Fent cua al gimnàs

Jo no sóc gaire de gimnàs, crec que ja ho havia comentat algun cop. Però quan fa setmanes que t'és difícil sortir a córrer o a fer algun quilòmetre en bicicleta doncs et planteges entrar a aquella sala plena de ferralla, avorrida i començar a aixecar barres com si fossis un d'aquells que tenen el cos ple de bonys.

Aquesta primavera vaig tenir la sort de poder sortir a córrer a una hora força decent, per la tarda, quan el sol encara no apretava. A finals de juny aquella hora ja era més complicada. No he competit mai en atletisme ni en cap altre esport, reconec que la competició esportiva individual no m'agrada, però sempre m'ha agradat anar a córrer o fer alguns "tirillos" a bàsquet, però el treball de gimnàs m'avorreix absolutament.

Aquestes últimes setmanes, he tornat al gimnàs. Amb aquesta calor no surto al carrer fins que és ben de nit! (i no seria el primer cop que vaig a córrer a les 12 havent paït el sopar). Els dies de guàrdia, entre servei i servei si em dóna temps aprofito per agafar ferramenta. Els primers dies anava amb cura, sense passar-me, que ja tenim una edat i els lligaments i tendons se'n ressenten. Després vaig coincidir amb un company de parc que feia un treball molt més intens, no divertit, però al ser més intens tenia el seu punt. I apa, ja hi estic enganxat.

Per les tardes un dels torns sempre juga a futbol, però l'edat i l'acumulació de partits, cops i lesions no perdonen, així que també hi ha gent que es queda al gimnàs. I cada cop son més gent. De fet no hi ha guàrdia (i estic parlant dels 4 torns) que a Lleida no faltin bicicletes estàtiques. En tenim 3, i una elíptica. Cal reconèixer que el gimnàs del parc de Lleida està prou decent. Una màquina de 4 espais, multiexercici, un parell de bancs per a fer pres superior, els discs, les barres i les manuelles (mancuernas). I a la part de baix el rocòdrom i l'escala transversal penjada. Amb una mica d'imaginació es pot fer pràcticament de tot.

I sempre hi ha coses que et criden l'atenció. Sovint apareixen aparells i ginys curiosos. Aquí convivim "aficionadillos" amb gent que porta molts anys competint en atletisme, rem, bicicleta, rugbi, etc... que son els que porten o fan portar aquestes andròmines.

Així que no us penseu que els bombers quan estem de guàrdia només preparem dinars, fem la migdiada i esperem l'hora de sopar, a més de molta feina de manteniment i repàs de maniobres que alguns companys han realitzat en serveis peculiars, pràcticament tots tenim una estona per fer esport. Uns futbol, altres paddle (en pista de tennis) altres rodar i rodar (donant tombs al parc) i altres al gimnàs (també hi ha dies en que t'estàs tota la tarda reparant la bicicleta de la caiguda del dia anterior).

També tinc la sensació que les últimes setmanes la quantitat de gent al gimnàs fent pres banca i exercicis de força ha augmentat. No sé, potser serà que volen provar d'entrar a caporal o sergent. El temps ens dirà si la intuïció no em falla. Apa, salut!

Km0

Aquest és un altre d'aquests posts diferents que últimament us estic fent. Avui faré promoció de la terra, però no de forma gratuïta sinó per la seva bona i gran repercussió en el nostre ecosistema.

Què esmorzeu cada dia? Cereals amb llet? Un entrepà de xorís o de formatge? o una mica de pa del forn del poble amb mel i mató fets per algun veí?

Els meus fills van cadascú per el seu cantó. Un menja el que li dóna la gana, un dia ous amb bacon, un altre llesques de pa torrades, a vegades vol pernil altres no... algun cop cereals però els que menys., De fet té al cap una cosa que es diu menjar sa. L'altre no hi ha qui li tregui els cereals... això si, amb llet fresca, que l'altra no té gust de llet diu.

I això que té a veure amb el pobrebombers, els incendis i el km0? Doncs molt. Hem de començar a plantejar-nos el que mengem. No us faré un receptari de nutricionista, no, ni tampoc en vull fer una qüestió política, de país o de boicot cap algú altre. Vull fer-vos reflexionar sobre la importància de menjar coses de la vora de casa. De fet, el concepte Km0 ja està inventat. En tot cas advoca per una major qualitat i disminució dels costos mediambientals en el transport. Però qui de vosaltres us heu plantejat que menjar coses produïdes prop de casa vol dir que a la llarga tindrem menys incendis forestals, o com a mínim seran més fàcilment controlables?

Avellaners de la zona del Baix Camp

Jo no invento res. Ja hi ha qui penja fotos menjant mel i mató o productes de prop de casa per tal d'anar escampant la llavor per a que la gent entengui que l'explotació agrària (que és l'origen del nostre gran problema amb l'abandonament del camp) afavoreix la recuperació de sòl conreable, la proliferació de petites granges i la recuperació de la vida de pagès i que es torna cap a una distribució més fragmentada en mosaics que la que tenim actualment que no és d'altra que les grans extensions boscoses sense cap mena de discontinuïtat.

Les vinyes del priorat. Un lloc preciós

Per tant, i aprofitant que encara és estiu us deixo alguns suggeriments de productes de la terra, que n'hi ha molts més dels que us penseu i demà quan aneu a comprar penseu que com més productes d'aquí compreu, menys extensió tindran els incendis dels propers anys. 

Un clàssic de qualsevol poble: Mel i Mató.
Quan fa que no en demaneu en un restaurant?

Ous de pollastres del Baix Llobregat i Bacon dels porcs de Vic

La figa d'Alguaire (Segrià)

Formatge de cabra, del Pirineu i Pre-Pirineu

Pera de Lleida

Lloc d'origen de l'avellana de Reus. Petita i molt saborosa.

Poma de Girona

Si heu arribat aquí, us convido a que deixeu un comentari i escriviu quin és el vostre poble i quin n'és el producte més autèntic.

Gaudint d'aquests incendis

Aquest any no ens podem queixar, que això ha estat força entretingut. Els més puristes diran que si no sé quants incendis, que si la sequera, l'onada de calor... però siguem sincers, un bomber sense incendis no és res. Per tant reitero, aquest any no ens podem queixar.

De tota manera l'infern que preveiem, no ha aparegut, per sort! De moment (no cantem victòria) la "bèstia" aquest any no ha vingut. I això que de dies conflictius n'hem tingut una quants. Portem ja alguns dies en que per les nits refresca una mica, passa algo d'aire i poc a poc ens anem confiant. Fins i tot tornem a tancar el balcó per la nit per evitar un constipat traïdor d'última hora.

I ploure menys de 5 és molt poca cosa...

Però no tot és perfecció. Ha plogut, però no a tot arreu, ni de forma homogènia. Portem dies en que el vent va bufant, i encara que la temperatura sigui més fresca (una mica) la humitat de l'aire va minvant, així que el risc d'incendi es mantindrà per estona. Només recordar que la pluja que ha caigut es va evaporant poc a poc, i si la humitat és baixa la velocitat de transferència és major (vaja, que s'evapora més ràpid) quedant aviat tal com estàvem abans de la pluja.

De tota manera gaudim d'aquests dies. Per una part tenim els incendis d'aquest estiu que finalment han servit per a que els forestalillos hagin agafat algo d'experiència, l'any passat sol va haver Òdena i amb un sol foc no hi passen tots els forestalillos. Aquest any pràcticament tots han passat per foc. I si no els ha tocat el primer dia, al segon s'han fet un fart de remullar. Al nostre torn a Lleida aquest any hem tingut dos "novatos" (ho sento, em resisteixo a perdre aquesta paraula) i poc a poc han anat agafant experiència (encara els n'hi falta) però ja saben què és un incendi, estar per la nit rondant muntanya amunt i avall, els relleus que si arriben o fan tard, menjar un entrepà a deshora... Pel que sembla aquest any han après alguna cosa més que a caçar Pokemos...

Recordo quan vaig entrar, la sensació d'inutilitat que tenia a l'arribar al primer incendi. Només tenia ulls per l'helicòpter volant sobre nostre, els companys tirant línia (imagino que jo també) fins que es va apagar. Era un petit incendi prop de Montblanc, amb 3 o 4 camions. Avui potser n'haguessin estat 20, 2 flancs, un cap i tres o quatre punt d'emplaçament,en aquell moment no sabíem llegir una columna de fum, només si era gran o petita. Si, era una altra època. Va ser l'any d'incendis importants com Pinell de Brai, Llaveria, Palma d’Ebre, La Figuera...

Per sort hem evolucionat molt, moltíssim. Amb una petita imatge des del mòbil ja podem saber si es farà gran o no, si hi ha vent en alçada, si ha entrat o no la Marinada o si tira per vent o topogràfic. Una cosa no ha canviat, seguim fent molts quilòmetres amb el camió. El meu primer parc va ser Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) un parc en un antic escorxador, que encara funcionava a estones. Molt curiós. Encara en conservo amistats. Ara ja no tenim els Comets, que era un vehicle ensordidor, i que sovint havies de parar per poder entendre el que t'indicaven per l'emissora. Avui alguns camions porten una petita nevera. Res a veure.

Jo vaig aprendre amb aquell glamur del que mira com la gent se les empesca per treure rendiment d'allò que no entens com encara pot funcionar. Avui, en que tot és més fàcil d'assimilar i d'entendre et trobes sorpreses com que hi ha qui no utilitza els cinturons de seguretat dels camions, ostres, si jo n'hagués tingut en aquella època! O ara que tots prenem begudes esportives ja anant a l'incendi i fa vint anys no bevies fins que et portaven una ampolla de vi a mitja nit, i obries la porta per agafar-la i aprofitaves per respirar aire fresc (llavors es fumava i molt dins els camions)...

Avui és més fàcil, però també en sabem més. Si observem una mica al nostre voltant veiem com tots parlem el mateix llenguatge, tenim clar quants hem de pujar al camió, si la Columna mòbil està o no activada, que els punts d'emplaçament son tota una referència dins l'incendi, els punts de transit, etc. I com vaig dir en algun article parlant de Rasquera, tenim "xiringuito de gelats" (CCB) i "Caixer automàtic" (el camió de Protecció Civil).

Gaudir d'aquests incendis és observar i veure com canvien les coses amb el pas dels anys. Avui em feia falta un post menys tècnic i més lúdic. Coses de portar massa dies sumant guàrdies.

fotem-li foc!

Ara que ja entenem tots una mica més els incendis, potser ens hem de plantejar que fem, què no fem i quines coses han canviat en els últims anys en la extinció d'incendis forestals a Catalunya. Va, som-hi.

Aquest hivern hem après (alguns hem recordat) que una forma per assegurar que l'incendi queda assegurat és fer-lo arribar a un camí, des d'on no pot passat. De fet estalvies aigua i esforços. També pots ajudar-lo acabant de cremar alguna raconada per a que arribi abans. D'aquesta manera aprofites un element topogràfic per "ancorar" (bonica paraula) l'incendi, pots tenir una línia d'aigua que asseguri que no hi ha cap guspira, punt calent ni res que pugui fer estendre l'incendi des d'aquest punt.

Però a ningú amb una mica de seny se li acudeix crear un foc per tal de fer una crema de tot un camp per tal que quan hi arribi l'incendi aquest s'aturi per falta de combustible. Bé, els bombers d'apeu no ho fem això. Una cosa és que sapiguem que es pot fer i l'altra que realment es faci. En tot cas els GRAFs si que ho fan. No sempre. Només quan després d'analitzar la situació veuen que servirà per baixar la velocitat de l'incendi, desviar-lo, o millorar les condicions per a una millor i més eficient extinció. Vaja, jo no m'ho he plantejat mai de cap altra manera.

Doncs sembla que algú s'està acollonint. Es veu que Rocallaura, Olivella o Blanes devien anar molt malament, perquè ha sortit una circular recordant que el foc tècnic només el pot fer el GRAF. I? No entenc res. Els bombers no tenim la regadora dels collons (antorxa) per posar foc. O algú es pensa que amb un trist encenedor pots crear gaire foc?

Fotografia Oscar Miron, Diari Segre

De fet, ja ens agradaria a molts bombers tenir una torxa (la gris o la vermella m'és igual) per poder acabar d'ancorar algun d'aquests incendis semi-urbans que es repeteixen (a la mateixa finca) els últims dies de juny o primers de juliol. Segur que acabant de cremar la finca o els camps propers a barris com el del Secà (a Lleida) o el de moltes poblacions deixaries tot més net que una patena. Però ja se sap, això del foc és cosa dels deus.

La imatge no correspon al servei esmentat

El més curiós és que un jutge pot decidir que en ple més d'agost es pot fer foc per cremar un decomís de marihuana al camp, tot i ser les dues del migdia i tenir risc d'incendis alt i pla Alfa activat en nivell 2. En canvi un bomber, que té mitjans disponibles (com a mínim un camió amb 3000litres d'aigua, mànegues i eines manuals) i alguna que altra formació no pot decidir si acaba deixant cremar un tros de camp que ja està pràcticament cremat o que demà o passat demà s'hi haurà de tornar.

Si som incapaços de deixar cremar un camp, abandonat, sense valor i que encara seguirà sent un perill per als propers dies, com hem de pensar que a mitjà termini algú permeti als bombers decidir no apagar un incendi durant algunes hores, un dels flancs o fins que arribi a alguna zona més segura per l'extinció? Sembla que els bombers estem ancorats en el segle passat, només servim per apagar foc (amb aigua i/o eines manuals), no per monitoritzar-lo, conèixer-lo i molt menys ajudar-lo a arribar de forma més segura a allí on segur que acabarà arribant.

Al final som més papistes que el Papa.

a short wildfires analysis

And another post arrived, this one in English.

Last month I enjoyed writting about wildfires andhow is burning in Boreal woods as Canadian or Russian also causes and how to arrange these in our land due to our extinction system and people development. Today is only a remembering of all of these points but also I will add some new data of last service.

By the first, only I have to say than climate change is affecting burning cycles in zones where fire were developed in a short space of time. In Canadian and  Russian woods the Spring was lasting until June, and snowmelt maintained the humidity in land and the vegetable layer. Nowadays it has changed. Boreal Spring is shorter and the sun arrives some weeks before at the landscape, therefore heat dries this vegetable layer and in a few weeks this material has a high imflamability. Wildfires are a common thing there too,

In Canada this type of wildfires could be managed with a few number of people like one or two firemen groups. Now, situation is changing, fire can burn more days and the probability to arrive to an habited area is more easy. Fort McMurray wildfire affected to a recently developed zone due to an oil extraction area.

Here in Catalunya our final risk causes are different. This year and some before Winter has been dry, the rain has not been viewed for a many weeks and last days of Spring the rain has visited us with short episodes with more or less liters. In the end of May it rained and it returned in the middle of June, but it was not enough to avoid the pair of important wildfires we have had.

Rocallaura is different, in the cause of the first episode and the cause of the second one. Sant Feliu Sassera, Blanes, Olivella and Pallaresos were burned with high intensity, and flames more than 10m long. All of these are typical July wildfires (in a generical view).

Rocallaura Incendi del 23 de juny de 2016

Rocallaura incendi del 19 de juliol de 2016

The first Rocallaura's episode was produced by a fire cracker, and it develops with a good advance in the front side, however flanks were easy to be attacked by firefighter groups. Here the exceptionality was that 25 days after the first fire, started a new wildfire inside the perimeter. It was not a negligence of firefighters, there were many trees and ancient vegetacion buried because more than twenty years ago a farmer left them under land when he conditioned a field. Now, the wildfire heat and flames has burned this organic layer and creating a coal oven.

Well, I have enjoyed, probably I will repeat next week talking about mediterranian wildfires, and the causes of actual fires that started last century.