dilluns, 21 de gener de 2019

Deixeu passar a les sirenes

Recordo amb enyorança aquells temps en que els passos de vianants eren invisibles als ulls dels conductors. Per aquella època ningú parava el cotxe per deixar passar a la gent. I si posaves el peu a la calçada és que pràcticament eres un suïcida. Doncs aquesta ha estat l'excusa per a escriure el post d'aquesta setmana.

El trànsit fluïa més o menys igual de malament que ara. Però a ningú li feia por ocupar una part d'aquest quan sentia les sirenes d'un vehicle d'emergència. Avui travessar una població com Lleida és tota una aventura. Ni els conductors s'aparten ni els vianants volen perdre la seva oportunitat de pas.

Recordo fa un grapat d'anys durant les obres de construcció de l'aparcament de l'hospital Arnau, a Lleida, que es va foradar una canonada principal de gas. El principal problema que ens vàrem trobar va ser que la nostra ruta d'accés (no n'hi havia d'altra) coincidia amb la d'evacuació d'un institut proper. Evidentment el pas de vianants quedava col·lapsar pels alumnes que desfilaven en direcció contrària. I nosaltres aturats en una cua a més de 150m... finalment, i crec recordar que va ser un policia local se'n va adonar i va prioritzar la circulació de vehicles.
Doncs aquesta anècdota la recordo tot sovint quan en hores punta els vehicles d'emergència travessem Lleida. I és que es creen diàriament uns conflictes increïbles, que fan que des de dalt el camió o l'ambulància ens sentim impotents i ens tregui de polleguera que la gent no sàpiga apartar-se en sentir les nostres sirenes.

Fa molts anys que dura aquest problema tant a Lleida com a la majoria de grans ciutats. En alguns moments no és fàcil, i més si el vehicle del teu davant no ha fet ni el gest de moure's. Però el que estic segur que el que no s'ha de fer mai és quedar-se aturat. Sovint hi ha gent que fa un "Rajoy", res. Altres es mouen una mica cap un costat (sense cap criteri) i també es queden aturats, quan el darrera del cotxe en prou feines s'ha mogut.
A dia d'avui la circulació dels vehicles d'emergència per les grans ciutats és un problema gros. La gent no sap fer espai per donar pas, altres es pensen que treure el "morro" o passar-se un semàfor en vermell hagi de ser un pecat mortal castigat amb tots els punts del carnet, i no és així.

Davant un vehicle d'emergència ningú castigarà que un cotxe es passi un semàfor, envaeixi un pas de vianants o et quedis creuat entre dos carrils de circulació. Sovint, en carrers de doble sentit ens és més senzill anar pel carril contrari, ja que o bé hi ha menys vehicles o com que et veuen de casa s'aparten amb més facilitat. I circular per carrils bus no és assegurança de res, ja que els autobusos son vehicles lents de maniobra.
Així que al final fem el que podem. Però una de les coses que hauria de fer la casa és conscienciar i ensenyar als conductors (i també als vianants) com actuar quan has de deixar avançar un vehicle d'emergència, o quan te'l creues en sentit contrari. No hauria de costar tant aturar el cotxe al voral de la carretera, donar facilitat a que t'avancin (en lloc d'accelerar). Ens fa falta una campanya institucional de com actuar quan hi ha vehicles d'emergència. 
Però també necessitem conscienciar a la ciutadania en general, no és el primer cop que un vianant pretén creuar una cinta de "no passar" quan actuem en un servei urbà. Nosaltres creem espais segurs, per la gent però també per nosaltres. Hi ha llocs davant de les portes (a la vorera) que no son segurs ni per nosaltres. Però aquest és un altra tema.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!