Ara que ja entenem tots una mica més els incendis, potser ens hem de plantejar que fem, què no fem i quines coses han canviat en els últims anys en la extinció d'incendis forestals a Catalunya. Va, som-hi.
Aquest hivern hem après (alguns hem recordat) que una forma per assegurar que l'incendi queda assegurat és fer-lo arribar a un camí, des d'on no pot passat. De fet estalvies aigua i esforços. També pots ajudar-lo acabant de cremar alguna raconada per a que arribi abans. D'aquesta manera aprofites un element topogràfic per "ancorar" (bonica paraula) l'incendi, pots tenir una línia d'aigua que asseguri que no hi ha cap guspira, punt calent ni res que pugui fer estendre l'incendi des d'aquest punt.
Però a ningú amb una mica de seny se li acudeix crear un foc per tal de fer una crema de tot un camp per tal que quan hi arribi l'incendi aquest s'aturi per falta de combustible. Bé, els bombers d'apeu no ho fem això. Una cosa és que sapiguem que es pot fer i l'altra que realment es faci. En tot cas els GRAFs si que ho fan. No sempre. Només quan després d'analitzar la situació veuen que servirà per baixar la velocitat de l'incendi, desviar-lo, o millorar les condicions per a una millor i més eficient extinció. Vaja, jo no m'ho he plantejat mai de cap altra manera.
Doncs sembla que algú s'està acollonint. Es veu que Rocallaura, Olivella o Blanes devien anar molt malament, perquè ha sortit una circular recordant que el foc tècnic només el pot fer el GRAF. I? No entenc res. Els bombers no tenim la regadora dels collons (antorxa) per posar foc. O algú es pensa que amb un trist encenedor pots crear gaire foc?
 |
| Fotografia Oscar Miron, Diari Segre |
De fet, ja ens agradaria a molts bombers tenir una torxa (la gris o la vermella m'és igual) per poder acabar d'ancorar algun d'aquests incendis semi-urbans que es repeteixen (a la mateixa finca) els últims dies de juny o primers de juliol. Segur que acabant de cremar la finca o els camps propers a barris com el del Secà (a Lleida) o el de moltes poblacions deixaries tot més net que una patena. Però ja se sap, això del foc és cosa dels deus.
 |
| La imatge no correspon al servei esmentat |
El més curiós és que un jutge pot decidir que en ple més d'agost es pot fer foc per cremar un decomís de marihuana al camp, tot i ser les dues del migdia i tenir risc d'incendis alt i pla Alfa activat en nivell 2. En canvi un bomber, que té mitjans disponibles (com a mínim un camió amb 3000litres d'aigua, mànegues i eines manuals) i alguna que altra formació no pot decidir si acaba deixant cremar un tros de camp que ja està pràcticament cremat o que demà o passat demà s'hi haurà de tornar.
Si som incapaços de deixar cremar un camp, abandonat, sense valor i que encara seguirà sent un perill per als propers dies, com hem de pensar que a mitjà termini algú permeti als bombers decidir no apagar un incendi durant algunes hores, un dels flancs o fins que arribi a alguna zona més segura per l'extinció? Sembla que els bombers estem ancorats en el segle passat, només servim per apagar foc (amb aigua i/o eines manuals), no per monitoritzar-lo, conèixer-lo i molt menys ajudar-lo a arribar de forma més segura a allí on segur que acabarà arribant.
Al final som més papistes que el Papa.
1 comentari:
Totalment d'acord.
A on visc jo aquest estiu estem anant cada setmana una o dues vegades a la mateixa zona a apagar focs de matolls provocats per algún veí, hipotecant un BRP durant mínim mitja horeta en el millor del casos.
Si el comanament de la sortida pogués decidir si deixar cremar, o fins i tot ajudar a cremar una part (camp abandonat sense cap massa forestal aprop ni perill per la població), només haguesim anat una vegada a principis d'estiu.
Publica un comentari a l'entrada