Les noves promocions de bombers

Ja tenim una nova tongada de bombers en pràctiques als parcs. Aquest cop, i segurament degut al SARSCoV2, fan les guàrdies de 24h enlloc d'una barreja de les de 12h i 24h. I per a ells, i segurament per nosaltres, és millor. Han de fer menys desplaçaments. I això que sembla una tonteria no ho és. Perquè voltaran igualment entre dos parcs. Els de Lleida faran la meitat de guàrdies amb nosaltres i l'altra o a Valls o a Vilafranca. Així que els tocarà matinar i molt. Les guàrdies de 24h en parcs grans vol dir que et desperten per la nit, també que quan tornes d'un servei a les 3 del matí el cos et diu que està alterat i que no vol dormir. Així que quan són 2/4 de 7 del matí i et sona el despertador (això quan has pogut dormir una mica) està cansat d'haver descansat poc, la feina (física) dels serveis de la guàrdia i també per la son acumulada de dos nits seguides havent dormit poc. Perquè encara que vulguis anar a dormir a les 22h (abans de la guàrdia) el cos et diu que ni de conya, els veïns encara fan soroll i a l'estiu el bar de sota encara és ple. Ah, i al juliol tot just s'ha post el sol.

Aquest cap de setmana he parlat amb companys d'altres cossos que fan 12h, i la veritat és que no els agrada. És un continu de guàrdies, de "viure" al parc i de no acabar mai de fer serveis. Això en un horari de 24h, per molts serveis que hi hagi, et dona temps en 3 dies de posar la ment a lloc, d'oblidar o de fer net de totes aquelles situacions complicades i desagradables que sovint ens toca viure.

Per altra banda, tenir nous companys de pràctiques revoluciona el torn. Uns perquè tanta gent al parc (divendres varem ser 17) fa que els espais sempre es quedin curts i per altra perquè són una font inesgotable d'energia i ganes de fer coses noves per ells.

El dia comença amb les reunions del matí, que no són gens fàcils per la gent que s'hi amuntega. Estem en una aula en la que fem "taula rodona" per poder parlar de les diferents activitats dels dies anteriors i també planificar la guàrdia del dia. Distribuïm activitats, revisions i també l'organització interna per a cuinar, netejar i posar ordre. La revisió de vehicles i material, per molt que ara siguem el doble no duren la meitat, ara duren molt més. Els "nous" necessiten explicacions de perquè tenim els camions i el seu material organitzat de la manera en que estan. Necessiten conèixer què hi ha a cada vehicle. Necessiten tocar totes les eines.

I a mesura que acabem, passem per la cuina a preparar l'esmorzar. Algú prepara una mica de tè per la tropa, un altra talla ceba amb vinagre per posar al mig de la taula. Un altre buida el rentavaixelles que ha deixat el torn sortint. L'altra posa les estovalles, sobre la taula que anteriorment s'ha netejat amb lleixiu... I això 17 a esmorzar en un menjador pensat per un torn de 9 i algun més... doncs això, som el doble.

Les ganes de xerrar i d'aprendre uns dels altres, de saber què s'explica a l'Escola, d'on venen els nous companys i també per "enredar-ne" a algun per a que ens prepari el dinar, són motivacions addicionals que tenim en el nou dia a dia.

Veure cares noves ens agrada i ens motiva. Un parc com el de Lleida on el més jove té 40 anys, qualsevol xaval de 25 ens va fantàstic per poder mantenir la il·lusió per la nostra feina i saber que aquesta tindrà un relleu. I això ens motiva per a explicar-los tot de batalletes, històries per a no dormir i sobretot fer-los partícips de la nostra feina. I així és com ens troben amb ganes de que ens preguntin, que vulguin que els muntem una pràctica, que per senzilla que sigui ja no té aquella tensió de l'Escola ni de ser avaluats per si aquesta surt més be o més malament. Tots arriben amb ganes d'aprendre, de ser un bomber més al parc.

Dinar, una mica de descans (segons ha anat el matí) i seguim fent més activitats pràctiques al parc. Algunes a l'aula, com són repassar protocols de sortida i la configuració del trens de sortida als serveis. Els rols de cada bomber a l'incendi d'habitatge. L'estovament del foc, quan hi ha flama que surt per la finestra d'un habitatge... un grapat de maniobres i "teories" que després haurem de posar en pràctica, coordinar-nos i que a l'Escola no han pogut aprendre.

Al final de la guàrdia, l'experiència és la d'una convivència entre persones actives, cadascú al seu estil, que hem compartit taula d'esmorzar, dinar i sopar, que hem fet serveis junts, que hem tret persones de cotxes convertits en ferralla, apagat contenidors, incendis de vegetació i incendis de cuina (el primer foc d'interior per a la majoria d'ells). Pel matí el relleu de personal també es fa especial. Entre els que surten i els que entren hi ha una complicitat i una enveja sana. El grup que entra fresc vol saber si el grup anterior ha "pillat alguna cosa guapa" durant la guàrdia. Per nosaltres, veure'ls sortir a les 7 del matí amb son, però feliços i amb un gran somriure, no té preu.