de Canadà a Catalunya

Normalment escric pensant en que hi ha bombers i no bombers que llegeixen el que escric en aquest bloc, majoritàriament però persones vinculades al món de l'extinció incendis. Avui però crec que el post va més dedicat a la gent més profana a la nostra feina.

I començo amb un vídeo (en anglès) de l'incendi d'aquests dies a Canadà:

I també per una imatge de les que podem anar veient aquests dies si seguim el mateix incendi (a twitter) al hastag #ymmfire:

https://twitter.com/edmontonjournal/status/729035862965518337/photo/1

I sobretot m'he quedat amb aquesta imatge:

d'això se'n diu, literalment, ploure foc

Podem veure com els edificis son majoritàriament de fusta i que l'opció és la d'evacuar a tota una població de més de 60.000 habitants. El més curiós és que esperin a que això sigui quan tinguis el foc a sobre, i la imatge de dalt és molt i molt explícita.

Això ens demostra que per evacuar a tanta gent fa falta molt temps, és a dir, que possiblement t'hagis d'anticipar a més d'un dia, i qui te el valor de prendre aquesta decisió enfront una previsió a més de 30h? es necessita tenir-ho molt clar... i qui s'aventura a fer aquesta previsió? De tota manera el resultat en l'incendi de Canadà és d'una evacuació massiva, amb poc marge de temps amb un bon nombre de vehicles cremats (durant la fugida) i també diverses víctimes mortals.

7 de maig, al ISPC

Ara és quan hem de fer la translació de tot això al nostre àmbit. Si anem a pams ens podem adonar que allí els habitatges son de fusta i aquí les construccions urbanes son d'obra. Aquest factor és molt i molt important. Quants cops hem vist per la tele que fan marxar als habitants d'una masia de pedra? Algú explicava el passat dissabte a una jornada al ISPC (i ja era hora) que això és incorrecte!

Un altra és que el nostre sistema de carreteres no és tant potent, cosa que vol dir que no és apte per tants vehicles. Un exemple molt clar és l'incendi  de 2012 a Portbou, la N260 va quedar col·lapsada pels vehicles que fugien i finalment la gent va fugir camp a través, on hi van haver diverses víctimes al penya-segat.

I ara ho lligo amb la formació que hem rebut les últimes setmanes a la RELL. Les urbanitzacions, en teoria haurien de tenir un perímetre de seguretat, que permetés un espai físic per evitar el foc directe a les cases i jardins de les urbanitzacions. A efectes pràctics no vol dir que el foc no entri als jardins (focus secundaris) però si que resta velocitat i intensitat permetent una actuació mínimament eficient dels vehicles de bombers.

Si a més li sumem que la majoria d'habitatges d'urbanitzacions son d'obra (encara que hi hagi bastants coberts de fusta) podem pràcticament assegurar que el lloc més segur és l'interior dels habitatges, potser haurem d'enviar a algun veí a la casa del costat o la del carrer del darrera, però millor això que evacuar un grapat de gent amb tot el que comporta moure vehicles i finalment, on els poses?

Així que hem d'aprendre del que està passant aquestos dies per Canadà, que sí que és molt lluny, però és un molt bon exemple del que hauriem d'evitar que passés a les nostres urbanitzacions.