dilluns, 16 de maig de 2016

De Canadà a Catalunya: història i necessitat d'inflexió

L'últim post em va agradar, reconec que estic més còmode parlant d'incendis des d'una basant més o menys tècnica o pràctica que de totes de les nostres deficiències. Sí, les tenim i ho he dit en molts dels meus posts, però després de tants cops el que em ve de gust és parlar d'aspectes més o menys tècnics encara que sigui per justificar que les jaquetes les tenim contaminades i per tant no les podem utilitzar per vestir dins el propi parc.
Seguint amb el fil de l'incendi de Canadà, podem llegir articles molt interessants com el de l'Aniol Ferragut (article) en el que explica ja al 2014 com tracten a les grans extensions boreals de Canadà els incendis forestals i la repercussió de les poblacions sobre l'extinció. Evidentment és un altre nivell.
La llera d'un riu qualsevol
Aquí puc començar recordant quin és el concepte que tenim avui encara dels nostres boscos... son fonts de vida, i per tant son "éssers deïficats" als quals no se'ls pot molestar. Això vol dir que avui en dia per tallar un arbre pots anar gairebé a la presó, i molt més si és a la llera d'un riu.
Anem més enrere. Incendis SEMPRE n'hi han hagut, amb els incendis naturals per llamp o al Paleolític per poder tenir zones de conreu i caça. El millor exemple el tenim amb l'adaptació de la vegetació. Perquè les pinyes dels pins tenen cera que les mantenen tancades fins que arriba el foc i la fon? Doncs això, pel foc. Aquesta, com moltes altres, son espècies adaptades al foc, i la seva reproducció natural depèn de que hi hagi incendis. Els incendis hi han de ser, perquè son els que eliminen els espècimens dèbils, també els boscos més vells i els malalts (recordo que tenim plaga de processionària). Així que què millor que una bona aclarida d'arbres mitjançant un incendi i eliminar una bona extensió de bosc per a que s'auto-regeneri? De fet, l'evolució de les espècies vegetals és aquesta!
A l'Edat Mitjana s'inicien les sancions per evitar que el foc i les cremes afectin els habitatges i terrenys d'altres propietaris. Posteriorment cap al sXVII les primeres lleis de protecció dels boscos per evitar la sobreexplotació dels boscos que abastien la Cort espanyola. I aquí comencen les restriccions per fer foc i sobreexplotar, i li hem de sumar que hi ha una part de boscos que se'l apropia l'administració, fins llavors tota la regulació de l'ús del bosc era a nivell local. Per tant es comença a liar la troca amb incendis per venjança, altres per poder conrear, i tot un poti poti que acaba creant un problema social dins la crisis del XIX. Sabieu que el Servicio de Incendios Forestales es va crear el 1955?. Fins llavors la regulació del bosc i l'extinció era més a cop de cor que de cap.
Creixement evident de l'extensió del bosc al llarg de l'últim segle
Posats en situació. Si a més tenim en compte que la demografia s'acumula a les grans ciutats i les poblacions rurals, principalment a zones muntanyoses ha disminuït amb escreix, a qui li estranya que que els boscos cada dia siguin més espesos? I no només això, cada dia hi ha més bosc. I per tant quan parlem d'incendis hem d'anar irremeiablement a la seva evolució en magnitud dels últims 100 anys, des dels de 1ª generació als de 4ª i/o 5ª (segons qui ho explica).
Incendi de Llançà (2016) aturat en part per la vinya
Aquí hem de començar de nou. Al Paleolític s'inicien els primers incendis provocats per l'agricultor, posteriorment es sociabilitza (i arriben a nosaltres les carboneres al bosc) A l'Edat Mitjana es regula l'afectació del foc a les propietats veïnes, més endavant es prohibia/regulava el treball al bosc per evitar la desforestació del centre de la península, posteriorment l'apropiació de l'administració amb nova regulació, la tecnificació del sXX també incideix en noves causes d'incendi (trens, explosions a fàbriques, excursionisme...). Tots aquests factors han estat intervencionistes principalment en la GENERACIÓ del foc. Cada vegada hem necessitat adaptar-nos a les noves circumstàncies del moment.
La zona boscosa de la partida de Granyena a Lleida
En aquest moment tenim 3 factors principals: el creixement desmesurat dels boscos, el concepte de que són fonts de vida i éssers deïficats i per tant la consciència que reforça el que segueixin creixent i per altre que virulència cada vegada major dels incendis i amb conseqüències cada cop més catastròfiques. És per això que ara ens ha arribat el moment de trobar un nou punt d'inflexió. Segurament no serà perfecte, perquè com l'ala de la papallona, pertorbarà algun altra cosa però portem així des del Paleolític, tenim el deure de fer-ho. Això o deixar d'utilitzar totalment el foc (motors de combustió inclosos) i em sembla que cap de nosaltres hi estem disposats.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!