Canada vs Catalunya: el regim d'incendis i la virulència

Aquest serà l'últim en que utilitzo l'incendi de Canadà per fer la transposició a Catalunya. M'ha servit per il·lustrar que el que passa a 7.500km de distància també pot passar, i de fet passa, als nostres boscos i comarques.

El més fàcil és pensar que els boscos es cremen i que cada cop m'hi ha menys, i com heu vist en els últims posts és tot el contrari. Ara és el moment en que tenim més superfície boscosa des de la industrialització moderna i també hem vist que qualsevol alteració del medi afecta en positiu o en negatiu al règim d'incendis, ja sigui perquè hi ha més arbres, més continuïtat o tot el contrari, degut a que la feina al bosc sovint serveix per esclarir-lo i baixar la quantitat exemplars morts o vells.

L'observació de les causes biològiques (que no socials) de l'evolució dels incendis de Canadà en realitat és similar a la nostra, si més no és paral·lela. Ells porten molts anys deixant créixer de forma més o menys lliure els boscos, a més de per la preservació de la natura és  influït per la baixa densitat de població i com a resultat per una poca capacitat d'influència de les labors "forestals". Per tant estem parlant de grans extensions de boscos (que durant molts mesos son humits), sense gaires discontinuïtats i que podríem arribar a dir que estan verges. En el nostre cas, i per això deia que hi havia una semblança paral·lela, també tenim aquesta continuïtat en el paisatge forestal, sense illes de conreu "segures". Evidentment tenim molts camps de cereal a l'interior, sobretot a l'est i oest de Lleida que enlloc d'actuar com a zona protectora, en realitat acaba sent causa d'una micro campanya primaveral (els focs de sembrat son molt importants a Catalunya), que sovint s'estenen a zones boscoses.

A més també observem que el canvi climàtic (real o no) ens dóna temperatures cada cop més altes i que entren abans que en anteriors dècades, provocant la deshidratació de moltes espècies vegetals que viuen al bosc, arribant-se a nivells de risc d'incendi importants sovint des de començament de primavera.

Una altra cosa son les causes. Possiblement les negligències son més freqüents al nostre petit país a l'igual que les feines de sega i treball al camp son sovint les que provoquen incendis importants. En comú hi ha els llamps. Ells des de fa molts anys els van a buscar per a controlar-los i evitar que es facin grans, i això és una cosa que venim fent (bé, ho fan els GRAF) des de fa alguns anys. Helicòpter amunt i avall l'endemà d'una tempesta d'estiu, que son causa de multitud de fumeroles. Doncs semblant a Canadà però a una escala infinitament diferent, una extensió més gran que la nostra amb una sola brigada helitransportada... Els llamps son causa de bona part dels incendis a Catalunya, i segurament a moltes zones del planeta, tot i que la gent normal no en som conscients fins que algú molt posat no ens ho explica.

En alguns mitjans canadencs estan parlant de "bèstia" quan volen definir aquest incendi, nosaltres els classifiquem com a GIF, i que a diferència del que també ens podem pensar el nombre de GIFs que hi ha (només tinc l'estadística estatal) actualment és substancialment inferior al de dècades properes:

          1978: 153 incendis de més de 500ha
          1985: 159
          1994: 93
          1998: 27
          2006: 59
          2009: 35

          2012: 41

Aquestes dades tenen varies lectures, la primera és que cada cop som més bons... bueno, si ens ho volem creure, només cal esperar a que les mateixes dades ens petin als morros en uns anys... en tot cas, les raons veritables venen dels esforços de molta gent en evitar que passin. Les accions sobre els conats per incendi de llamp, la mobilitat dels equips de treball, la utilització de millors tècniques i tàctiques fan que apagar un incendi sigui una veritable gestió d'un important nombre de personal amb multitud de funcions, de maniobres, de recursos, de logística, de comunicacions, d'elements de seguretat i molts elements més i per tant que no sigui només tasca d'un únic responsable sinó de tot una cadena de comandament, en que hi ha diversos caps d'alt nivell. I tot i això tenim més bosc, més continuïtat i més urbanitzacions integrades al bosc. Els que ahir eren incendis de 3ª generació demà seran de 5ª, que potser la majoria els anem controlant. I la nova normalitat és que desgraciadament cada cop tenim més temperatura i menys humitat (canvi climàtic) així que el dia que se'ns escapi "la bèstia" ja podem córrer.

Apa, espero que us hagi agradat aquest tetralogia. I us voldria fer un prec: Menys helicòpters i més bombers!