dilluns, 12 d’agost de 2019

la progressió de la línia d'aigua

Fa uns dies em comentaven sobre la velocitat de la línia d'aigua. És a dir, si la progressió de la línia d'aigua i el seu muntatge han variat al llarg d'aquests últims anys respecte a 10 anys enrere, fins i tot de fa 25 anys.

Aquí hi ha alguns paràmetres a tenir en compte...
Recordo alguns incendis de fa uns 10 anys, en que després de fer alguna línia molt llarga, et trobaves proper a la línia d'algun altra vehicle (o agrupació de vehicles) i "negociaves" qui feia l'última estesa de 5-6 mànegues fins trobar-se físicament amb l'altra punta de llança... sovint, hi havia alguna vella gloria, de les que no son model de res, i t'intentaven convèncer que la seva línia era més llarga... En aquell moment no tenies la sensació que uns o altres progresséssim més lents o més ràpids, simplement n'hi havia que buscaven caminar menys.
Un dels factors que és evident que ha canviat i té valors objectius, és la temperatura que, principalment aquest estiu, ha augment en un parell de graus respecte d'altres anys. També portem molts dies doblant torns, a més de les guàrdies d'estiu hi ha companys fent hores de més per tal de complir els mínims de personal dels torns. Per tant l'acumulació de jornades al parc, sortint a serveis amunt i avall (al parc de Lleida son així les guàrdies) i la calor dels 'últims mesos ens causen fatiga. Potser no ens n'adonem, però per la meva part si que puc dir que després d'alguns dies seguits de guàrdia necessito descansar, i fer esport (anar a córrer, una mica de gimnàs, etc) em costa més que en altres moments de l'any. Per tant, inconscientment podem haver baixat el ritme de progressió, no a l'inici de l'incendi, però si que el cansament et ve abans. Hem de preocupar-nos per la nostra hidratació i avituallament, que ens hem de prendre de forma seriosa i rigorosa. Aquest any hi ha hagut alguns episodis de deshidratació i cansament entre el personal. Evidentment les causes son la calor i el treball sota el sol i en condicions extremes.
Un altra factor a tenir en compte és l'edat del personal, amb 25 anys d'antiguitat, per molt que et cuidis físicament, no ets tant ràpid com quan acabes entrar al cos, potser tens més resistència però no velocitat. La mitjana d'edat dels bombers ha augmentat, el bomber més jove del parc de Lleida té 40 anys. Per sort els d'aquí es mantenen en forma, sinó ja s'haguessin marxat a altres parcs amb menys serveis. I l'edat augmentarà fins que no entri el nou personal, que possiblement els destinaran a parcs petits i allunyats dels grans nuclis urbans, però que esperem que també es pugui abastir de personal parcs com Mora, Gandesa, Falset, Mollerussa, Tàrrega... que es troben en mig d'un entorn complicat a l'estiu.

La motivació no és un factor gaire palpable però segurament tampoc és la raó per la qual es progressi a menys velocitat que en campanyes anterior. La gent està fent un esforç per cubrir els mínims dels parcs i als parcs grans el nivell de motivació es veu en el neguit d'aprendre sempre coses noves.
El que si ha canviat és l'estat del bosc. El bosc ara és més tupid. No fa tants anys que hi progressaves com si res, però ara necessitem que ens obrin pas a base de moto-serres i eines manuals, perquè sinó avançar pel bosc és una feina molt feixuga. Però no ens ho hem de prendre com que ens aplanen el camí i per tant hem de progressar millor, sinó que tot i tenir millor pas, el combustible sobre el que treballem és més dens i cal apagar-lo amb més quantitat d'aigua, i això si ens obliga a estar més estona remullant i tirant aigua a pressió. Estic convençut que aquest és un dels factors clau que no ajuda a fer via. Aquest podria ser un bon punt treballar en la millora. Fer una segona línia per darrera, la primera anant ràpid i la segona tirant amb paciència però alhora buscant tots aquells punts calents que li han quedat a la de davant.... suposo que en parlarem els propers mesos.
També hi ha altres factors, que derivats de la implementació de la seguretat a tots els nivells, ha fet que abans de començar a tirar aigua t'asseguris on poses el vehicle, revisis la zona per evitar sustos posteriors, i també buscar punts segurs durant la progressió. Si parlem del LACES com algo molt important, també hem d'assumir que la SEGURETAT comporta un treball més pausat i no tant "a salto de mata" que fèiem abans, en que no es tenia en compte si entràvem en una fondalada o una carena exposada a alguna carrera del foc.

Avui, tot i ser agost, us volia fer reflexionar una mica. De fet fa molts anys que sento a un sector de la casa "queixant-se" que les línies d'aigua no progressen, que van lentes i que la sensació en aquest moment és que es va més poc a poc. Les dades jo no les tinc. Si algú disposa d'elles, doncs si us plau, feu-me-les arribar i intentaré completar-ho en un nou post.

Apa, fins el proper incendi.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!