Resum d'un any no bomberil

Cada any acostumo a fer un resum de l’any bomberil, el tradicional resum, però clar, aquest any no toca. Tot just fa un any que em lesionava al genoll i des de llavors que no he fet de bomber. Per tant no tinc res a resumir.

De tota manera no he perdut el contacte amb els companys. Cada cop que porto els partes de baixa aprofito per parlar amb algun d’ells, algun tècnic o les administratives, que em van posant al dia de les diferents coses. Últimament hi ha força activitat de formació i pràctiques, que pel que sembla va arribar amb certa qualitat fa tres anys i de moment es queda. A veure si quan torno es manté.

La setmana passada varen començar els dinars/sopars de Nadal de cadascun dels torns. El nostre va ser dinar. Va anar prou be. Vàrem retrobar-nos amb els dos jubilats del torn. Segueixen igual (no sé si és bo o dolent això). També hi van assistir els companys que per una raó o una altra no son operatius. Va ser un bon retrobament. Tots els torns tenim alts i baixos i aquest dia vaig recordar totes les bones vivències viscudes. Però sempre hi ha qui aprofita per fer alguna punyalada per l’esquena, però un grup tant gran ja ho té això. Poses un somriure i fas com si res.

Aviat m’hauré d’emprovar els pantalons, no he canviat de pes, tot i portar un any aturat, però segurament hauré fet algun canvi físic. Haure de comprovar si les botes forestals després d’un any sense utilitzar-les segueixen sent flexibles, espero que si, perquè les últimes que donaven no eren ni còmodes i confortables. Tothom en parla malament, a veure si qui fa les licitacions de les botes forestals ho té en compte això i no només el preu i unes prestacions mínimes.

No he mirat si tinc la resta de roba... imagino que me la van tornar després de la mani del 3 d’octubre, algú d’algun parc de fora la va agafar (i em sembla be, eh). Però si que hauré de fer recompte de material, jo tinc el costum de deixar alguna de les taquilles oberta.

Avui tampoc em vull allargar gaire, però si que començo a estar fart de no fer de bomber. Evidentment no m’agrada llevar-me a les 6 del matí, segueixo pensant que a comarques és estúpid començar a les 7, però què hi farem, volen que tots anem igual... que els hi diguin als de Pont de Suert, Sort o La Seu si els agrada conduir a l’hivern a -6°. I en plegar passa el mateix, el diumenge que fas a casa a les 7 del matí? Soroll, molestar, nosa, despertar als nens... per això jo soc dels que es queda dormint al parc.

Va gent, en un parell de setmanes canviem d’any, l’any en que tornaré. Hauré de fer reciclatge, espero que l’haver mantingut viu el bloc durant aquest temps m’hagi ajudat a no perdre molts dels coneixements... però ja ho veurem.

Per cert, tenint en compte que el proper dilluns és Nadal, aquest és l'últim post de 2017. Torno el dia 1 (o potser el 2, que ressacós no es pot llegir).

La futura organització bomberil: 4-prevenció

Per parlar de prevenció ho podem fer a diferents nivells. Avui ho faré de com protegir-nos en cas d'incendi. I us ho analitzaré des de dues vessants: l'incendi forestal i l'incendi d'habitatge.

A nivell forestal, no es tracta d'evitar l'incendi. Els incendis hi son i cada vegada seran més potents, per tant és important conèixer el què hem de fer per protegir-nos. En canvi a nivell d'habitatge l'important és evitar les causes que faran que tinguem un curtcircuit o que una paella encengui la cuina.

Totes aquestes qüestions de Prevenció ens haurien de fer reflexionar sobre si el Cos de Bombers fa la seva feina o no. Bombers no només és apagar foc. També és la tasca d'informació al ciutadà, a les associacions i a altres entitats i organismes sobre com evitar els efectes del foc i els incendis: La Prevenció. I per això hi ha uns tècnics i un àrea específica (segurament és l'aneguet lleig del conte) però tot i la manca de recursos humans i econòmics té molta més importància de la que se li dona actualment.

Per a que entengueu el que us vull dir. Mireu el següent video dels actuals incendis de California.

Com podeu veure i deduir, per molts bombers i camions que posem al voltant de la urbanització/barri (No sé com considerar als de Belair) això no es pot aturar. Mireu si els incendis no es poden evitar que el 5 de novembre de 1961 hi va haver el gran incendi "Bel Air Fire" que va durar 4 dies. Actualment, les cases segueixen sent de fusta, finques plenes d'arbres, vegetació per tot arreu... I 50 anys després un altre incendi els passa per sobre. I no serà que els americans no tinguin recursos, experiència i reiteració d'incendis any rere any per aprendre'n.

Divendres 8/12/17, en el moment d'escriure el post la situació a Califòrnia era aquesta:
#LilacFire - 1.660ha 0% controlat #ThomasFire Ventura - 53.400ha 10% controlat #CreekFire San Fernando - 6.200ha 40% controlat #Ryefire Santa Clarita - 2.450ha 10 % controlat #SkirballFire Bel-Air - 192ha 30% controlat
#Libertyfire - 121ha 10% controlat

altres dades:
Fires: 6 Acres: 141,000

Personnel: 8,700

Evacuated: 212,000

Homes threatened: 25,660

Structures destroyed: over 500

Els americans posen els números dels habitatges a les imatges en directe. Però no poden evitar els incendis.

Aquesta vegetació té tots els números per cremar

Per tant l'error, tant dels americans com de Can Bombers és el de no dedicar els recursos a la informació, legislació i inspecció de les urbanitzacions i zones habitades per tal que no només no es cremin els habitatges, sinó el que és més important. Evitar que els recursos de bombers es dediquin a protegir llocs que cremaran i cremaran molt.

Una de les coses que vaig aprendre en un dels meus últims cursos és que si has de protegir una urbanització no ho has de fer a la porta d'aquesta, ni anant casa per casa. El més important és que l'incendi no hi arribi. I aquesta feina que no és de bombers en el sentit estricte de fer tallafocs a l'últim moment, resideix en les comunitats de propietaris que han de fer els perímetres de seguretat i les zones de baixa vegetació per a donar possibilitat als equips d'extinció de fer la seva feina de forma normal.

Can Bombers hauria de fer una campanya REAL, no només informativa, sinó que des del propi departament d'Interior, i el de Territori i Sostenibilitat legislant com fer-ho, quan i alhora proposar les sancions o mesures a adoptar en cas que no es compleixi aquesta normativa.

Aquest vídeo no el podria haver fet Bombers com a Administració responsable de la Prevenció?

En aquest moment comencem a entendre que davant un incendi forestal cal preveure amb molta antelació cap on anirà el foc. D'aquesta manera i amb molt temps per davant buscar el desallotjament de moltes de les persones, poblacions i cases de colònies que es trobarà pel camí. Això és necessari si les nostres cases son d'obra? Si tenim un jardí amb poca vegetació? Si hi ha una franja de seguretat en que la velocitat de les flames disminueixi, l'alçada de la flama tingui un tamany "atacable"... etc? Segurament molta de la gent que actualment volem desallotjar no faria falta, i per tant els recursos tant de policia com de bombers es dedicarien a altres tasques, que de feina n'hi ha molta.

Si, estic criticant la política preventiva de Can Bombers. I tant que si. No es fa prou. Tot allò que se'ns explica als cursos interns i també a les jornades nacionals i internacionals amb bombers sobre la gestió dels incendis no es fa realitat des de la política del departament. Quants anuncis recordeu haver vist a la premsa sobre com evitar que els incendis arribin a zona habitada? (Cap foc al bosc no compta, i és un mal anunci, el foc hi és i hi serà sempre).

Doncs el mateix passa amb la prevenció a la llar. Tots sabem que no hem d'utilitzar l'acumulació d'endolls (lladres), però a totes les ferreteries en venen. Tots sabem que les instal·lacions elèctriques donen problemes, així com les de gas, però la gent segueix fent "xapusses" a casa seva. I Can bombers no fa res per evitar-ho.

Tampoc fa res per tal d'ensenyar a la gent què fer si tens foc a casa. Quants de nosaltres hem vist portes obertes perquè els veïns han sortit cames ajudeu-me... Altres mirant-s'ho amb la finestra oberta i el fum que els entra a casa. Quants de vosaltres us quedaríeu a casa sabent que el pis de sota està cremant? Doncs aquests i altres errors s'evitarien amb campanyes de prevenció realment eficaces. Revisant les lleis que regulen Bombers, podem llegir-hi que tenim la funció no només de prevenció sinó la d'inspecció.

Actualment, i si sou seguidors de twitter, us haureu adonat que després d'un servei important es dona la informació de com evitar o gestionar aquella emergència... Anem tard companys. Això funcionaria si la gent ja sabés que ha de fer, i veuria que ha anat malament i podria entendre com fer les coses millor, però com no tenim els coneixements simplement ens alarmem amb la notícia i "mirem" sense interioritzar els consells de com evitar o gestionar un problema amb el foc i la seguretat a la llar.

Necessitem recursos per tal que la política preventiva sigui una realitat. Les estadístiques anuals sobre els tipus de serveis no son res si al costat no hi ha els recursos dedicats a prevenir-los. Els accidents no s'eviten amb més ambulàncies oi? Doncs els incendis no s'eviten amb bombers apagant foc, s'eviten anant escola per escola ensenyant a nens i professors com evitar el foc a casa, anant a les associacions forestals a ensenyar els punts dèbils d'urbanitzacions i finques que és per on entrarà l'incendi i buscant com millorar les condicions (menys densitat vegetal), però també es fa amb l'activitat inspectora d'anar lloc per lloc comprovant que tot estigui segons marca la normativa. Perquè si hi ha l'incendi els bombers hi aniran, amb instal·lacions correctes o no, amb urbanitzacions protegides o no, i per tant si no estàs bé i no fas res per complir amb les condicions de seguretat el més normal seria rebre una sanció. Però els bombers hem de ser els bons de la pel·lícula.

Els bombers apaguem foc i rescatem persones, oblidant que primer de tot al nostre nom hi posa prevenció (Direcció general de prevenció, extinció d'incendis i salvaments).

La futura organització bomberil: 3-On trobar als bombers?

Avui us volia bombardejar a números, dades i gràfics per tal de comparar el Cos de Bombers de la Generalitat amb la realitat d'altres països d'Europa... però finalment de desistit. Simplement ha estat una qüestió logística meva. Els gràfics ja fa setmanes que els tinc a l'igual que les conclusions, però abocar les dades així de forma directa m'ha semblat massa heavy, i per tant avui us faré una petita aproximació.

Perquè en realitat què fa un cos de bombers? Doncs fa moltes coses. Una, i no menys important és baixar gats dels arbres. No rigueu no. Recordo de petit a l'edifici on jo vivia a Reus, al tomb de ravals, que un gos es va protegir a la nostra escala. Tothom li tenia por, i al final varen venir els bombers a treure'l. Era petit i no recordo gaires detalls. Amb això el que vull dir és que els bombers fem de tot. No només apaguem focs.

Sovint la gent no sap que son els mateixos bombers (les persones vull dir) els que apaguen incendis en habitatges son els mateixos que després et rescaten d'un vehicle en un accident de transit, i que potser el mateix dia han apagat un incendi de vegetació a la població veïna. I aquests mateixos a la guàrdia anterior han anat a rescatar algú que havia caigut al canal o s'havia quedat tancat a l'ascensor que puja a la Seu de Lleida.

Si, els Bombers de la Generalitat de Catalunya (i també els Bombers de Barcelona) fem pràcticament de tot. Evidentment hi ha especialistes, uns pocs, uns en rescat, altres en recerca i altres en anàlisi i maniobres especialitzades en incendi forestal. També hi ha una part tècnica de control de projectes i plans d'Emergència, però aquest cas és diferent, ja que son tècnics els qui ho fan (tot i formar part de l'estructura de bombers).

Així doncs ens trobem que hem de tenir una distribució geogràfica dels pobrebombers, sota criteris principalment de densitat de població (on hi ha més habitants hi ha més bombers) i també un rati mínim de temps de resposta, per tant una isocrona, que garanteix que tothom hauria de tenir un camió de bombers amb la seva dotació de personal a uns 20 minuts del lloc on es trobi, sigui on sigui del territori. Bé, podríem donar això com a norma general, tot i que sabem que hi ha algunes bosses de territori on no es compleix plenament.

A partir d'aquí podem veure que hi ha comarques amb una gran densitat de població amb molts parcs de bombers, aquestes son principalment les de l'àrea metropolitana de Barcelona, també hi ha parcs propers a la zona del camp de Tarragona, en aquest cas la població i la gran densitat industrial en indústria química bé ho justifica. Penseu que el Baix Camp és una de les comarques amb més parcs tant de professionals com de voluntaris i tots ells tenen feina. Després tenim el cas de la Regió d'Emergències de Girona, que arrossega des de fa anys, el que alguns anomenaríem anomalia, ja que disposa d'un bon grapat de parcs de bombers, amb dotacions reduïdes, que donen justificació a un model particular de treball en xarxa portada a l'extrem, on la resposta és molt ràpida, degut a aquesta alta concentració de parcs, però que necessita del treball col·laboratiu dels parcs del voltant per a donar una resposta efectiva.

Aquest no és el post on parlar si aquest sub-model és bo o no ho és. Però podria ser l'inici per tal de parlar de la idoneïtat de la ubicació dels parcs de bombers. La diferent densitat geogràfica d'ara a la de fa 20 anys, la millor comunicació per carreteres i la creació d'un bon grapat d'autovies ha canviat el dibuix que es va utilitzar quan es va "crear" el Cos de Bombers de la Generalitat al llarg dels anys 80.

L'evolució dels serveis també han modificat les necessitats de recursos bomberils. Actualment hi ha molta gent anant a la muntanya, excursionistes, gent fent esports nàutics o senzillament desplaçant-se per les carreteres encara que faci molt fred i hi hagi avisos de nevada a cotes realment baixes. Tembé ha canviat la tecnologia als vehicles (elèctrics, gas, ...) o instal·Lacions de generació d'electricitat a medi urbà i els parcs eòlics (que provoquen incendis i caigudes d'aspa).

Podríem dir, a mode de resum que la comunicació entre poblacions a la Plana de Lleida ha millorat molt amb la construcció de l'autovia A2, i tot l'eix Lleida (des del límit territorial amb Aragó) fins a Igualada permet una bona resposta en cas d'accident de transit o d'incendi en els camps de cereal i les moltes industries agràries. També la zona de la costa de Girona té una bona cobertura en el triangle Girona-Tordera-Palafrugell, alhora que l'eix central (C-25) ha permès la obertura cap a Osona. La zona central (Manresa) no només té millors carreteres (sembla la pota del Pirineu) sinó que l'obertura de la Regió d'Emergències, ha fet que els Bombers hi tinguin un paper molt més important.

Potser la gran oblidada és la zona sud. Àrea on des de sempre s'hi han concentrat molts dels grans incendis que recordem. Una zona abrupta, amb poca població  a l'interior que ha viscut molts anys a l'ombra de Tarragona i Reus, però que poc a poc va agafant entitat, però que la C-12 segueix comunicant a gairebé dues hores Lleida del Delta de l'Ebre. Per tant tota la comunicació Tortosa-Amposta-El Delta amb les comarques del nord no permet una àgil resposta. Sovint els bombers lleidatans no som conscients que la Central Nuclear d'Ascó és més a prop del que ens pensem, perquè una hora de carretera és molt temps, però la distància en línia recta és molt curta.

Qui en surt més mal parat és el Pirineu, tant el de Lleida com el de Girona (a nivell de parcs), i també els seus accessos des de Lleida. Les carreteres son les que son, la densitat poblacional justifica l'actual model amb un gran nombre de parcs de bombers voluntaris, però que el turisme de caps de setmana d'estiu i hivern i el gran nombre de desplaçaments justificarien si més no un anàlisi una mica més acurat del servei que reben aquestes comarques. Només un detall, Solsona, que pertany a la demarcació de Lleida, a nivell de Bombers, Policia i Sanitat està lligada als seus centres territorials de Manresa.

Fins aquí aquesta aproximació, que us ha de fer entendre els propers posts sobre propostes, canvis i altres dades que us mostraré en properes setmanes.

Per cert, no he rebut res de ningú... vosaltres mateixos, si al final em deixo algun racó de món o a algú després no us queixeu.

I el calendari de bombers?

Doncs si, ja estem a 5 setmanes d'iniciar un nou any, i abans de fer recopilatori de com ha anat a nivell bomberil aquest 2017 (que reconec ho tindré difícil per explicar) primer haurem de canviar el calendari (o sigui comprar-lo) i a partir d'aquí planificar guàrdies, festes,vacances i guàrdies d'estiu...

Perquè encara que els foranis a Can Bombers no us ho cregueu, aquests dies ens toca elegir les quinzenes de vacances de l'any que ve. D'aquesta manera els podrà muntar el quadrant de guàrdies i assignar les addicionals de l'estiu. I finalment poder quadrar a 72 les nostres guàrdies, on amb posterioritat caldrà fer la quadratura del cercle per tal d'assignar-nos als varis torns formatius per a les diferents sessions que hagem de fer.

Si, segur que no és fàcil. S'intenta que tots treballem igual nombre de festius (tot i que les vigílies a vegades son traïdores: Sant Joan, la nit de Reis o el 24 i 31 de desembre en son un bon exemple). A més, mirem-ho com ho mirem per les festes de Nadal sempre acabem pillant un parell de dies assenyalats, que formant part d'una quinzena especial, doncs si, costa. Costa perquè son 24h. En altres feines pots no estar al dinar de Nadal, però arribes per la tarda i acabes unint-te a la taula, ni que sigui  a les 6 quan tothom està fart de torrons i neules. O si hi estàs, saps que un cop dinat vas a treballar. Nosaltres no. Després de molts anys t'acabes acostumant a celebrar el Nadal, els Reis, i també el Cap d'Any amb la colla d'"amics" que acaba sent el teu torn. Però que per molt bé que ens ho acabem muntant mai és com estar amb la família i els fills.

D'això és el que tinc ganes ara mateix...

Per tant, quan a final de novembre i primera setmana de desembre has d'escollir les vacances sempre ho fas amb aquesta cosa rara de repassar el calendari i veure quins d'aquests dies t'acabaran tocant. Per molt que després tinguem altres dies sense guàrdia no arribes a compensar-ho. Fa més de 20 anys que estic a Bombers i em segueix costant fer la guàrdia de Nadal i de la nit de Reis. Aquest seguiré de baixa, el que no em faig a la idea és de plantejar-me les vacances de 2018. Ni sé quins dies em tocaria guàrdia d'aquests tant assenyalats... i evidentment Nadal de 2018 em queda massa lluny. La veritat el que tinc ganes ja és de fer guàrdia, pujar al camió, tocar la sirena pel Passeig de Ronda, saludar als nens des del camió i apagar foc. Això és el que ara em passa pel cap.

I clar, com que he començat parlant de calendaris, potser que parli dels calendaris que més us interessen a tots, oi? Qui no ha vist un calendari de Bombers? Si, aquells amb tios catxes, poca roba i agafant els estris típics de bombers... Fa alguns temps vaig parlar d'aquests calendaris... això d'imaginar-me tios catxes i oliosos no és el meu estil. Però a la secció femenina us encanta a la majoria. Doncs bé, des de fa alguns anys el "calendari autèntic" de bombers ja no és amb tios catxes, és amb bombers solidaris. Els mateixos bombers que ajudem al gran recapte, amb l'AFANOC o a la recollida de roba i material per als refugiats en diferents campanyes durant l'any.

Des de fa ja un temps el Calendari de Bombers recull diners per a la investigació de malalties per a nens amb una organització tant important a casa nostra com és Sant Joan de Déu. Al calendari hi veureu nens, bombers, camions i eines però el més important son totes les il·lusions que hi ha darrera aquestes fotos i el mateix calendari. El calendari és ajuda per a tots aquests nens i nenes (que un dia poden ser els nostres, els dels nostres veïns, dels companys de feina, alumnes o simplement infants anònims fills de qualsevol família rica o humil. Les malalties no distingeixen. Qualsevol dia ens poden tocar, com una loteria i tots, absolutament tots hi tenim números.

Si us plau. Busqueu el Calendari de Bombers i compreu-lo. Amb ell ajudeu a tots els nens.

La futura organització bomberil: 2-Desglosant el Cos de Bombers

Després de la bona acollida del post de la setmana passada hauríem de començar a posar fill a l'agulla de què és el que volem reformar i què es el que volem mantenir de l'actual Cos de Bombers. Perquè sense límits això pot ser un no parar de fer propostes per tal de modificar-ho tot i potser hi ha coses que si que funcionen a can bombers... perquè alguna deu funcionar, oi?

Per tant, hauríem de fer primerament un llistat de quines àrees té el Cos de Bombers i per una crítica (anàlisis) del seu funcionament i fer si pot ser una comparativa amb altres cossos o altres entitats per veure pros i contres... uix, ja veig que això se m'està liant per moments... però bé, estic de baixa, que voleu que faci a més de pensar i perdre el temps en aquest bloc? Va, ara seriosament, em sembla que val la pena dedicar-hi una mica de temps per tal de veure què fem i intentar veure si es pot millorar o si hi ha punts prioritaris.

Els bombers apaguem incendis i anem a tot tipus de serveis. Això en podríem dir "operativa", però també cal que tinguem una planificació dels serveis, fer protocols a partir de l'experiència i anàlisis dels serveis que tenim "planificació operativa". També tenim la part de direcció dels serveis, que en principi la podríem establir dins l' "operativa", però que segurament necessitarà un apunt especial, com cada un dels serveis tipus o àrees principals sobre les que actuem... algunes d'aquestes caldria concretar, i si que en alguns casos tenim desenvolupats grups específics però en altres casos no (grups de rescat, gossos, risc químic, emergències mèdiques... i altres que potser se'ns acudeixen pel camí.

També i tenim tota la part més tècnica associada a la normativa de prevenció d'incendis en edificis, industries i també la de llocs de gran concurrència. Aquesta àrea, que possiblement és la menys coneguda i segurament la menys desenvolupada és la "Prevenció" i que de ben segur li hauré de dedicar un capítol a banda. Sé d'alguns que estareu molt contents de que en parli.

I d'aquí acabar parlant de què han de fer els bombers al parc. Activitats de revisió i manteniment d'eines, de formació diària, de coneixement de territori, de control de l'entorn (coneixement i seguiment de les vies de comunicació i seguiment d el'estat d'altres estructures com hidrants, basses, pilones...) i acabar plantejar-nos què fem realment amb els grups d'escolar, associacions i altres que venen als parcs de bombers.

Tot el tema de comunicacions i control de recursos disponibles a partir de les "Sales de Control" segur que donen molt de si. Hauríem d'analitzar quina és la seva funció, distribució i si cal o no mantenir el nombre i l'estructuració actual. I de ben segur que serà un capítol amb molta polèmica. Com també ho serà el fet de veure què fem amb el model professional-voluntari. Quins son els % de gent, de distribució territorial i també operatiu. Segur que aquí us animeu a fer les vostres propostes. Endavant, teniu els comentaris oberts. Eh, respectuosos, sinó esborraré, esteu advertits. Tots.

Potser també m'animo i dins la distribució territorial i faig un punt per si realment som tant diferents als Bombers de Barcelona i cal mantenir l'estructura d'uns i altres o tot i mantenir la adscripció a administracions diferents comencem a tenir més coses en comú, que potser no ha de ser, però ja ho analitzarem. Per tant, dins la organització territorial haurem de veure la distribució de parcs i la seva funcionalitat i recursos tècnics (tipus de vehicles, especialització, etc...) i també tota la part "logística" de recursos compartits una mena de USLO però analitzada per al servei a tot el territori, ja que la distribució actual és molt directa pels parcs metropolitans i poc pràctic (o lent) per la resta.

Caldrà parlar de la "Formació" als nous bombers, als que ja som bombers i també estabrir què cal fer per a reincorporar-se al servei actiu després d'una lesió greu o un llarg periode fora del Cos. Per tant, quina és la funció de l'Escola de Bombers, la formació presencial, la que es fa Online i també s'hauroia de parlar de la metodologia formativa... si a les escoles per primària es parla de treballs en projectes i establints grups per tal d'assolir competències, perquè no plantejar.ho a Bombers?

Tot el tema forestal, i no només el GRAF necessitarà d'una estudi profund, per tal de comprovar si son una colla de llunàtics, com defensen alguns, uns il·luminats com diuen uns altres, o simplement és ciència aplicada a l'extinció dels incendis. I aquest capítol també haurà de donar molt de si, ja que la part col·laborativa amb altres administracions de l'Espanya actual i fins i tot la UME ens han de donar una visió de com estem i cap a on hauríem d'anar. -Repeteixo, hauríeu de fer-me arribar alguna aportació, i més en aquest aspecte. Aquesta setmana he seguit per sobre les jornades (gestió humana als serveis forestals) de la Pau Costa Foundation i tot i que entenc algunes de les ponències si m'ha sorprès els organismes que hi intervenien)-

Tot el tema de vehicles, recursos tècnics, equips d'escarceració, fins i tot elements tecnològics que no tenim i que es podrien incorporar (drons, detectors, monitors... ), equips d'aire, compresors, desfumatge de les cotxeres i un gran etcetera com és la mateixa roba que utilitzem (camises, polos, samarretes...), també quin seria el seguiment mèdic i el nivell de salud que hauríem de tenir així com el manteniment físic... 

De ben segur que podria acabar sent un llistat gairebé infinit. I per això ho hauré d'anar ordenant. De moment em quedo aquí, però possiblement hauré de fer algun subgrup i d'algun àrea CONCRET dedicar potser un parell o tres de posts.

Va, us deixo pensar tota la setmana, cadascú al seu tema i si podeu escriviu a sota o m'ho feu arribar de forma directa, segur que trobeu com.

PER ARA EM SURTEN:

• Operativa
• Planificació operativa
• Prevenció
• Formació interna (diària, periòdica i Escola de Bombers). El mètode formatiu.
• Sales de Control
• Distribució Territorial i Bombers Barcelona
• Logística-USLO
• Grups Especials
• Forestal
• Vincle administratiu (professionals-voluntaris)
• Roba i Equips de Protecció
• Vehicles, eines i elements tècnics
• Seguretat i Salut. Condició física i mental.
• Segurament alguns els podrem agrupar recordant l'escrit en anteriors posts però d'altres no.

La futura organització bomberil: primera part

Curiosament fa uns anys quan estàvem negociant per l'aplicació o no del nou conveni i la imposició de la reducció de sou, fer més hores, i altres pèrdues laborals vaig estar escrivint alguns dels meus pensaments en aquest bloc i curiosament l'altra part m'anava llegint i ho va aprofitar per anar tancant escletxes... doncs aquest cop no ho faré. Al llarg del temps he anat aprenent que tot i que es pot parlar de tot, sempre que ho facis amb respecte i ho argumentis, hi ha detalls que en certes situacions que cal ometre.

Aquests dies alguns han estat parlant de l'aplicació del 155 i el relleu a la conselleria d'interior i quina podia ser l'afectació a nivell de bombers. De moment mantenim el mateix Director general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, però sobre aquest ja tenim càrrecs de nomenament estatal. Revisant el que hi posa a la web de "bombers" hi llegim que entre altres coses: "Exercir el comandament del cos de bombers de la Generalitat i la direcció, coordinació i inspecció dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments i de les seves instal·lacions". Bé, això és teoria.No recordo mai haver tingut com a comandament d'un incendi al Director de bombers. Ell no és bomber, ni tècnic de bombers, per tant la seva formació i coneixements seran molt i molt bons però no en quant a prevenció o extinció. Ell és qui marca, com també diu la mateixa web: "Dirigir l'organització general i impulsar polítiques específiques del cos de bombers de la Generalitat, del personal bomber voluntari, del personal tècnic especialitzat i, en general, dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya."

La resta, tots els que anem per sota, hem passat una oposició i hem estat nomenats dins la legislació de l'administració pública per exercir les funcions que desenvolupem. Els tècnics a fer de tècnics, dirigir i comandar de forma directa els serveis, i als bombers per aplicar les diferents tècniques per a apagar incendis, treure gent de cotxes espetegats, rescatar persones de muntanyes, aigua o ascensors i qualsevol altra servei "tipus" que se us pugui acudir on intervenim els bombers.

Sincerament, poca cosa podria fer una persona vinguda de fora per tal de dirigir un servei de bombers. Bé, sorpreses en podem tenir, ja ho hem pogut "tastar" les últimes setmanes. Per cert, espero no veure a cap bomber a la presó, tots tenim les nostres idees, i ningú ens ha prohibit mai expressar-les sempre que no afectessin al desenvolupament d'un servei. I fins ara així mai ha estat. Els bombers ens podem sindicar, podem formar part de partits polítics o de llistes electorals i participar de forma activa de les activitats socioculturals. I així ha de seguir sent. Jutgi qui jutgi.

En tot cas el que més em preocupa en aquests moments és poder anar recuperant poc a poc algunes de les pèrdues dels últims anys. Recordem la paga extraordinària que tenim pendent de cobrament i que aviat arribarà a 10 anys (i alguns la prometien per ahir). La reducció de sou (com la majoria de treballadors públics), la imposició de fer més hores a un "mòdic preu", i les amenaces vàries que encara volen per l'espai sideral de bombers sobre horaris...

Per sort el temps posa a cadascú al seu lloc. Els que prometien que "ho guanyarem tot" segueixen perduts en la seva utopia. La direcció de can bombers ha hagut de reconèixer finalment que manquen efectius humans i per això dia rere dia cal fer mans i mànigues per tals d'omplir tots els parcs amb els bombers de torn que es necessiten, també ha hagut de reconèixer que hi ha alguns parcs (n'hi ha més) pendents de reparació, posada al dia i fins i tot de fer nous.

Una de les coses que hem perdut és la capacitat d'organitzar jornades tècniques, de simulacre o visites a empreses "peculiars", d'interès o de possible complicació per al servei un cop es va desmuntar la "Major Dedicació". Aquesta però ha estat substituïda en part per la formació que fem ara si TOTS, que en un cicle de 4 anys acabem fent els bombers. I aquest si és un canvi positiu. Cal reconèixer que calia millorar amb escreix la formació i amb voluntat s'ha aconseguit. Gràcies a l'Escola o als tècnics d'operacions, no ho sé, però si que el canvi és important. En aquest sentit em recorda als Bombers d'Andorra quan varen fer una aporta important per la formació.

I tenim pendents moltes coses, millorar en la organització de simulacres, visites a empreses, hospitals, grans infraestructures... és una tasca molt complicada, més quan hi ha els de Protecció Civil que sempre hi posen el nas i volen portat la veu cantant de tot. Potser hauríem de començar a tirar milles sense ells. Son exercicis operatius de bombers, de funcionament intern, d'aplicació dels nostres protocols... Fer una pràctica en un parc de bombers (recursos humans i logístics a banda) és senzill, prepares l'exercici, fas la formació prèvia i la poses en marxa. Però fer-ho fora vol dir que a més de tenir en compte l'empresa o recinte on ho vols fer se t'apunta un grapat de gent més, per tal de sortir a la foto, fer ells el comunicat de premsa o simplement reivindicar-se com a ent.

Bé, avui no solvento cap problema, ni us dono cap solució, però si que poso sobre la taula alguns temes que durant les properes setmanes i mesos ens faran treballar de valent.

Atacs als bombers

Segurament aquest és un dels posts més complicats d'escriure. Però ho he de fer. Primer perquè alguns m'ho heu demanat, també perquè vist el seguiment dels últims posts on el seguidors d'unpobrebomber no esteu per qüestions tècniques, ni forestals, ni de saber sobre els serveis. Aquests dies tots d'una manera o una altra estem seguint l'evolució política d'aquest país.

El problema és que mai m'havia platejat fer comentaris polítics (*) en aquest bloc i sempre he intentat ser neutral. Bé, segurament vaig trencar aquesta norma fa algunes setmanes quan vaig parlar de les mobilitzacions de molts companys primer al Museu d'Història de Catalunya i després a la manifestació de Lleida del 3 d'octubre. El que passa és que aquells dies jo ho veia des de la barrera. com a bomber que està de baixa i veu als seus companys implicar-se en la defensa de les institucions del seu país. I és aquí on m'agafo avui per escriure el post.

Mai us he confessat el meu color polític, mai us he dit a qui he votat en cap de les moltes vegades que he anat a votar en el 30 anys que fa que tinc dret a vot, i així ho seguiré fent. Però defensar la integritat de BOMBERS no té color, ni n'hauria de tenir, però pel que sembla no tothom ho veu així.

Des de fa algunes setmanes que podem veure diferents imatges on es veu camions de bombers tocant la sirena a la mateixa hora que les cassolades, concentracions i altres actes de la societat civil d'aquest país en defensa de les seves institucions o rebutjant actes violents contra la gent. Si, segur que tocar la sirena després dels atemptats de Barcelona i Cambrils li agrada a tothom i ningú diu res. Però quan el que es rebutja és la violència exercida per una policia, a alguns això ja no els agrada tant. També hem pogut veure a bombers, identificant-se com a tals (igual que advocats, metges, professors, etc...) a les manifestacions, però no com a manifestants sinó fent de protecció entre uns i altres.

A alguns se'ls oblida que al Govern Civil de Barcelona els bombers van aturar a la massa de gent que venia enutjada i van intentar calmar els ànims fins que la gent tornés a casa. Alguns només recorden com es van posar entre la policia estatal i la gent que volia votar. Al poble on visc també hi eren. No van fer cap manifestació ni acció en favor de la gent que votava ni tampoc en contra. Simplement quan hi van ser estaven a la expectativa per si passava alguna cosa. De fet poques vegades havia vist tanta gent concentrada, excepte per la cavalcada de Reis i en aquella ocasió també hi ha el camió acompanyant la comitiva i no només això sinó que els bombers també tiren caramels. Després ningú els increpa per això.

I d'increpar és del que us vull parlar avui. Ho haveu vist? Però ho haveu vist? Per dues vegades els vehicles de bombers, anant a un servei, han hagut de parar i recular. Un grup de manifestants els ha increpat i si algú no els hagués aturat segurament haguessin colpejat el vehicle i als ocupants. Un disbarat. I el més greu però, és que en alguns parcs (pocs) han aparegut papers d'amenaça.

La gent no sap el que fa? La llei, que tant es defensa aquests dies en favor o en contra d'uns i altres, no és capaç d'actuar en aquests casos? Ningú recorda que un bomber quan està de servei és un agent de l'autoritat? Si algú impedeix que una dotació de bombers faci la feina per la qual l'han designat està incorrent en un delicte contra l'auxili a les persones (pel qual hem estat activats), contra l'autoritat (ens estan agredint verbal i físicament) i també és un atac als serveis públics (ja que impedeixen la nostra tasca). Per tant tota aquesta gent està actuant de forma molt greu en contra de la llei i els drets de la gent i els seus serveis d'emergència.

El papers son reals

Per sort fins ara no hi ha hagut cap incident greu, però el dia que tinguem problemes en un incendi d'habitatge, en un accident de trànsit o en un rescat urgent ja serà massa tard per actuar.

Es pot estar a favor o en contra que els bombers (com a individus) ajudem a la gent i a les institucions (tant d'un color com de l'altra) però molts pensem que cal defensar a les nostres institucions per la via que toca, parlant i sortint al carrer, al costat de la gent. I això no ha d'impedir que un vehicle de bombers vagi a un servei urgent.


(*) Tinc memòria de peix. Algú m'ha recordat que al 2012 vaig escriure "l'estelada de bombers.