És curiós el que et prepara la setmana. Portem algunes guàrdies a Lleida on sembla que sense fer grans serveis la guàrdia acaba acumulant un grapat d'actuacions. Segurament és una sensació que vista des de dins pot ser certa, però quan en parles fora de l'ambient de bombers, la gent en general li sobta quan expliques que tot sovint vas a incendis de xemeneia, a petites deflagracions de calefaccions, obertures de pis activades des del Tele-assistència (gran feina i sobretot necessària), petits accidents urbans o de carretera o a diferents conats d'incendi en llocs varis. Diguem que per nosaltres això seria el més normal del món, però la gent del carrer, pel que sembla, tot això ho desconeix. Això si, sempre veuen passar camions de bombers amunt i avall (deu ser que anem a algun lloc, oi?).
Evidentment serveis amb múltiples víctimes mortals com el de dissabte a París o el de Badalona de l'anterior setmana son excepcionals, però no son estranys, perquè si mirem l'hemeroteca, passen, i passen més sovint del que creiem. Potser és per això (la sensació d'excepcionalitat i desprotecció) que cada cop que n'hi ha un d'aquests s'encenen les alarmes, si més no durant unes setmanes o mesos, i fan que tots els protocols de seguretat en les nostres sortides s'intentin complir amb escreix.
No és anecdòtic doncs, que en els incendis d'habitatge als que hem anat després del de Badalona, a Lleida principalment, ens hagin enviat ajuda de Mollerussa i s'hi hagi estat especialment atent. De tota manera hi ha serveis excepcionals, com el del passat mes d'agost, on en l'incendi d'un aparcament soterrat ens varen enviar bombers de tot el voltant, fins i tot Ascó, Montblanc i Calaf. Allí varem tenir "susto", de fet el varem patir un mínim de 4 bombers, i un 5è també va patir situació d'estrès tèrmic i psicològic. En aquell servei, que finalment ningú va prendre mal, ens varem veure les orelles. I això et fa reflexionar. Aquell dia el podem explicar i sobretot hem d'aprofitar per comprendre i aprendre.
Després de serveis com el d'una explosió de gas, el 2006, a Santa Coloma de Gramanet, el de Badalona de fa pocs dies o el d'Horta de Sant Joan fan que hi hagi un abans i un després en aquesta tipologia de servei. Segurament el toc d'atenció de l'aparcament de l'estiu no serà generalitzat, però si a nivell de parc i també dels parcs que hi van intervenir però no servirà per canviar gaire a nivell de la resta de col·lectiu.
Incendis com el de Badalona ens fan reflexionar sobre si necessitem més vehicles i més personal, que ens puguem plantejar si els parcs d'ajuda han d'estar més propers o si és millor augmentar la dotació dels parcs existents... també ens fa pensar en quin és l'ordre en el desenvolupament de totes les nostres tasques: Rescat, extinció, avís i prevenció de nous riscos, recerca de noves víctimes, com ens hem de distribuir en els vehicles i quins vehicles han de sortir, i així un llarg etc.
Diguem que els serveis excepcionals ens plantegen dubtes, ens fan veure coses que potser abans no havies planificat o senzillament no s'havia ni pensat (com el tsunami del Japó). Tots aquests serveis son diferents, tots comporten un abans i un després. I sobretot son una oportunitat per millorar i créixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada