Cada any acostumo a fer un resum de l’any bomberil, el tradicional resum, però clar, aquest any no toca. Tot just fa un any que em lesionava al genoll i des de llavors que no he fet de bomber. Per tant no tinc res a resumir.
De tota manera no he perdut el contacte amb els companys. Cada cop que porto els partes de baixa aprofito per parlar amb algun d’ells, algun tècnic o les administratives, que em van posant al dia de les diferents coses. Últimament hi ha força activitat de formació i pràctiques, que pel que sembla va arribar amb certa qualitat fa tres anys i de moment es queda. A veure si quan torno es manté.
La setmana passada varen començar els dinars/sopars de Nadal de cadascun dels torns. El nostre va ser dinar. Va anar prou be. Vàrem retrobar-nos amb els dos jubilats del torn. Segueixen igual (no sé si és bo o dolent això). També hi van assistir els companys que per una raó o una altra no son operatius. Va ser un bon retrobament. Tots els torns tenim alts i baixos i aquest dia vaig recordar totes les bones vivències viscudes. Però sempre hi ha qui aprofita per fer alguna punyalada per l’esquena, però un grup tant gran ja ho té això. Poses un somriure i fas com si res.
Aviat m’hauré d’emprovar els pantalons, no he canviat de pes, tot i portar un any aturat, però segurament hauré fet algun canvi físic. Haure de comprovar si les botes forestals després d’un any sense utilitzar-les segueixen sent flexibles, espero que si, perquè les últimes que donaven no eren ni còmodes i confortables. Tothom en parla malament, a veure si qui fa les licitacions de les botes forestals ho té en compte això i no només el preu i unes prestacions mínimes.
No he mirat si tinc la resta de roba... imagino que me la van tornar després de la mani del 3 d’octubre, algú d’algun parc de fora la va agafar (i em sembla be, eh). Però si que hauré de fer recompte de material, jo tinc el costum de deixar alguna de les taquilles oberta.
Avui tampoc em vull allargar gaire, però si que començo a estar fart de no fer de bomber. Evidentment no m’agrada llevar-me a les 6 del matí, segueixo pensant que a comarques és estúpid començar a les 7, però què hi farem, volen que tots anem igual... que els hi diguin als de Pont de Suert, Sort o La Seu si els agrada conduir a l’hivern a -6°. I en plegar passa el mateix, el diumenge que fas a casa a les 7 del matí? Soroll, molestar, nosa, despertar als nens... per això jo soc dels que es queda dormint al parc.
Va gent, en un parell de setmanes canviem d’any, l’any en que tornaré. Hauré de fer reciclatge, espero que l’haver mantingut viu el bloc durant aquest temps m’hagi ajudat a no perdre molts dels coneixements... però ja ho veurem.
Per cert, tenint en compte que el proper dilluns és Nadal, aquest és l'últim post de 2017. Torno el dia 1 (o potser el 2, que ressacós no es pot llegir).
Per cert, tenint en compte que el proper dilluns és Nadal, aquest és l'últim post de 2017. Torno el dia 1 (o potser el 2, que ressacós no es pot llegir).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada