Porto setmanes pensant en que aviat tornaré... segurament massa dies pensant-ho. Així que qualsevol moviment a la data de les visites de seguiment mèdic em provoquen malestar ja que només fan que allargar tot aquest procés. Si, tothom em diu que l'important és tenir bé el genoll, i si, ho és, però el cap també influeix. La previsió amb la què jo comptava era per a la primera setmana d'abril (6 mesos) i ara per ara això no ho tinc clar. En uns dies tinc la visita de seguiment amb el centre de reconeixements... i aquí pot passar qualsevol cosa. Potser torno abans. I això què vol dir?
Doncs vol dir tornar, i això és bo. Però tornar i que d'un dia per l'altra et programin tota la formació del programa de reincorporació al servei. Això pot comportar que d'un dia per l'altra hagi d'anar a Mollet i a Cerdanyola a fer formació i jornades d'acompanyament de les activitats quotidianes de bombers. De fet ho comportarà si o si en el moment que pugui tornar, ja sigui al març o a l'abril. Però bé, jo comptava que qui em donaria el OK (de 6 a 7 mesos després de l'operació) seria el traumatòleg que m'ha portat fins ara. Bueno, després de més d'un any ja no em sorprenen gaires coses de la Seguretat Social.
Així que seguiré fent el que havia fet fins ara, per una part exercicis de recuperació, començar a córrer per l'exterior (ja ho he fet un parell de cops) per anar agafant fons físic (8 mesos sense córrer passen factura a tothom) i anar entrant a la plataforma de l'escola de bombers. Allí hi ha gairebé tots els temes de la formació bàsica de bombers. Hi ha un grapat de vídeos de maniobres d'escarceració, també hi ha molta informació sobre seguretat, extinció i organització en incendis forestals, i un grapat de maniobres més d'altres vessants.
Hi ha temes que encara estan per completar, però suposo que amb el temps això es solucionarà. I he de reconèixer que de tant en tant va bé entrar-hi. No tant per aprendre maniobres noves, que son molt poques les que hi ha, sinó que va bé recordar algunes coses que sovint no s'utilitzen ja sigui perquè tens el costum o la manera de treballar pautada i vas per feina i segons què ho deixes per superat. Però la veritat és que tenir-les en ment sempre va bé.
El que em preocupa més no és si les emissores seguiran tenint la mateixa configuració (que segur haurà canviat ben poc), ni si recordaré com es desplega una mànega (jejejej, això és broma), tampoc he oblidat tots els meus coneixements tècnics que m'ajuden a pautar la majoria de maniobres i buscar solucions per treure els serveis en endavant, sinó que el que em balla el cap és tornar a conduir camions després d'any i mig sense fer-ho.
No és el mateix conduir un cotxe que un camió, i tot i haver-ho fet des de fa 25 any, les distàncies, la dinàmica de la conducció, i sobretot el fet de conduir d'urgències em dóna cert respecte. Mai he bolcat en un camió de bombers (un cop vaig estar a punt), i no voldria que fos ara quan em passés. Amb el temps anem adquirint experiència i habilitat per tal d'esquivar vehicles, frenar i passar per llocs estrets quan estàs en un carrer concorregut. També aprens que les rotondes son traïdores per als camions de bombers, l'aigua que portem darrera es mou d'un costat a l'altra i a les rotondes passa primer a un costat, després a l'altra i en el moment que surts de la rotonda torna a canviar de lloc. Així que amb 3 canvis de pes et pots fotre el camió per barret.
Tenir el meu retorn cada cop més proper fa que els fantasmes comencin a envair el meu cap per sort, i així és el meu caràcter, en tot allò en que hi pugui fer alguna cosa ho vaig fent per avançat (a la plataforma de l'escola hi he entrat varies vegades, a més d'alguns cursos online), però conduir vehicles grans ja és més complicat. Bueno, poc a poc. No serà arribar i estar de guàrdia. Cada cop entenc més que per tornar hauré de fer un "reciclatge" i seguir un procés de reincorporació. Doncs bé, el farem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada