Portem alguns dies amb la mala astrugància a sobre. Sembla com si tots els astres, els sants, els carmes o els esperits s'haguessin confabulat per a que en pocs dies hi hagués un avió estavellat a Rússia, un accident d'autocar prop d'Amposta i un doble atemptat a Brussel·les. I també ha coincidit en que fa un any de l'avió estavellat als Alps.
A partir d’aquí no sé si seguir les notícies per la tele, per la radio o simplement a través de les xarxes socials. A priori el més fiable hauria de ser seguir les fonts periodístiques tradicionals, però vist el que he vist em sembla que deixaré d'escoltar a segons qui i mirar segons quina cadena televisiva.
Si tenim en compte que un accident d'autocar passa a les 6 del matí és molt probable que tres hores més tard cap dels ferits ja no estigués al lloc dels fets, però a les connexions televisives del migdia totes les cadenes varen connectar en directe des del lloc dels fets, simplement perquè de fons hi havia vehicles de bombers i de policia. Evidentment encara hi havia l'autocar bolcat, pendent d'alguna ordre judicial i les maniobres de les grues. Però ningú acabava dient que tothom estava evacuat i sent tractat ja als centres hospitalaris.
Algun agosarat (pocs eren els que realment donaven informació de qualitat) parlava de triatge dels ferits i el tractament in situ per personal especialitzat. La notícia no era el rescat ni el tractament de les víctimes sinó la morbositat de la situació i posar un nombre més o menys encertat de morts.
Les tertúlies, sense cap informació real, posaven èmfasis en les hores que controlen els tacògrafs, els possibles consums o no d'alcohol o estupefaents i també sobre si el punt 333 de l'autopista és un punt negre perquè pel que sembla de tant en tant hi accidents. Tot eren suposicions. I al final, pel que sembla, ni alcohol ni punt negre.
I després d'un atemptat com el de Brussel·les, Madrid, París o Londres, perquè encara es posa en dubte des d'alguns mitjans que es paralitzin els mitjans de transport? Perquè la seguretat (la del moment) no pot passar per davant de la "llibertat" de mobilitat de les persones? Vaig escoltar fins i tot que perquè es confinava als nens a les escoles, i es pregava a la gent que no es mogués.
Sembla que hi ha tertulians que prefereixen la llibertat a fer i anar on volen a facilitar la labor de rescat, de seguretat de les persones que actuen, la mobilitat dels mitjans actuants (policials, bomberils i sanitaris). Perquè hi ha qui es planteja que davant un atemptat la gent no pot moure's d'on està? Perquè es demana a la gent que eviti la utilització de telèfons? No es fa per molestar, no es fa per col·lapsar els grans llocs d'afluència de la gent. Es fa per moltes raons de gestió de la pròpia emergència.
Si en cas d'emergència tots ens posem a parlar per telèfon i a enviar whatapps amb fotos i vídeos, segur que es col·lapsen les comunicacions telefòniques. Si tots ens posem a "fugir" en cotxe segur (i ho a que en cas hem vist a totes les pel·lícules de fugida de gran ciutats) ens quedaríem tots tirats al mig del carrer i les carreteres, com si fos un dilluns amb retencions d'entrada a Barcelona... llavors, si necessites moure vehicles d'emergència, per on passen? Per la mateixa raó es recomana no anar a buscar als nens al cole ni a les guarderies, no és per a putejar als profes i educadors, és per evitar tots els embolics de transit.
Però a més... si hi ha comunicacions entre els terroristes via telèfon o via xarxa d'internet... i qui les ha de trobar i identificar ho ha de fer triant entre milions i milions d'altres comunicacions, doncs és molt complicat, en canvi si reduïm l’ocupació de la xarxa estem facilitant la labor policial. De la mateixa manera que si tenim les carreters plenes de vehicles, als punts de control que es poden establir (a les sortides de les ciutats i a alguns eixos viaris importants) doncs també estem dificultant la labor de recerca.
Per aquesta i moltes altres raons sembla lògic pensar que fins i tot es poden tancar estacions de metro, autobús i fins i tot aeroports. Per una part estem desactivant objectius terroristes i per altra impedint la mobilitat d’aquests.
Quan anem als accidents a l'autopista o autovia ens trobem algun que altre quilòmetre de retenció de vehicles i camions. Poc a poc els anem esquivant a mesura que aquests van obrint pas (de vegades pel mig a vegades per la vora). El procés d'anar a un servei en mig d'un col·lapse circulatori és complicat, lent i sovint ens bull la sang en front d'alguns vehicles...
Deixem que els serveis d'emergència pugin fer la seva feina!
Necessitem que les ambulàncies arribin al lloc del sinistre, que els bombers minimitzin les fuites de gas, incendis i col·laborin en el rescat de les víctimes que hi ha en llocs complicats o amb perills associats. La policia ha d'arribar per fer la seva labor d'identificació de totes aquelles pistes que aportin evidencies de qui, que i com ha produït l'accident, explosió o qualsevol cosa que hagi provocat la situació d'emergència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada