Com encara em falten un parell de mesos per tornar a fer guàrdies no us puc explicar cap batalleta recent, i segur que les més interessants ja us les he anat explicant en altres posts. Però com sempre us he dit, mai he perdut el contacte ni amb el parc ni amb el torn, així que estic al dia d'algunes de les coses que hi passen.
Fa uns dies vaig penjar al meu Instagram una foto (una composició en realitat) d'una truita de patates que havia fet un parell de dies abans. Una truita de patata en principi no té res d'especial, i aquesta tampoc, però si que estava feta amb un grapadet d'ous i força patata. Per tant, posant una bona perspectiva amb la càmera podies captar que m'havia quedat bastant gruixuda i era prou fotogènica. De fet, vaig aconseguir alguns comentaris de gent autoconvidant-se a casa i també el de la meva neboda, que és cuinera professional, reptant-me a veure qui la feia més xula.
Fa uns dies vaig penjar al meu Instagram una foto (una composició en realitat) d'una truita de patates que havia fet un parell de dies abans. Una truita de patata en principi no té res d'especial, i aquesta tampoc, però si que estava feta amb un grapadet d'ous i força patata. Per tant, posant una bona perspectiva amb la càmera podies captar que m'havia quedat bastant gruixuda i era prou fotogènica. De fet, vaig aconseguir alguns comentaris de gent autoconvidant-se a casa i també el de la meva neboda, que és cuinera professional, reptant-me a veure qui la feia més xula.
Truita de patata al parc de bombers |
Ara falta saber què té a veure la sabia nova... doncs és fàcil. Des de fa alguns mesos el nostre torn està coix. La meva lesió, la malaltia d'un company, la malaltia d'un altra, i tot un seguit de baixes mèdiques (totes amb motiu), han fet que el nostre torn hagi necessitat de personal d'altres torns per a fer mínims, el canvi de torn d'algun company i també la incorporació de bombers de l'última promoció. I aquí és on entra en joc la truita de patata.
Quants de vosaltres heu fet truites de més de 15 ous? Doncs al nostre torn és cada guàrdia. I la gent que s'hi incorpora a més d'aprendre a fer paelles, fideuàs, olles immenses de verdura, allioli per pintar el camp del Lleida o 2 quilos de macarrons (amb sofregit inclòs), te per a més de 12... i aprenen a fer truites de patata de mida industrial. I com que queden al·lucinats amb el resultat acaben fent-li fotos a la truita, amb tot l'orgull de qui acaba d'aprendre alguna cosa nova i que enlloc més hagués pogut aprendre.
La sabia nova als parcs de bombers ens dóna vida. Ens aporta la il·lusió del qui vol aprendre, vol posar en pràctica tot allò que li han ensenyat a l'escola i sobretot ho vol compartir amb els companys de torn. Per sort la majoria de torns i de parcs estan oberts a recordar i a aprendre alguns detalls que potser son poc pràctics però que ens aporten recursos alhora de plantejar la resolució d'un servei.
Bombers no és un "jefe" que mana", que també, Bombers és un grup de persones que aporten idees, que busquen solucions infinites en moments complicats, sense gaire temps de maniobra i que ha de sortir bé. El líder és qui organitza, qui dirigeix, qui controla que tots els factors en joc estiguin sota el marge de maniobra. I en això estem. Una expressió que m'encanta és "finestra d'actuació". És això, pensem i actuem segons els temps i les possibilitats que tenim. I aquí és on entra la sabia nova.
La sabia nova ens aporta més idees, més ganes, ens recorda que els pobrebombers sempre hem de tenir la porta oberta al coneixement, que no hi ha res per sabut, que podem tenir dies de desencant, però que preparats sempre hi hem d'estar. Veure el somriure d'un "novato" quan entra de guàrdia i que la manté durant tot el dia, i fins i tot després d'un dia i nits durs, ens aporta i ens encomana les ganes de seguir fent les coses be.
Per això, i no només per mantenir el personal necessari als torns, sinó per tenir idees fresques, ganes, il·lusió i el somriure a la cara és necessari que cada any o que cada dos entri gent nova, en definitiva, a bombers el que necessitem és sabia nova, de la mateixa manera que a Can Bombers necessiten sabia nova als nostres dirigents, perquè per avançar també necessitem tenir gent que organitzi amb noves idees i nous reptes. El temps dels vells elefants ha acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada