És curiós però a bombers que portem anys de retallades tant en sous, mitjans i també en ampliació d'horari per tal de mantenir l'estructura de guàrdia, i hi ha coses que ni es miren ni es fa res per tal de millorar-les.
La casa és gran i tot ho aguanta diria algú de fora can bombers i que és totalment desconeixedor de la realitat humana i de manteniment dels mitjans que tenim. Quan se'ns fa malbé una mànega des de magatzem es reposa a compte gotes, o una peça de roba (que potser ja fa més de 5 anys que portes) la qual possiblement hagis d'esperar que fabriquin, licitin i finalment arribi al magatzem... Les reparacions d'alguns equips també son un petit drama, si no és un equip gaire bàsic es pot quedar pendent de reparació per força temps, aquí l'exemple el tenim amb el cabrestant elèctric del furgó de Lleida, ja que es va reparar una part i posteriorment es va descobrir que una part de la instal·lació elèctrica no funcionava i aquesta ja no s'ha reparat. Podríem seguir comptant fins l'infinit, no sé, ara em venen al cap portes de la cotxera espatllares en la part elèctrica i com no hi havia empresa de manteniment (crec que ara torna a no haver-hi) es van quedar un grapat de mesos que funcionaven a base de mongetes o quan es van retirar del servei algunes espatlleres dels equips d'aire i anàvem amb algun equip de menys perquè les que hi havia calia repartir-les entre tots els parcs/camions... no, si les vegades que hem anat amb una mà davant i una darrera s'han de comptar a grapats!
Doncs sembla que això no és suficient com per buscar la manera que als parcs de bombers no es volatilitzin diners sense control en forma de llum i d'aigua (i també calefacció). Potser a nivell d'un sol parc no és gaire però si fem la multipicació pel total de parcs de bombers possiblement ens quedem espantats. Vaja, que haurem de demanar (al portal de transparència?) quin és el consum elèctric i d'aigua consumida als parcs de bombers i conèixer quina és aquesta despesa... i comprovar com possiblement calgui prendre alguna mesura per millorar-ho.
Els llums del vestidor son fluorescents, que gasten relativament poc, però que no es poden anar encenent i apagant cada dos per tres, i a Lleida amb 9 de mínims sempre hi ha algú voltant-hi. Això significa que o contínuament s'encenen i s'apaguen (error) o be no s'apaguen mai. I quin és el remei que se li va donar? posar-hi un temporitzador a molt llarga durada... jo en 6-7 anys de parc reformat potser he vist les llums tancades 4 o 5 cops. Curiós no?
En canvi al menjador les llums son tipus downlight de mercuri de baixa pressió (de bona eficiència), i aquí la gent poc a poc pren consciència i les obre, tanca i juga amb les persianes en funció de si mira la tele, dina o és núvol i no s'hi veu suficient.
Tenim alguns llums fixes al passadís de la planta baixa i al de la planta superior, son com les del menjador. Clar, al ser un edifici reformat (i un pressupost que es va anar reduint) no es van fer modificacions estructurals per tal de donar il·luminació a l'interior dels espais de pas, i en consequència va ser necessari instal·lar-hi il·luminació fixa, que evidentment amb l'interruptor es pot augmentar, però que al donar la llum s'encenen totes les llums de la planta baixa, estiguis a l'entrada, al passadís o agafant una emissora. I el que no he entès mai és com és que no es pot tancar del tot la llum del pis de dalt? i per la nit quan la gent descansa?, no podem tenir la porta oberta sense un llum al morros?
I com que molts dels problemes venen del mal disseny estructural de l'edifici, l'escala que comunica els dos pisos és interior i necessita llum. I aquí si que es van lluir. Dos bombetes ben potents, 24h hores i a més de llum indirecta! Ole tu!
I no només és la il·luminació... l'aigua també és una font de consum evident. Les dutxes van amb pulsador, que dura uns pocs segons (20, ho he comptat), o sigui que et rentes amb una mà al pulsador, no sigui cas que algú no tanqui l'aigua mentre s'ensabona. Però quan et rentes les mans o les dents tens l'aigua oberta fins que al coi de pulsador de la pica li doni la gana (uns 35 segons). Voleu dir tanta tonteria? Si després hem de rentar les mànegues i els camions cada dos per tres, i omplir-los a hectolitres, perquè la nostra feina és gastar aigua!
Vaja, que no entenc la política energètica ni d'aigua d'aquest parc. Espero que poc a poc vagin entrant els leds, que gasten la quarta part dels llums fluorescents i dels de mercuri, i potser algún dia algú pujarà la pressió de l'aigua de la dutxa i allargarà el temps d'aigua. Per cert, no és aquesta l'aigua a controlar, és la de netejar la cotxera, a Lleida i a la majoria de parcs.
3 comentaris:
Les tonteries que és fan quan hi ha obra pública de part de l'administració. Potser si a l'hora de fre reformes escoltessin la gent s'estalviarien aquestes coses i aquestes depeses
La veritable despesa està en el gas i el gasoil de les calefaccions.
Que en la majoria de parcs no es pot regular. Alguns moments de les nits et fots de fred, perque dedueix que es una oficina, i no hi ha gent. O et fots de calor i has d' obrir les finestres perque el programari dedueix que tens fred.
Respecte al consum de calefacció, si les plaques solars funcionen bé el consum de gas baixa molt.
Desconec la quantitat de gas que s'estalvia amb aquest sistema, però et puc assegurar que quan jo estava a Mollerussa a l'estiu s'aturava la caldera de gas i l'aigua calenta (calefacció i dutxa) funcionava amb les plaques, fins que a la tardor ja no s'escalfava suficientment l'aigua i la posàvem en marxa. Ara a Lleida, algun cop ho he comentat amb el cap de parc, es fa de forma similar.
En tot cas tens raó que el control de temperatures i distribució de la calor té molt a millorar als parcs de bombers, segurament ens podríem acabar estalviant alguna finestra oberta. Ah, a Lleida a la nit fa calor, i acostumen a tancar els radiadors de dalt.
Publica un comentari a l'entrada