Quina setmana més intensa! A més del curs de conducció que estic fent, la formació obligatòria en incendis d'interior (amb les aventures i desventures que ens passen un cop ens treuen la visió), i tota la revolada de mirar propostes, horaris i conceptes varis en els que diferents grups han estat treballant per tal d'aconseguir alguna cosa una mica més potable que la que ens ofereix la casa, crec que necessito vacances...
Ara seriosament, el curs de conducció m'ha obligat a anar a Manresa a fer la primera jornada. Aquesta es desenvolupa a l'aula de la REC, la qual no consisteix en res més que un mòdul prefabricat. Si, dels que tenen 16 anys. Amb persianes que no obren, sense aïllament (per tant s'escoltava perfectament una radial que algú utilitzava en un lloc proper), els camions entrant i sortint del parc de Manresa per serveis (i les alarmes de parc i sirenes) o els manteniments i pràctiques de la guàrdia... vaja un desastre tot plegat. I no entenc com ningú s'ha queixat, i si ho han fet com és que encara es fa la formació en aquestes condicions? No va ser un dia especialment fred, però si que a primera hora en feia, i clar, era obrir l'aula, tot gelat, tots amb el forro polar i l'aire condicionat que encara estava en mode estiu i calia esperar que l'inverter fes la seva feina.
Això només és el reflex del que passa a la Centre. El parc de Manresa està molt vell, sembla un edifici de la URSS, d'aquells depriments, amb pintura grisa, vella i poc lluminós. La cotxera segueix mantenint aquella mena de vorera que l'únic que fa és que ensopeguis cada cop que entres o surts del parc. I així seguirà durant molt de temps.
Aparcament, zona de pràctiques, de visites, aula... tot junt, barrejat i fent-se nosa. |
Aquest interior de cotxera és Mora, però podria ser qualsevol altra parc de bombers |
Però si volem acabar d'al·lucinar només cal entrar als barracons de la REC. Per una banda hi ha els despatxos i taules dels tècnics i administratius, en un batibull de mobiliari i caixes que el dia que hi hagi un incendi és per sortir al llibre dels rècords. I per altra hi ha la part de la sala de control. Per començar no tenen ni la meitat de mitjans que a d'altres. Ni una trista tele/monitor per a posar mapes de risc, dades de distribució de personal, posar informatius (3/24) quan hi ha inundacions, nevades, o situacions d'interès o catastròfiques... potser és que a la RELL estan molt bé, però a Tarragona també hi ha monitors i mapes i fins i tot una càmera/zoom per veure el polígon, columnes de fum a les muntanyes del voltant o altres.
Havia vist fotos de la sala de la REC, però entrar a algunes habitacions, vestidors, l'office, o simplement als lavabos és que et fa caure la cara de vergonya de com es pot tenir al personal així al sXXI. Les olors, la llum tètrica, la brutícia dels racons, la mala sonoritat... son tot un grapat de coses que no m'entren al cap. Això no ho mereix ningú i menys quan hi ha bona gent a la sala de la centre.
la foto és del 2016, avui està encara pitjor. Això és un vestidor i alhora sala de descans del personal de control la REC. |
Entrar a la REC és com fer una pista americana d'entrenament |
1 comentari:
Moltes gragràcies per ajudar a fer difusió de les mancances del cos. De totes maneres et deixo un enllaç que et pot aclarir alguns dubtes.
https://www.regio7.cat/fet-divers/2018/05/10/demergencies-catalunya-central-passara-manresa/474878.html
Publica un comentari a l'entrada