Tot i el temps que porto "apartat" de bombers no he perdut el contacte amb els companys ni amb oficines ni amb el mundillo bomberil en general. Segur que alguns es sorprendrien del tipus de perfils que segueixo a twitter i també la d'imatges que rebo continuament al Instagram. Això no vol dir que sàpiga tot el que passa, i per això entenc que d'aquí a un parell de mesos hagi de fer una mena de reciclatge (pla de reincorporació?), no sé quin nom rep exactament. Però de ben segur faré el possible per a que aquest reciclatge hagi de ser només un recordatori i posada al dia dels últims canvis quer no un reensenyament de les coses que hauré oblidat (espero que ben poques).
Però si ens ho mirem pel costat positiu té la seva lògica. Algú que ha estat "fora" del servei actiu durant alguns mesos necessita una recordatori dels protocols de seguretat, recordatori de les principals maniobres (per assegurar-nos tots que el bomber que t'atén sap el que fa i que ho fa bé), també durant el període d'inactivitat deuen haver sortit protocols de tota mena que cal conèixer (ni que només sigui com tramitar una festa o un canvi de roba) però segur que durant aquest període han revisat distàncies de seguretat, maneres de treballar a l'incendi forestal o temps d'estança dins un espai confinat...
El que segurament ningú et comprova és l'estat físic a nivell atlètic. Segurament en un parell de mesos hauré de passar la revisió mèdica interna, allí em faran la revisió del tipus anual, que porto ja dos anys sense fer, allí em deuran fer l'analítica de sang i orina i l'exploració física. Segurament ara incidiran una mica més en la condició del meu genoll dret. I tot sortirà bé. Però tot això és suficient? Doncs no ho sé.
A nivell físic ja estic quasi bé. Puc caminar sense anar coix, sense dolor, puc pujar escales, puc començar a trotar durant uns minuts (25' en cinta), també he agafat la BTT per camins plans per més d'una hora i tot això ho he superat amb aparent èxit. Però segueixo sent incapaç de córrer una hora com feia abans, encara no he provat de pujar per la falda d'una muntanya i trobar el camí o la ruta cada cop més escarpada... per tant si demà (impossible que només fa 4 mesos de l'operació) em donessin d'alta, ningú podria saber si realment estic capacitat de pujar muntanyes, portar la motxilla de mànegues costa amunt o el que és pitjor portar-la costa avall quan desmuntes la línia d'aigua ni quan arrossegues material pesat d'un costat a l'altra en un accident de transit. Son coses que difícilment pots comprovar. I per això el que es fa és seguir el protocol... que és el de seguir el temps recomanat per a tornar a fer "vida normal" per a aquesta feina. Però si surto a córrer, en bicicleta, nadar o simplement no faig res per agafar fons físic no ho sabrà ningú. Jo ho faig, perquè vull fer les coses be, començant per mi mateix, quan torni no vull tenir problemes al baixar un marge amb la motxilla carregada de mànegues ni acabar amb el genoll inflat després d'un foc d'indústria.
Però a vegades cal estirar les orelles a la casa. Si parlem d'un cos de bombers modern hem de parlar d'una organització que es preocupi per l'estat físic del seu personal. Cal seguir unes rutines d'esport i acondicionament físic. Perquè no monitoritzar a tots els bombers amb una mini prova d'esforç trimestral? Poder conèixer en tot moment les pulsacions en repòs, durant un esforç mitjà i durant un esforç gran no requereix més de mitja hora, que es podria sumar a les assignades a formació i revisió mèdica. El sentit d'això és comprovar que tot està be, que quan tornes de vacances i has pujar 4 kg els has perdut a la següent prova, que has recuperat el punt aeròbic i anaeròbic...
No em serveix tenir un gimnàs amb una màquina multi exercici i 3 pòsters dissenyats fa 20 anys i que ningú ens revisi si realment estem en forma o no. No em serveix que ens donin una samarreta tècnica (fa 15 anys) i que aquesta segueixi sent encara la mateixa quan la tècnica en roba esportiva ha millorat molt. Fins i tot una trista samarreta d'esport del Decathlon és més bona que la que tenim actualment. Sabeu quines son les sabatilles esportives que ens dona el servei? Fins fa un parell d'anys ens en donava unes de sola d'escuma (no eren gaire bones, però et permetien córrer suaument durant una estona). Bé, durant la guàrdia no cal fer un gran entrenament perquè durant la guàrdia hem de mantenir el cos amb energia suficient per a poder anar a qualsevol tipus de servei.
Model real de sabatilla que ara dona el servei. Deu ser per augmentar el nombre delesions...
Ningú demana unes sabatilles Nike air, ningú demana una samarreta ultratech, ni un gimnàs de gran nivell per fer la competència al DIR, EKKE o qualsevol altra centre esportiu important. Els bombers només demanem una roba decent per poder practicar esport en condicions normals, alguns aparells per poder treballar els principals músculs (l'actual màquina no permet treballar les cames) i amb una bicicleta no n'hi ha prou.
La majoria fa molts anys que practiquem esport, però algunes rutines actualitzades de treball no costaria tant tenir-les als parcs. Els exercicis i la manera en que es treballen alguns músculs han canviat molts des de que vaig entrar a bombers. El gimnàs del parc de Lleida i també el de Mollerussa s'omplen durant totes les tardes. La gent fa esport.
Un Cos de Bombers modern ha de tenir gent en estat físic correcte, però se li ha de donar les condicions per tenir-lo. No només ha de tenir un gimnàs mínim (que cada parc s'espavila per afegir màquines, aparells, barres i pesos addicionals), sinó també les rutines de treball i fer el seguiment de l'estat de cada bomber. Si el servei et dona una samarreta d'esport, aquesta ha de ser transpirable, d'un teixit "normal" i les sabatilles han de ser les adients. No serveixen unes sabatilles tipus "tennis" per estar en un gimnàs o per sortir a córrer unes minuts al voltant del parc amb el terra de formigó o per la vorera del xamfrà. Tampoc he entès mai com no es busca col·laboració amb instal·lacions esportives municipals.
Un Cos de Bombers s'ha de preocupar per a que la seva gent estigui en forma. El futur del Cos passa per conèixer l'estat de la seva gent, quan està d'alta, quan torna de vacances i quan es reincorpora després d'una baixa (curta o llarga, tant se fa).
La formació és un eslavó bàsic, però l'estat físic i el mental també... el mental, uix, dona per un nou post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada