confinaments i neteges

Aquests dies en que tots anem una mica perduts, jo també, estem cercant, indagant i també buscant els tres peus al gat, per tal de trobar mascaretes FFP22, mascaretes quirúrgiques, disposar equips de protecció química/biològica suficients, aprendre a fer desinfectants amb lleixiu (la proporció no és una cosa tant fàcil per la majoria de persones), les botes, les botes de recanvi...

I a més hem d'afegir que els parcs de bombers viuen una revolució en quant a neteja. Tot allò que alguns sindicats reclamen respecte a la descontaminació dels espais en tornar d'un incendi, aquests dies s'ha vist superat per la neteja a extrems (necessaris) de tot el material i fins i tot, a Lleida, mai haviem tingut les cabines dels camions tant netes com ara. Evidentment tot això tindrà un cost, que és el de fer-se malbé abans, encara que la previsió per canviar els vehicles era que a 3-5 anys vista s'haurien canviat el 95% de la flota.

Tenim parcs de bombers que fan olor a net. Més net que quan es varen estrenar. Tenim les habitacions que en 4 dies els posarem ambientador a flors, que no els taparà la pudor de tancat ni de peus que alguns cutxitrils feien fins fa només una setmana. Sembla com si les persones de neteja (que cobren 2 rals) no haguessin fet la seva feina des que al 2009 els van rebaixar el sou i les hores de treball als parcs de bombers. Però la veritat és que aquesta situació de neteja diària dels parcs de bombers, per part de tots els bombers del torn, han fet que apartéssim mobles, aixequéssim llums, buscat racons a les habitacions, estanteries que mai s'havien netejat i també alguna que altra dutxa ha vist el lleixiu després de molt i molt de temps.

No estem en situació de poder oferir operacions a cor obert dins un parc de bombers, però ara SI que dona goig estar de guàrdia als parcs NETS de bombers. I la veritat és que és una situació inversemblant. Esperem que això ens ajudi a aprendre que la neteja és responsabilitat de tots els que hi treballem, i també del personal que ve. Cal que tinguin un sou adient, cal que les empreses que donen el servei facin allò per les que han estat contractades i cal que els responsables de parc i de regió facin el seguiment (que no fan) de totes aquestes tasques de neteja important que cal fer als parcs de bombers.

Però per altra banda, aquesta neteja també ens ve derivada per la manca de recursos en protecció que tenim a tots els parcs. Per la nostra preocupació en estar segurs, no agafar cap malaltia i menys aquest maleit COVID-19 que ens està deixant sense la memòria dels nostre avis i pares de més edat. És per això que no només hem de ser responsables del POC material de protecció que la casa ens pot donar, sinó també de tot allò que som capaços d'aconseguir, com són mascaretes casolanes que alguns veïns dels parcs ens han fet arribar, alguna empresa amb molt bona voluntat i també d'aquells companys que tenen contactes amb gent i associacions que fabriquen des de la solidaritat pantalles i altres EPIs per a poder protegir als sanitaris i tot aquell personal del sistema d'emergències que els ha d'acabar protegint.

I és per això que la casa, ja sigui la Direcció General i les mateixes Regions d'Emergència de Bombers haurien de permetre, i fins i tot oferir la "nostra" logística per a poder fer la recollida d'aquests EPIs casolans per portar-los als centres hospitalaris i residències de gent gran on son absolutament necessaris. És una llàstima i també un error no col·laborar en aquesta tasca en la que tots hi sortim beneficiats.

Finalment, us vull donar l'esperança de que tot això acabarà passant, haurem après moltes coses, des dels bombers a ser molt més curosos del nostre centre de treball, als nostres tècnics, ja que molts si s'han posat les piles i estan donant la talla buscant com aconseguir material homologat mentre d'altres busquen solucions a totes aquestes noves tasques operatives que fins ara no havíem hagut de regular perquè o no existien o simplement estaven pensades per actuacions molt localitzades i concretes. Aquesta Pandèmia servirà per posar en marxa molts projectes, esperem tots que en 1 any segueixin, i en 5 i així tenir una dinàmica de treball favorable per a ser aquell gran cos de bombers que tots volem.

PD. Una abraçada a tots els membres del parc de bombers de Manresa que aquests dies estan patint les conseqüències del COVID-19. I també a tots els companys i companyes confinats o afectats de la resta de parcs, regions i oficines.

#QUEDATACASA

La Crisi del Coronavirus que ens afecta a tots

Com haureu vist, aquests últims dies he anat revisant posts anteriors on parlo de protecció a agents externs ja al 2017. El post "apocal·lipsi zombi" és totalment vàlid a dia d'avui. El que ni sabíem, ni sabem avui és si realment estem preparats logísticament per a aquesta afectació a "lo grande". Perquè de la manera en que jo us ho plantejava al 2017, un atac localitzat, si que estem preparats però una pandèmia com aquesta, global, sembla que ha posat a prova tot el sistema i no donem la talla.

I potser el fet de no donar la talla farà canviar la manera com plantegem els magatzems logístics dels serveis d'emergència, de protecció civil, dels ajuntaments i administracions, que son les que ens han de garantir per una part la protecció (a banda del confinament) i també que els serveis actuants (els mèdics, els bombers, els policies, la gent d'intendència, els de logística, de transport, i molta més gent) tingui també la protecció, i TAMBÉ el recanvi de tot el material fungible que cal utilitzar.

Sabem que es necessiten vestits de protecció química, i els tenim. Sabem que necessitarem vestits de protecció biològica (i la majoria ho són) i per tant els tenim. Sabem que necessitem guants i mascaretes i ulleres, i ho tenim. Sabem que necessitem un grapat de coses, i com que de tant en tant algú ha fet alguna mini pràctica (Crec que mai s'ha fet una simulació a gran escala del Pla PENTA) doncs sabem els diferents protocols de vestir, de desvestir, de descontaminar, accions de control, etc. Però el Coronavirus ha destapat la gran problemàtica, que ja vaig apuntar al 2017. Què passa si ens hem de vestir i desvestir durant uns quants dies? Hi ha suficients vestits i equips de protecció?

Doncs no! Evidentment que hi són per les situacions normals. A Bombers hi ha alguns vestits de protecció química i biològica (fa alguns mesos no teniem els equips integrals, fins que es van reposar els vells), guants més o menys sempre n'hi ha hagut, igual que mascaretes tipus FFP2 (les que utilitzem als incendis forestals), tot i que les FFP3 sempre ens les han donat a compta gotes (per al fibrociment). Però ara ens trobem que no han arribat (per la situació mundial) les compres previstes de material de substitució que s'havien fet. Ni tampoc les que un cop començada la crisi s'han fet de forma addicional.

Per tant, NO estem preparats per una situació com aquesta. I perquè? Doncs segurament per dues raons. La primera és perquè segurament mai ningú havia pensat que una crisi biològica global arribaria a passar. No d'aquesta forma. Ja hi va haver la crisi de l'Antrax, en que els atacs eren a tots el món, però eren puntuals. Ara ens trobem que Tot el mon alhora té la necessitat de protegir-se. Necessitem 7,5 milions de mascaretes per a tots els catalans, i necessitem recanvis per a poder-les canviar cada x temps. Així que estem parlant d'un mínim de 50 milions de mascaretes. I no existeixen en tot el món. Doncs quantes en fan falta per a tota la població mundial? Inimaginable. I de la mateixa manera fan falta bates, ulleres, pantalles, davantals, guants i un grapat d'estris mèdics i quirúrgics que no estan fabricats hores d'ara.

L'altra variable és la crisi econòmica que hem viscut els últims 10 anys. Potser un estoc tant gran com el que us he dit no ha existit mai, ni existirà, però potser hi havia estoc de reposició per a alguns dies, setmanes... Recordo aquells temps en el que els serveis d'emergència podien fer grans compres de material, perquè en quantitat sortia econòmic, perquè hi havia recursos i perquè ningú tirava enrere la compra de material sanitari o de protecció per als actuants dels diferents cossos. Però en 10 anys ens hem quedat sense estoc. La manca de recursos per comprar material ha fet que s'anés gastant tot allò que hi havia acumulat i guardat als magatzems dels centres hospitalaris i dels cossos d'emergència. D'aquesta manera ens hem acostumat a tenir el material sense estocs, tenint estoc 0 de la majoria de magatzems, i depenent dels magatzems i proveïdors logístics, que també estan col·lapsat i sense material actualment.

Per tant, ara hem de superar aquesta crisi amb el poc material que tenim (1 mascareta per bomber i durant 3 mesos) i demanar als propers pressupostos (i següents) una partida d'acaparament de materials fungibles, per a una situació excepcional (que sembla ser que algun dia es repetirà) i que a la propera hi hem d'estar més preparats.

I recordeu: QUEDEU-VOS A CASA i només sortiu per comprar menjar i anar a la vostra guàrdia de bomber. Salut a tots.

i ara a pel Coronavirus -2a part-

Doncs el que cap de nosaltres esperava ha arribat. Estem en alerta sanitària per un virus! I això ens afecta a TOTS. A la vida normal, als coles, a les feines, als gimnasos i fins i tot als bars i restaurants. Imaginàveu mai que viuríeu un "apocalipsi zombi"? Doncs mireu què vaig escriure fa 3 anys: "la resposta a un apocalipsi zombi" 

Aquests dies podem veure com als parcs de bombers hi ha molt moviment. Però molt. Feia temps que no es veia a la gent tant preocupada. Les tertúlies en arribar al parc són ja del nivell de si podrem trobar alguna cosa per dinar, abans que ens buidin el supermercat. Estem fent cues d'una hora per poder comprar el dinar de la gent que està de guàrdia! I és que ni així ens deixen passar la cua i anar directament a la caixa. On anirem a parar!

Un altra tema de preocupació, i no és només durant la guàrdia, sinó que és una constant als diferents grups de whatapp i telegram bomberils, que si cal netejar, que si cal higienitzar el volant dels camions, les emissores i si tindrem suficients mascares per al relleu de demà o si quan tornem el proper dia encara hi haurà material sanitari. Potser entre tots n'estem fent un gra massa. Però la veritat, és que mai s'havia previst una emergència o estat d'excepcionalitat com aquest. Mai ningú havia previst que una epidèmia o pandèmia pogués afectar als bombers i la resta de cossos actuants. Per això no tenim protocols dirigits a nosaltres. Tenim protocols de Risc Químic i Biològic dirigits a protegir-nos en serveis puntuals, d'accidents, d'incendis o d'atacs relativament menors. Però a ningú se li havia acudit tenir una romanent d'equips ni disposar uns protocols específics per a salvaguardar als bombers de la infecció i transmissió d'una malaltia epidèmica.

Per sort, però, s'hi està treballant. Més val tard que mai. En aquest moment s'estan elaborant protocols i s'estan revisant pràcticament a diari. Ja anem per la versió v2 del Pla d'actuació específic, i l'elaboració del v3 potser surt abans de que jo pengi al bloc aquest post. Així que l'actualització i incorporació de nous supòsits s'està fent. Que potser hauria haver sortit tot ja al primer dia? Potser, però ningú neix ensenyat, i protocols d'aquests no s'ensenyen a les universitats ni s'aprenen a base de fer protocols ISO o d'altres instruccions que havia elaborat la casa. Quan un enginyer fa un projecte per primera vegada es fan actualitzacions i millores durant el procés d'adjudicació. Durant la construcció es fan diversos replantejaments. I un cop acabat sempre apareixen errors i millores que un cop ho tens posat en marxa et veus en la necessitat de canviar. Amb els protocols i instruccions de Bombers passa el mateix.

Per sort la casa disposa de personal especialitzat en conceptes similars com són el químic, el radiològic i el nuclear, familiaritzats tots ells amb temes de protecció i de descontaminació. Aquests dies cal confiar amb ells per tal de trobar les solucions als diferents problemes que se'ns plantegin durant les guàrdies i també a les hores d'avorriment mentre estem a casa confinats, que son moltes i ens fan pensar en mil i una possibilitat.

Aquí podem veure com l'ingeni dels bombers s'aplica en la neteja diària dels camions. (Twitter) Bomberos Bizkaia És un exemple d'un altre cos de bombers, però com veieu a les fots de sota, als parcs catalans també hi ha múltiples idees i kits "casolans" per a la neteja dels nostre elements compartits.

Ara també serà qüestió d'aprofitar tota aquesta dinàmica, per a quan torni la normalitat, i calgui fer la neteja setmanal dels camions fer també les cabines i no només dels vidres si ens sembla que estan bruts. També haurem d'aprofitar per seguir netejar les espatlleres, les ampolles, les llanternes, les emissores i molts altres estris que tenim a les cotxeres i que sovint deixem bruts, perquè a mi ningú m'ha dit que ho he de netejar, i tampoc tinc sabó. Doncs cal demanar-lo. Els caps de torn han de fer les comandes corresponents. Els caps de parc han de demanar que arribi el material necessari, perquè realment és que que fa falta, a més d'esperonar al personal en netejar i reposar el material. Així anirem pujant escalafons i fer que des dels servei tècnic i de provisions es facin les comandes que en els darrers anys s'havien fet en comptagotes. Moltes dependents de les empreses de neteja contractades i que no complien els mínims lògics.

Per cert, com la gent està sensible amb el personal sanitari i d'emergències, us he de demanar a tots que utilitzeu els serveis d'emergència en la justa mesura. També som persones i també estem sota risc. Imagineu què pot passar si un bomber estant de guàrdia agafa el COVID-19. Haurà de tancar el parc de Bombers, perquè tot el personal quedaria confinat. Així que si us plau, cuideu-nos, cuideu-vos i entre tots prenguem les mesures higièniques par mantenir aquesta pandèmia allunyada dels parcs de bombers, centres hospitalaris, les comissaries i també els centres de control de les emergències.

Gràcies Domino's

Ah, gràcies als qui ens han portat manejar i material. Aquests dies, a nosaltres, tampoc ens és tant fàcil fer coses normals.

El Patró dels Bombers i les Bomberes

El Patró de Bombers. És una festa d'aquelles entranyables, celebrades per uns i odiades per altres. De fet, en una societat cada cop més agnòstica els Sants i els Patrons han deixat d'estar de moda. Llàstima perquè el patró de Bombers és una festa molt bonica.

Cal donar-li la volta i actualitzar-la. Cal que tots els bombers i bomberes se la sentin seva. Perquè és una festa única, d'un col·lectiu únic, al qual els nens i les nenes encara ens saluden pel carrer. La gent et mira al passar amb el camió pel carrer i somriuen. La gent segueix aturant-se quan veu bombers pel carrer, potser per tafaneria, però si hi ha bombers és que algo interessant passa. I això cal celebrar-ho i que la gent se n'adoni del pro-actius que som, el bon rotllo que tenim i l'orgullosos que estem de la nostra professió.

En una setmana com la del patró de Bombers cal sortir al carrer a deixar-nos veure. Cal organitzar conferències i xerrades de prevenció, de millora de la seguretat per la gent, de conscienciació de col·lectius que ho necessitin. Cal obrir els parcs a la gent o portar els camions a les places dels nostres pobles i ciutats a que puguin pujar i veure com és un camió per dins.

Però també cal ensenyar als nens i a les nenes que ser bomber i ser bombera és possible. Hem d'aprofitar un dia com el 8 de març per a deixar-los pujar als camions. A la canalla els encanta pujar al camió de bombers i veure'l per dins. I hem de seguir sent pro-actius en això. Que hi hagi nois i noies que vulguin, que desitgin, que es preparin i que es presentin a les proves de bombers també depèn de nosaltres.

Aquests últims anys hem tingut algunes noies fent cursos i pràctiques per a ser bomberes voluntàries, i poc a poc també han anat entrant bomberes a les oposicions a professional. Moltes venen del món de l'esport, però és que nosaltres (els nois) també. Algunes tenen carrera, igual que alguns de nosaltres, a algunes els encanta passar estona al gimnàs, igual que a molts dels meus companys, algunes tenen parella i altres no, de la mateixa manera que la resta de bombers en pràctiques.

De fet, un dia com el 8 de març hauria de servir per a reivindicar el paper del Cos de Bombers a la societat. Estem a la majoria d'incidents i problemes que pateix la gent. I des de fa alguns anys el Cos té homes i té dones que es desviuen per aquesta professió que és MOLT DIGNE, tant per als homes com per les dones. A mi m'encanta fer de bomber, embrutar-me, patir calor, patir fred, viure les mocions de poder rescatar algú, notar l'adrenalina i la pujada de voltes en segons quin servei. I això ho he pogut fer acompanyat de molts homes i també d'alguna dona (massa poques) que a fora del parc tenim mons molt diferents.

Primer grup d'excarceració exclusivament de dones

Però avui, dia 8 de març a més de reivindicar el paper de la dona dins el Cos de Bombers, i que cada cop ha de fer-se sentir més, també és un molt bon moment per a recordar a tots aquells companys que han mort. Alguns fent de bomber, altres com a conseqüència de malalties que d'una manera o una altra el fet de ser bomber hi ha contribuït en més o menys mesura, també hem de recordar-nos de tots aquells que sent bombers van morir d'accident perquè venien a treballar, sortien de treballar o simplement perquè feien esport (que la majoria practiquem) i que per mala sort o una mala tria han patit un desgraciat accident esportiu. I també ens hem de recordar de tots aquells companys que moren sense pena ni gloria, que la vida no els ha somrigut, però que van tenir la sort d'un dia ser bombers.

Però siguem positius. Celebrem la nostra festa, el nostre patró i la nostra professió com un regal que ens ha donat la vida. Nosaltres, només nosaltres, podem saber el que es sent fent d'heroi anònim pels carrers de la teva ciutat. Avui hem d'estar feliços perquè aviat (si es compleixen les prediccions) tindrem els vehicles que ens mereixem, poc a poc milloraran alguns parcs, en pocs anys serem més gent als torns i també hi haurà més comandaments i més competents i també perquè poc a poc hi ha més dones que també viuen i senten aquesta feina plena d'il·lusions i satisfaccions.

Serveis d'especial dificultat

He estat uns dies per l'hospital, no per mi, però és d'aquelles coses que quant la família se't fa gran doncs toca fer, patir i portar com millor pots. I el fet de visitar un hospital, als que som bombers, ens dona que pensar. Perquè hi ha ple de carros de material sanitari, caixes amb guants, xeringues, gasses... i pels passadissos de les plantes et pots trobar alguna que altra habitació amb el rètol de que allí s'hi ha d'entrar amb mascareta i proteccions per evitar el contagi.

I no només això. Quan vaig passar per la finestreta d'urgències, per demanar documentacions vàries, hi havia diversos rètols, de recordatoris interns, un sobre els països de possible procedència dels afectats pel Coronavirus i l'altre sobre els països de l'Èbola. Ostres, l'Èbola. Ja gairebé ningú se'n recorda d'aquest. I el pitjor del cas, és que encara és viu i hi ha centenars d'afectats cada dia. Aquí us deixo l'estadística setmanal dels últims dos anys.

Però si som realistes, i ho hem de ser, la possibilitat de tenir un problema greu amb el Coronavirus és molt petit. Els bombers no som població de risc. Per sort, epidemiològicament parlant, no estem exposats a malalts ni pacients de risc. Nosaltres no anem a visitar malalts a les cases, ni aquests venen al parc. Són el personal d'ambulàncies, i el personal sanitari dels hospitals que sí són població de risc.

A nosaltres, però, el que ens ha de preocupar són coses més serioses i realment incipients. Mirem setmanes enrere i analitzem els serveis de la fuita d'Amoníac a una planta de la Pobla de Mafumet la tardor passada, l'incendi i vessament de productes químics a la llera del riu Besòs a Montornès del Vallès i també l'explosió a la planta d'Òxid d'Etilè de la Canonja.

Això si que són problemes amb paraules majors. Aquí hem de veure, observar i analitzar el que hi ha passat. No vaig estar en cap dels tres en el moment àlgid de les actuacions, però a tots tres hem pogut escoltar a companys explicant que no tot es va fer tal com tocava. No ho sé. Jo no hi era. Però si que amb els comentaris que hem escoltat, les fotos i imatges vàries que molts hem rebut als whatsapps i també la versió d'alguns companys amics d'altres amics que hi varen ser, ens podem fer alguna idea de que potser, i dic potser, no tot va anar sobre rodes.

Veient les imatges dels primers vehicles als serveis, ens podem fer la idea que gestionar serveis d'aquesta magnitud no son gens fàcils. I el que sempre he explicat als meus companys de parc i altres a qui he tingut l'oportunitat de fer cincs cèntims d'aquestes actuacions. L'important és observar, analitzar i anar pas a pas. Cal donar un pas després d'un altra. I així és com es treballa segur.

Sempre tot agafat amb pinces. Tenim imatges de camions molt propers a la zona d'explosió. Les imatges sempre són en perspectiva i ens poden enganyar. Però si teniu l'ocasió de visitar qualsevol d'aquests llocs, són espais immensos. Si un camp de futbol són 100m, imagineu el que és aparcar un camió de bombers a 300m quan has de fer recerca de persones, apagar incendis varis i buscar si hi ha fuites o altres afectacions. Qualsevol distància de seguretat que agafis es fa infinita.

He escoltat alguna cosa sobre que el control dels accessos, CACE, que fem els bombers va ser deficient durant les primeres hores. Podria ser. Però sovint, i això ens passa a cada servei, la feina de "controller" no agrada a ningú i cap de nosaltres pensa en que cal fer un control del personal que tenim al servei. A Lleida quan baixem del camió donem la nostra etiqueta al conductor, per a que la custodiï a la taula amb el temps que està cadascú respirant de l'ampolla d'aire. I això ho hem anat fent cada cop millor a tota mena de serveis. Primer ens costava, ara ja és normal que el conductor et demani l'etiqueta només baixar del camió.

I aquí, en serveis com el de Montornés o el de Tarragona, les flames, el soroll de fuites i explosions, la quantitat de gent afectada, fan que en una de les últimes coses que pensis és en recollir les etiquetes de la gent que està amb tu. Però son d'aquelles coses que cal fer. De la mateixa manera que amb el GRAF hi ha la figura del guaita, algú que no apaga foc, però que té un paper clau, als incendis hem de tenir la figura del CACE, que pot començar des del minut zero amb el conductor del camió (i que és necessari que ho faci), i seguir pels comandaments successius que van venint a posteriori. Tots hi hem de creure i tots hem de seguir aquesta pauta. Perquè una de les prioritats de qualsevol servei d'emergències és la de mantenir en perfecte estat al seu personal i sempre tenir-lo sota control!

Perquè control significa saber on tens cadascun dels teus efectius en tot moment. Saber quins estan fent recerca i on, saber quins estan fent extinció i on, saber quins estan descansant i on, saber quins estan menjant i on. Però nosaltres som els primers interessats en que tot això estigui controlat. Si per alguna raó caic i no puc sortir, algú m'ha de trobar a faltar (el meu company, que per això anem en binomis), però imagineu que per la raó que sigui hi ha una segona explosió, bé cal saber qui havia a la zona propera a aquest punt. I no em serveix el personal del camió X i el del camió Y, perquè possiblement hi havia algun comandament a la zona que no ha donat l'identificatiu a ningú, i que entra per un lloc i surt per un altra... i si ho dic, és perquè jo mateix, el dia 2 a Tarragona ho feia, i no passava pel CACE. De fet no els vaig veure fins passades unes hores d'estar entrant i sortint d'allí.

Sigui quina sigui la solució per a tenir la gent controlada, descontaminar al personal i a les víctimes en els primers moments de les actuacions, saber on menjar i on descansar (lluny de les zones calentes amb fums i contaminants varis), una cosa ha de quedar clara. Nosaltres som els primers interessats en que això funcioni. I comença per nosaltres mateixos. Els comandaments han de fer que tots aquests protocols funcionin, però ells també han de posar ordre a les actuacions, i l'ordre es posa quan la gent ja està predisposada a tenir-lo ja des del moment en que baixes del camió de bombers. No només això. En el moment que puges, ja has de tenir clar que la teva etiqueta ha de tenir-la el conductor i aquest ja la gestionarà i si convé la farà arribar al CACE que s'estableixi en el moment que toqui fer-ho. Els serveis de bombers en grans grans grans actuacions son, evidentment, molt complexos, i depenen de TOTS que funcionin com un engranatge. Hem de ser ordenats des del mateix moment en que sortim del parc. Però la casa ha de treballar per a que tots, des de baix fins a dalt de tot, tots, tinguem consciència de fer les coses ben fetes.

Eh, però els tres serveis van sortir bé, prou bé. Cap de les accions preses durant els serveis van empitjorar ni posar més risc del que ja hi havia. No en tinc cap dubte. Hi ha gent que en sap i hi ha gent que té sort, però sobretot tenim un gran equip humà i preparat.