dimarts, 16 d’agost de 2016

Gaudint d'aquests incendis

Aquest any no ens podem queixar, que això ha estat força entretingut. Els més puristes diran que si no sé quants incendis, que si la sequera, l'onada de calor... però siguem sincers, un bomber sense incendis no és res. Per tant reitero, aquest any no ens podem queixar.

De tota manera l'infern que preveiem, no ha aparegut, per sort! De moment (no cantem victòria) la "bèstia" aquest any no ha vingut. I això que de dies conflictius n'hem tingut una quants. Portem ja alguns dies en que per les nits refresca una mica, passa algo d'aire i poc a poc ens anem confiant. Fins i tot tornem a tancar el balcó per la nit per evitar un constipat traïdor d'última hora.
I ploure menys de 5 és molt poca cosa...
Però no tot és perfecció. Ha plogut, però no a tot arreu, ni de forma homogènia. Portem dies en que el vent va bufant, i encara que la temperatura sigui més fresca (una mica) la humitat de l'aire va minvant, així que el risc d'incendi es mantindrà per estona. Només recordar que la pluja que ha caigut es va evaporant poc a poc, i si la humitat és baixa la velocitat de transferència és major (vaja, que s'evapora més ràpid) quedant aviat tal com estàvem abans de la pluja.
De tota manera gaudim d'aquests dies. Per una part tenim els incendis d'aquest estiu que finalment han servit per a que els forestalillos hagin agafat algo d'experiència, l'any passat sol va haver Òdena i amb un sol foc no hi passen tots els forestalillos. Aquest any pràcticament tots han passat per foc. I si no els ha tocat el primer dia, al segon s'han fet un fart de remullar. Al nostre torn a Lleida aquest any hem tingut dos "novatos" (ho sento, em resisteixo a perdre aquesta paraula) i poc a poc han anat agafant experiència (encara els n'hi falta) però ja saben què és un incendi, estar per la nit rondant muntanya amunt i avall, els relleus que si arriben o fan tard, menjar un entrepà a deshora... Pel que sembla aquest any han après alguna cosa més que a caçar Pokemos...
Recordo quan vaig entrar, la sensació d'inutilitat que tenia a l'arribar al primer incendi. Només tenia ulls per l'helicòpter volant sobre nostre, els companys tirant línia (imagino que jo també) fins que es va apagar. Era un petit incendi prop de Montblanc, amb 3 o 4 camions. Avui potser n'haguessin estat 20, 2 flancs, un cap i tres o quatre punt d'emplaçament,en aquell moment no sabíem llegir una columna de fum, només si era gran o petita. Si, era una altra època. Va ser l'any d'incendis importants com Pinell de Brai, Llaveria, Palma d’Ebre, La Figuera...
Per sort hem evolucionat molt, moltíssim. Amb una petita imatge des del mòbil ja podem saber si es farà gran o no, si hi ha vent en alçada, si ha entrat o no la Marinada o si tira per vent o topogràfic. Una cosa no ha canviat, seguim fent molts quilòmetres amb el camió. El meu primer parc va ser Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) un parc en un antic escorxador, que encara funcionava a estones. Molt curiós. Encara en conservo amistats. Ara ja no tenim els Comets, que era un vehicle ensordidor, i que sovint havies de parar per poder entendre el que t'indicaven per l'emissora. Avui alguns camions porten una petita nevera. Res a veure.
Jo vaig aprendre amb aquell glamur del que mira com la gent se les empesca per treure rendiment d'allò que no entens com encara pot funcionar. Avui, en que tot és més fàcil d'assimilar i d'entendre et trobes sorpreses com que hi ha qui no utilitza els cinturons de seguretat dels camions, ostres, si jo n'hagués tingut en aquella època! O ara que tots prenem begudes esportives ja anant a l'incendi i fa vint anys no bevies fins que et portaven una ampolla de vi a mitja nit, i obries la porta per agafar-la i aprofitaves per respirar aire fresc (llavors es fumava i molt dins els camions)...
Avui és més fàcil, però també en sabem més. Si observem una mica al nostre voltant veiem com tots parlem el mateix llenguatge, tenim clar quants hem de pujar al camió, si la Columna mòbil està o no activada, que els punts d'emplaçament son tota una referència dins l'incendi, els punts de transit, etc. I com vaig dir en algun article parlant de Rasquera, tenim "xiringuito de gelats" (CCB) i "Caixer automàtic" (el camió de Protecció Civil).
Gaudir d'aquests incendis és observar i veure com canvien les coses amb el pas dels anys. Avui em feia falta un post menys tècnic i més lúdic. Coses de portar massa dies sumant guàrdies.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!