dilluns, 4 de desembre de 2017

La futura organització bomberil: 3-On trobar als bombers?

Avui us volia bombardejar a números, dades i gràfics per tal de comparar el Cos de Bombers de la Generalitat amb la realitat d'altres països d'Europa... però finalment de desistit. Simplement ha estat una qüestió logística meva. Els gràfics ja fa setmanes que els tinc a l'igual que les conclusions, però abocar les dades així de forma directa m'ha semblat massa heavy, i per tant avui us faré una petita aproximació.

Perquè en realitat què fa un cos de bombers? Doncs fa moltes coses. Una, i no menys important és baixar gats dels arbres. No rigueu no. Recordo de petit a l'edifici on jo vivia a Reus, al tomb de ravals, que un gos es va protegir a la nostra escala. Tothom li tenia por, i al final varen venir els bombers a treure'l. Era petit i no recordo gaires detalls. Amb això el que vull dir és que els bombers fem de tot. No només apaguem focs.
Sovint la gent no sap que son els mateixos bombers (les persones vull dir) els que apaguen incendis en habitatges son els mateixos que després et rescaten d'un vehicle en un accident de transit, i que potser el mateix dia han apagat un incendi de vegetació a la població veïna. I aquests mateixos a la guàrdia anterior han anat a rescatar algú que havia caigut al canal o s'havia quedat tancat a l'ascensor que puja a la Seu de Lleida.


Si, els Bombers de la Generalitat de Catalunya (i també els Bombers de Barcelona) fem pràcticament de tot. Evidentment hi ha especialistes, uns pocs, uns en rescat, altres en recerca i altres en anàlisi i maniobres especialitzades en incendi forestal. També hi ha una part tècnica de control de projectes i plans d'Emergència, però aquest cas és diferent, ja que son tècnics els qui ho fan (tot i formar part de l'estructura de bombers).
Així doncs ens trobem que hem de tenir una distribució geogràfica dels pobrebombers, sota criteris principalment de densitat de població (on hi ha més habitants hi ha més bombers) i també un rati mínim de temps de resposta, per tant una isocrona, que garanteix que tothom hauria de tenir un camió de bombers amb la seva dotació de personal a uns 20 minuts del lloc on es trobi, sigui on sigui del territori. Bé, podríem donar això com a norma general, tot i que sabem que hi ha algunes bosses de territori on no es compleix plenament.

A partir d'aquí podem veure que hi ha comarques amb una gran densitat de població amb molts parcs de bombers, aquestes son principalment les de l'àrea metropolitana de Barcelona, també hi ha parcs propers a la zona del camp de Tarragona, en aquest cas la població i la gran densitat industrial en indústria química bé ho justifica. Penseu que el Baix Camp és una de les comarques amb més parcs tant de professionals com de voluntaris i tots ells tenen feina. Després tenim el cas de la Regió d'Emergències de Girona, que arrossega des de fa anys, el que alguns anomenaríem anomalia, ja que disposa d'un bon grapat de parcs de bombers, amb dotacions reduïdes, que donen justificació a un model particular de treball en xarxa portada a l'extrem, on la resposta és molt ràpida, degut a aquesta alta concentració de parcs, però que necessita del treball col·laboratiu dels parcs del voltant per a donar una resposta efectiva.

Aquest no és el post on parlar si aquest sub-model és bo o no ho és. Però podria ser l'inici per tal de parlar de la idoneïtat de la ubicació dels parcs de bombers. La diferent densitat geogràfica d'ara a la de fa 20 anys, la millor comunicació per carreteres i la creació d'un bon grapat d'autovies ha canviat el dibuix que es va utilitzar quan es va "crear" el Cos de Bombers de la Generalitat al llarg dels anys 80.
L'evolució dels serveis també han modificat les necessitats de recursos bomberils. Actualment hi ha molta gent anant a la muntanya, excursionistes, gent fent esports nàutics o senzillament desplaçant-se per les carreteres encara que faci molt fred i hi hagi avisos de nevada a cotes realment baixes. Tembé ha canviat la tecnologia als vehicles (elèctrics, gas, ...) o instal·Lacions de generació d'electricitat a medi urbà i els parcs eòlics (que provoquen incendis i caigudes d'aspa).
Podríem dir, a mode de resum que la comunicació entre poblacions a la Plana de Lleida ha millorat molt amb la construcció de l'autovia A2, i tot l'eix Lleida (des del límit territorial amb Aragó) fins a Igualada permet una bona resposta en cas d'accident de transit o d'incendi en els camps de cereal i les moltes industries agràries. També la zona de la costa de Girona té una bona cobertura en el triangle Girona-Tordera-Palafrugell, alhora que l'eix central (C-25) ha permès la obertura cap a Osona. La zona central (Manresa) no només té millors carreteres (sembla la pota del Pirineu) sinó que l'obertura de la Regió d'Emergències, ha fet que els Bombers hi tinguin un paper molt més important.
Potser la gran oblidada és la zona sud. Àrea on des de sempre s'hi han concentrat molts dels grans incendis que recordem. Una zona abrupta, amb poca població  a l'interior que ha viscut molts anys a l'ombra de Tarragona i Reus, però que poc a poc va agafant entitat, però que la C-12 segueix comunicant a gairebé dues hores Lleida del Delta de l'Ebre. Per tant tota la comunicació Tortosa-Amposta-El Delta amb les comarques del nord no permet una àgil resposta. Sovint els bombers lleidatans no som conscients que la Central Nuclear d'Ascó és més a prop del que ens pensem, perquè una hora de carretera és molt temps, però la distància en línia recta és molt curta.
Qui en surt més mal parat és el Pirineu, tant el de Lleida com el de Girona (a nivell de parcs), i també els seus accessos des de Lleida. Les carreteres son les que son, la densitat poblacional justifica l'actual model amb un gran nombre de parcs de bombers voluntaris, però que el turisme de caps de setmana d'estiu i hivern i el gran nombre de desplaçaments justificarien si més no un anàlisi una mica més acurat del servei que reben aquestes comarques. Només un detall, Solsona, que pertany a la demarcació de Lleida, a nivell de Bombers, Policia i Sanitat està lligada als seus centres territorials de Manresa.

Fins aquí aquesta aproximació, que us ha de fer entendre els propers posts sobre propostes, canvis i altres dades que us mostraré en properes setmanes.

Per cert, no he rebut res de ningú... vosaltres mateixos, si al final em deixo algun racó de món o a algú després no us queixeu.

3 comentaris:

Futurbomber ha dit...

Crec que ja n'havies parlat alguna vegada, però a nivell d'organització bomberil podries tractar el tema dels estudis per accedir a bombers.
Els estudis per accedir a bombers em refereixo a algun tipus de formació relacionada amb aquest món. Igual que els metges per ser metges han de tenir la carrera de medicina, perquè un bomber no es forma previament en el seu àmbit? Crec que es una professió prou complexa com perquè es pugui aplicar.
D'aquesta manera crec que s'agilitzaria bastant la fase d'oposició.

Anònim ha dit...

Esperant amb ganes el proper post.

Manel Biete ha dit...

M'ha semblat molt interessant aquest estudi. Com a aficionat a tot alló que que té a veure amb Bombers i els seus vehicles:

http://camionsdebombers.blogspot.com.es/?m=0

fa molts anys que intentava fer comparatives entre els serveis de Bombers a Catalunya i els de la resta d'Europa, però es una tasca realment titànica per a mi i he dedicat els darrers 3 anys a traslladar la meva col·lecció de imatges, catàlegs, anuaris i memòries de diferents Cossos de Bombers d'arreu del mon per tal que tothom que ho vulgui ho pugui consultar.

En aquest vostre article, que heu sintetitzat amb gran claredat, ara puc tenir una idea més acurada del que realment tenim a Catalunya respecte al seu Cos de Bombers. Moltes gràcies.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!