dilluns, 29 d’agost de 2016

Fent cua al gimnàs

Jo no sóc gaire de gimnàs, crec que ja ho havia comentat algun cop. Però quan fa setmanes que t'és difícil sortir a córrer o a fer algun quilòmetre en bicicleta doncs et planteges entrar a aquella sala plena de ferralla, avorrida i començar a aixecar barres com si fossis un d'aquells que tenen el cos ple de bonys.
Aquesta primavera vaig tenir la sort de poder sortir a córrer a una hora força decent, per la tarda, quan el sol encara no apretava. A finals de juny aquella hora ja era més complicada. No he competit mai en atletisme ni en cap altre esport, reconec que la competició esportiva individual no m'agrada, però sempre m'ha agradat anar a córrer o fer alguns "tirillos" a bàsquet, però el treball de gimnàs m'avorreix absolutament.
Aquestes últimes setmanes, he tornat al gimnàs. Amb aquesta calor no surto al carrer fins que és ben de nit! (i no seria el primer cop que vaig a córrer a les 12 havent paït el sopar). Els dies de guàrdia, entre servei i servei si em dóna temps aprofito per agafar ferramenta. Els primers dies anava amb cura, sense passar-me, que ja tenim una edat i els lligaments i tendons se'n ressenten. Després vaig coincidir amb un company de parc que feia un treball molt més intens, no divertit, però al ser més intens tenia el seu punt. I apa, ja hi estic enganxat.
Per les tardes un dels torns sempre juga a futbol, però l'edat i l'acumulació de partits, cops i lesions no perdonen, així que també hi ha gent que es queda al gimnàs. I cada cop son més gent. De fet no hi ha guàrdia (i estic parlant dels 4 torns) que a Lleida no faltin bicicletes estàtiques. En tenim 3, i una elíptica. Cal reconèixer que el gimnàs del parc de Lleida està prou decent. Una màquina de 4 espais, multiexercici, un parell de bancs per a fer pres superior, els discs, les barres i les manuelles (mancuernas). I a la part de baix el rocòdrom i l'escala transversal penjada. Amb una mica d'imaginació es pot fer pràcticament de tot.

I sempre hi ha coses que et criden l'atenció. Sovint apareixen aparells i ginys curiosos. Aquí convivim "aficionadillos" amb gent que porta molts anys competint en atletisme, rem, bicicleta, rugbi, etc... que son els que porten o fan portar aquestes andròmines.
Així que no us penseu que els bombers quan estem de guàrdia només preparem dinars, fem la migdiada i esperem l'hora de sopar, a més de molta feina de manteniment i repàs de maniobres que alguns companys han realitzat en serveis peculiars, pràcticament tots tenim una estona per fer esport. Uns futbol, altres paddle (en pista de tennis) altres rodar i rodar (donant tombs al parc) i altres al gimnàs (també hi ha dies en que t'estàs tota la tarda reparant la bicicleta de la caiguda del dia anterior).
També tinc la sensació que les últimes setmanes la quantitat de gent al gimnàs fent pres banca i exercicis de força ha augmentat. No sé, potser serà que volen provar d'entrar a caporal o sergent. El temps ens dirà si la intuïció no em falla. Apa, salut!

Vols rebre els articles per correu? apunta't!