9 anys escrivint un bloc és d'aquelles coses que mai em podia haver imaginat. Algú de ciències, amb poca cultura de llibres (que no d'articles) i molt menys escriptora no se li augura un gran futur en l'art de l'expressió escrita. Però ves per on, aquí estic. Nou anys després d'aquell primer text puc presumir de tenir més de 450 posts publicats i més de 3000 visualitzacions mensuals.
Escriure em permet dues coses. Explicar anècdotes, aventures i situacions viscudes a bombers i per altra banda aprendre i fer difusió del món bomberil amb una certa coherència científica (ei, que no faig ciència, quedi clar) sobretot per a que des de fora s'entengui tot allò que fem els bombers i com vivim els canvis socials, polítics i també climatològics dins el nostre àmbit.
Evidentment heu pogut llegir posts molt durs criticant una vegada rere altra la mala política i organització de la casa. I és així. Des de dins ens hem vist molts cops frustrats pels mals polítics i els mals dirigents a Can bombers. Ara sembla que els vents canvien, però no ho dono per salvat encara. Ja es veurà.
Si mireu l'hemeroteca del bloc (el menú dret, amb les dates i les publicacions) podeu comprovar com ja fa anys vaig parlar d'incendis a Canadà i a Rússia. I avui sembla que s'estigui descobrint la problemàtica climàtica mundial envers els incendis... un exemple és l'Amazones. Bé, tinc pendent un post sobre l'Amazones, tema gens fàcil i complexe, però us avanço que no és nou tampoc. Incendis a zones concretes del planeta son habituals, sobretot en èpoques de sequera i influides per polítiques forestals i d'extinció diferents a les nostres. Com es sol dir... "próximamente en sus pantallas". 😉
No sé què més explicar avui. La felicitat d'estar davant l'ordinador, escrivint sobre bombers, passar hores llegint articles, posts, gràfics i mapes varis sobre temes bomberils em segueixen emocionant. Així que tranquils, que teniu Unpobrebomber per com a mínim un any més. I llavors seran deu anys. I a partir d'aquí ja veuríem. Més potser és excessiu. No sé. Ja veurem.
Per cert, durant l'ultim any m'heu pogut veure a la tele i escoltar per la ràdio. Coses de l'evolució personal. He intentat no barrejar els estils. De moment ho tinc una mica aparcat, ja se sap, l'estiu no ajuda.
El que si que tinc és ganes d'introduir canvis en la imatge del bloc (que ja he canviat un parell de cops) i introduir-hi alguna cosa més multimèdia, però tranquils, no em convertiré en YouTuber. Així que si algú s'anima em pot donar idees coherents. La de plegar us la podeu estalviar, no està al meu diccionari.
L'estiu, i sobretot l'agost, és un mes complicat per fer posts i articles en general. La majoria estem més pel carrer, la platja, la muntanya, aprofitem per viatjar, fer vacances, gaudir de la família i els amics. També hi ha lloc per les guàrdies, però com deia la setmana passada, ara toca estudiar per oposicions, proves de caporal sergent i el que toqui. Aquest anys especialment, i també els anteriors, l'estiu comporta una davallada en les lectures al bloc, però sempre hi ha algú que l'acaba descobrint, i en un sol dia podem trobar a algú que ha llegit (o punxat) en més d'un centenar de posts diferents... Bé, espero que s'enganxi com la resta que em seguiu habitualment.
La temporada que comença a partir del dia 2 de setembre queda per definir, però el que és segur és que segueixo amb els meus posts dels dilluns (excepte "festes de guardar").
Apa, fins dilluns que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada