Volem bombers

Edificis de l'Escola de Bombers a Mollet

Aquesta ha estat una setmana intensa, entre metges i bombers, he de confessar que he tingut un parell de vespres en que havia de desconnectar de mòbil i de gent. Suposo que visc les coses amb intensitat i al final el cervell i el cos t'acaba passant factura.

Sóc persona amb poca continuïtat diària, però sovint anava a córrer o amb la BTT pel camins del voltant del poble. Res extraordinari, però suficient com per arribar a casa cansat, suat i amb ganes de més. Però he estat un grapat de mesos que l'únic que podia fer era estirar la cama al sofà, la bossa de gel i a esperar que es desinflés.

Com he dit porto uns dies intensos, organitzant les colònies dels fills, seguint tot el grapat d'incendis que hem tingut aquests dies, les ventades, la baixa humitat (se m'han quedat amb les plantes fetes un nyap!), i seguint els esdeveniments de Pont de Suert. Per sort m'estic acostumant a sortir a caminar (si caminar, això que mai he entès "només caminar") i he descobert que sóc addicte a l'activitat física, em va be per deixar els maldecaps aparcats per una estona. També intento evitar el mòbil, hi ha dies que estic matí, tarda i nit connectat a bombers. Però que no estava de baixa jo? Estic per demanar augment de sou, per stress post traumàtic.

Ara parlant seriosament, tot i estar "apartat" de la vida activa de bombers intento seguir al dia de les coses que passen a la casa... uix, la casa. Vaig al·lucinar quan em va arribar còpia d'un comunicat de Regió on "la casa" (literalment) demanava bombers per anar a fer hores de guàrdia a Pont de Suert. A dos dies vista del tancament del parc de Pont de Suert no hi havia res pensat, ni pla A, ni pla B, ni pla C... Realment el post de la setmana passada, que jo mateix em creia un pèl exagerat realment no ho era. Can Bombers és una casa de barrets. 

He apurat el màxim per escriure aquest post. Ho faig en diumenge, dia 2 de juliol, en mig de l'estiu, en plena campanya forestal. I no tinc ni idea del que passa. Vaja, si que ho sé. El que no sé és com acabarà tot. No sé que passarà demà a la famosa reunió.

Tots podem entendre la història i la voluntat de les persones que durant molts anys han donat part del seu temps a les persones en forma de bomber, donant vida a un parc com el de Pont de Suert. No és un parc estrany per mi. Hi he estat, m'hi van convidar, hi vaig passar una tarda amb la família quan els nens eren petits i fèiem camí a un altre lloc. M'explicaven el parc amb molta il·lusió, amb el carinyo de la gent que s'estima allò pel que ha lluitat durant molts anys. I em sap greu que un parc com aquest, que tenia vida pròpia, estigui immers en un procés de canvi i lluitant per la seva supervivència. Les raons no les conec.

Però les coses canvien. Quan una cosa deixa de funcionar només pots fer dues coses, o l'arregles o la canvies. No hi ha volta de full. I en aquest procés ens hi trobem. Com deia la setmana passada, un parc de bombers necessita gent per poder donar compliment als mínim de la sortida. En aquest cas, arreglar significa fer una convocatòria de bombers voluntaris, esperar a que es formin i que tinguin el nomenament definitiu per fer la tasca de servidor de la emergència. Això si, seran gent jove, forta, amb ganes però sense experiència i en aquest ofici l'experiència fa molt. Treballar amb seguretat i saber d'on et poden venir els problemes només s'aprèn a base d'hores de serveis.

L'alternativa és que bombers, que ja treballen en altres parcs vinguin a fer les seves guàrdies en aquest parc. Una cosa que els polítics i els ciutadans no han tingut en compte és que els bombers professionals d'altres parcs aporten tota l'experiència dels seus anys apagant teulades, assistint en accidents o simplement baixant gats dels arbres. Fàcil? No, ni molt menys. Fa molt temps que els bombers, professionals i voluntaris, ens queixem que som pocs, que per cobrir les guàrdies normals ens veiem en la necessitat de fer hores extres uns o reagrupar personal en els parcs de bombers voluntaris. Estem planificant les guàrdies reals en precari, depenent de la voluntat de la gent. Que alguns bombers professionals o voluntaris es desplacin temporalment a Pont de Suert té diferents contraindicacions.

Per una banda amb els voluntaris es poden fer unes hores d'estança al parc, com es fa durant la campanya forestal a un bon grapat de parcs a l'estiu i en temps de risc (activacions de M1, M2...). Però això també comporta que els parcs d'on provenen tinguin menys personal. I a la nit, què? Aquesta gent torna a casa, a Lleida, Agramunt, Guissona, Esterri... si hi ha un servei de matinada qui vindrà?

Si ho fem amb guàrdies de professionals passa tres quarts del mateix. Desvestim un sant per vestir-ne un altre. Durant l'estiu tenim les guàrdies d'estiu, les guàrdies normals, la quinzena de vacances (com gairebé tothom) i hem de donar compliment a la normativa de descans entre guàrdies, i per tant no tenim tants dies disponibles per poder anar a obrir un nou parc. Si més no fàcil no ho és. Es necessita una mica de planificació. I una cosa que poca gent té en compte (tant per professionals com per voluntaris) tenim família, tenim fills que aquests dies marxen i arriben de colònies i no deixen de ser deures familiars inexcusables.

El que us vull dir és que la solució a dos dies vista, o a dos dies passats de la data (30 de juny) no és fàcil. La solució no passa per dir si demà entraran professionals o voluntaris. No, estem tots molt equivocats. Demà entrarà qui pugui, i seran molt pocs els que realment podran, i això seguirà així fins que entrin bombers. Entraran bombers professionals provinents de comissions de servei (si els seus parcs no queden excessivament coixos) que poden donar cobertura des de les hores de risc diürn a tota una jornada de 24h i/o entraran bombers voluntaris limitats per normativa (interior, treball, seguretat social i altres) durant les hores i l'època de risc, però que un cop acabi el risc les activacions puntuals (o per un període) han d'acabar forçosament. 

Tothom es mereix tenir bombers a 20 minuts

La solució definitiva passa per revisar models, passa per conèixer les estadístiques de cada parc, passa per conèixer la disponibilitat dels bombers voluntaris, passa per el nombre de bombers professionals i bombers voluntaris dels que disposa aquesta "casa" anomenada BOMBERS i que fa més de 30 anys que navega sense rumb.

Senyors, toca arremangar-se i treballar.