I apaguem incendis a més de 2000m

Aquest matí repassant estadístiques m'he donat compte que hi ha un parell de posts que van funcionar força bé. I me'ls he tornat a llegir detingudament. De vegades em sorprenc a mi mateix de les coses que escric i com les escric. Sóc de ciències i segur que algú de la vesant literària em deu posar a parir cada cop que em llegeix. Però un cop els he rellegit crec que estan prou encertats. Hi feia algunes dissertacions respecte a si calia o no apagar els incendis forestals, i la veritat és que val la pena de tornar-los a llegir (principalment a nivell divulgatiu).
http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/07/hem-de-deixar-cremar-els-boscos.html

http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/07/qui-te-la-culpa-dels-actuals-incendis.html

Un cop llegits i després de passar algunes hores a Esterri d'Àneu (no vaig picar ni apagar cap flama) em ve de gust dedicar algunes línies a aquest incendi, sobretot perquè des de fora s'ha entès poc el que s'hi ha fet allí (i des de dins la majoria de gent tampoc ho sap).

Però perquè s'ha anat a apagar un incendi de "pastures" allà dalt? S'ha de tenir en compte que allò està al costat d'un parc Nacional i per tant hi ha una sèrie d'espais protegits no només per l'acció humana sinó que en realitat es vol preservar algun tipus de fauna o flora determinada (no només un espai que és molt bonic, sinó tot el valor que aporta a l'ecosistema). I aquí és on hi ha una de les prioritats que es van marcar a l'inici de l'actuació de bombers...

Algú coneix la sargantana pallaresa? no? Doncs sou uns ignorants de barretina i espardenya. Aquesta espècie és autòctona del Pirineu català. Només hi ha dos llocs al món on es pot trobar, a pocs centenars de metres d'on hi havia l'incendi i també a la zona propera a la Pica d'Estats.

La sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi) és de la família Lacertidae, Endèmica del Pirineu centro-oriental. I per això és important, pel seu gran valor biològic. I què feien els bombers? doncs prioritzar la supervivència d'aquesta espècie... la resta? doncs podia tenir un valor més estratègic, ja que en un incendi d'alta muntanya, en que podia durar varis dies, aquest es podia obrir (ara ho explico) i afectar a una zona més gran que la originària.

foto espectacularment preciosa de Joan M (del Pallars)

Un foc quan va cap avall va poc a poc. Tenim moltes coses al nostre favor, però en aquest cas la nit en aquesta orografia impedia el treball nocturn (per seguretat). Però com que seguia cremant per la nit, aquest el que feia era anar eixamplant-se a mesura que avançava muntanya avall. De 5 de la tarda a 8-9 del matí hi ha moltes hores per a que aquest es pugui moure. A 10m per hora son 130m en que el foc ha anat lliurement. Aquí pot haver fet un canvi de pendent (per una aresta, un vèrtex, etc.) o que simplement en obrir-se (fer-se més ample) troba zona no cremada per sobre seu. I apa, ja tens l'incendi corrent muntanya amunt. Buscant nous espais per cremar. Així que cada matí era una sorpresa el que s'hi podia trobar.

I perquè no es va poder treballar per a encaixonar-lo durant el dia i evitar l'avanç nocturn? Doncs això, les prioritats. Un incendi d'aquestes característiques és molt diferent als que trobem a l'estiu al bosc. Al bosc situem diferents punts de vehicles i bombers i el vas encerclant. Aquí aquesta estratègia no funciona. Tens un temps molt limitat, no hi ha aigua, i els mitjans aeris no penetren en alguns dels espais esquerps i rocosos en que la vegetació queda amagada.

6/11/2016. Incendi nevat

Per tant si el que cal és protegir la sargantana, es prioritza la sargantana, després veus que hi ha possibilitat de que s'acosti a una zona boscosa que li donaria combustible i alhora continuïtat (segona prioritat) i així anar sumant zones que l'anàlisis tècnic ens diu que poden donar problemes. I quan s'apaga l'incendi? De dues maneres, una quan es poden tancar tots els punts conflictius i l'altra quan plou i neva. I aquí en realitat s'han fet les dues coses. Primerament s'ha anat evitant que s'obrís i accedís a zones que li haguessin donat revolada i quan ja només quedava la vessant d'Isabarre, ha vingut la pluja i l'ha acabat de rematar. De fet quan ja només quedava aquest últim front, estava totalment encaixonat i l'únic que quedava esperar era si hi havia algun punt on es pogués obrir lateralment.

No us explico anècdotes, que en qualsevol incendi n'hi ha moltes. He tingut la sort de poder anar-hi i entendre com es gestionen aquesta tipologia d'incendis. Ah, recordeu el canvi climàtic. Recordeu els boscos boreals? Cada cop més disponibles. Doncs els incendis d'alta muntanya hi tenen gran similitud. Aneu acostumant-vos a pujar a un helicòpter per accedir a la zona de foc. Ara que tenim per la mà l'estratègia dels incendis de bosc ens arriba un nou tipus d'incendi... Encara ningú l'ha batejat, però serà aquesta la 6ª generació?