees i les puguem fer sortir a la llum.
El més important no són els noms, aquests canvien, l'important és que les coses funcionin, creixin i millorin dia a dia. Tots hi sortirem guanyant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada