Qui té la culpa dels actuals incendis?

Bé, arribats a aquest punt, i previ a la dissertació entre deixar cremar o no els boscos catalans, potser que ens plantegem perquè tenim el que està passant.

Més o menys els lectors habituals d'aquest bloc, i també els que s'apuntin aquests dies per aquesta temàtica més concreta, sabreu que el problema és que els incendis forestals a Catalunya amb més dificultat de ser extingits son els de 4ª i 5ª generació. I com tot en aquesta vida, l'única manera de donar-li la volta i remetre aquest fet és coneixent la causa real del problema.

Aquesta és la base per solbentar qualsevol situació: Tinc un problema --> l'arreglo
però que passa si torno a tenir el problema i ara encara és més gran? --> el torno a arreglar i la reparació és més costosa --> i segueixo indefinidament.
D'aquesta manera cada cop que tinc el problema aquest em costa més esforç reparar-lo. Una mica això seria la paradoxa de l'extinció. Hi ha foc, l'apago, el bosc cada cop és més vell, es torna a encendre (aquest cop més virulent) i etc, etc, etc. La forma correcta de corregir l'error és anant a buscar la causa real d'aquesta situació. Si conec la causa (que no l'efecte) llavors puc fer el canvi d'allò que provoca l'error i evitar els següents incidents.

Urbanitzacions i poblacions integrades al bosc:

Vallirana

La Floresta/St Cugat

Can Massuet del Far

Vallvidrera

Si ho posem en paraules d'incendis forestals, tenim els incendis "de sempre" (1ª generació) i anem empitjorant (per molts factors) fins a la 4ª. Aquesta es caracteritza bàsicament per la suma dels 3 factors anteriors i li hem d'afegir el factor humà directe, que no és res més que les cases al costat del bosc. Urbanitzacions en zones boscoses, poblacions a tocar del bosc, i tota aquella activitat que aglutina un grapat de persones i bens en zona vulnerable.

Si apagar incendis de 3ª generació és molt complex perquè fàcilment surten de la capacitat d'extinció de bombers (i la resta d'intervinents), imagineu què passa a nivell organitzatiu si poses persones espantades que marxen o que es posen histèriques durant l'incendi? Doncs que la feina de bombers deixa de ser (en gran mesura) la d'apagar el foc per passar a protegir la gent (sovint d'ella mateixa). Doncs això és el que defineix els incendis de 4ª generació.

Recapitulem: Quina és la causa dels incendis de 4ª generació? Les persones. Ens sobren les persones. I quines son les persones que sobren? Totes? No, totes no, només les que han sortit de la concentració urbana per anar a viure en urbanitzacions al mig del bosc. I aquests qui son? Doncs els de Barcelona.

Doncs si, la causa principal per la qual tenim incendis de 4ª generació és per culpa dels de Barcelona, perquè son ells els que van a viure al camp, rodejats d'arbres, que quan hi ha foc cremen.

Arribats a aquest punt també podríem anar a buscar el perquè tenim incendis de 2ª i 3ª generació, i en aquest cas he de dir que la culpa la tenen els pagesos i els ramaders. Ells son els que un dia van abandonar els cultius i les explotacions del mateix bosc, i en conseqüència aquest s'ha fet més gran i també més frondós.

Ara que ja coneixem les causes, els antics pagesos i els de Barcelona, hem de trobar la solució. Ni podem obligar a la gent a tornar a treballar el camp (a curt termini no és factible) ni podem retornar als de Barcelona a can fanga.

Només podem fer que els de Barcelona que ara viuen al camp facin allò que feien els antics habitants rurals: treballar el camp. No farem lleis per a que agafin el xapo ni la mula i comencin a llaurar i plantar no se sap què, però si que cal que aquests facin les neteges dels perímetres a les urbanitzacions, esclarides dels boscos colindants i altres accions per tal de minvar la força del foc al volant de les urbanitacions.

El problema de la 5ª generació és que la SIMULTANIETAT sobrepassa no només la capacitat d'extinció, sinó que a més sobrepassa la quantitat de recursos que hem de destinar a apagar els incendis i a protegir a la gent. Per tant si no donem a l'abast és que no podem apagar els incendis. I aquí recau la dificultat en el següent pas.

De la mateixa manera que quan estem en un accident i ens desborda (trens, avions, etc) cal fer un triatge, en incendis forestals simultanis també haurem d'arribar a fer-ho. Caldrà decidir a quin de tots els incendis forestals que hi ha en aquest moment se li dona prioritat. I de la mateixa manera que tenim protocols de tria de malalts/ferits, hauríem de crear protocols per triar, amb certa coherència i criteri, quins incendis s'han de deixar cremar.

La inversió en extinció perd eficiència a mesura que creix.
Un augment del 50% més no es tradueix en una millora del 50% en eficàcia.

En aquest moment ho estem apagant tot. Dediquem esforços humans i materials (que costen molts i molts diners) en apagar tots els incendis. Potser hauria de ser el moment en plantejar-nos apagar menys... i tradueixo:

• Tenim incendis com el de Rocallaura (2/6/16), el de Vallirana (14/7/16), Marganell (22/6) o d'altres dins aquesta mateixa campanya en que veiem que el foc corre però no corre prou, que fa mal a la vista però que només crema el sotabosc... i no demanàveu de posar cabres, ases i altres bèsties al camp? doncs l'efecte d'aquests últims incendis és el mateix. Els arbres en la seva gran majoria s'han salvat, o han deixat anar la seva llavor. Haver apagat aquests incendis equival a ajudar a aquests boscos a créixer d'una manera desmesurada. Haver-los deixat cremar hauria estat la manera en que s'haguessin sanejat, espaiat i alhora fer la tria, de forma natural, de les espècies més fortes.

En resum, que la culpa com gairebé de tot la tenen els de Barcelona i els pagesos. I que els bombers ens hem de dedicar a apagar alguns incendis, no tots, no sempre. Només quan les condicions acompanyen. Per cert, els mapes en la gran majoria de territori son taronges, i com deia abans, l'incendi crema però no suficientment. Aprofitem els mapes i el domini que tenim dels indicadors meteo per trobar oportunitats, no d'atacar el foc, sinó de deixar-lo fer.

Espero que no us hagueu estirat gaire dels cabells, però algú ho havia de dir.