És curiós com ara que s'acosta Nadal (falta més d'un mes) és un no parar d'accions solidàries, que si la Marató, que si les ONGs, que si la pobresa energètica...
Aquesta setmana hem enterrat un bomber, al Ricardo. Era un tio especial, com molts dels bombers amb qui he treballat, però aquest és dels que deixen empremta, Tot i que tots tenim coses un costat bo i un altre que no ho és tant. Ell era dels pocs que tenia plaça a Bombers de la Generalitat i també a Bombers de Barcelona on havia tornat recentment.
En Ricardo era un apassionat de bombers. Sempre que en tenia l'ocasió en feia bandera. Era un paio esportista (de gimnàs) i sempre el podies veure participant al Campionat de Policies i Bombers (World Police and Fire Games), era dels que no hi fallava mai.
No recordo haver-hi fet gaires guàrdies, estàvem en torns diferents, i després va anar a l'aeroport. En tornar a Lleida vaig començar a conèixe'l una mica (a nivell bomberil) i per això dic que era un orgullós de bombers. Aquesta part m'encantava. Era capàs de posar-se un casc antic (dels negres de fa 30 o 40 anys) i deixar-se fer fotos amb ell, a sobre una bicicleta tipus vintage d'algun bomber "modernet". Aquell dia vaig descobrir que en Ricardo tenia ànima de bomber.
I si per alguna cosa se l'ha de recordar és per aquesta ànima. Et podia caure bo o no, però li hem de reconèixer que era un apassionat. Ell va inventar el calendari de bombers! I tant!!!! Els primers calendaris de bombers, si feu memòria, eren de tios catxes amb poca roba i molt oli a la pell. Doncs els primers calendaris, i parlo de fa un grapat d'anys, eren amb el Ricardo.
Avui els calendaris han canviat molt. Primer es van "professionalitzar" i també "legalitzar" de manera que la mateixa casa en fa una mena de filtre o simplement s'assegura el bon nom institucional. Actualment el calendari té el seu objecte solidari. Ja no treu rendiment de la imatge del bomber "sexi" sinó que vol fer ressò dels problemes de la gent vulnerable. Els últims calendaris son sobretot una ajuda a tota aquesta gent que amb bombers o no es mereixen tenir una vida una mica més fàcil.
Aquesta setmana la tanco pensant en que el Ricardo va obrir la porta al calendari de bombers. És la meva memòria i com a tal així el vull recordar.
Grande Ricardo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada