Entre sorolls i silencis

Avui és dilluns de Setmana Santa, la majoria de bombers no son creients, però qui més qui menys te respecte per les tradicions i actes litúrgics, ja siguin cristians o d’altres religions. Tots coneixem bombers que han estat pel Nepal o la Índia i han fet rodar les campanes o fet volar les banderetes plenes d’oracions. En tot cas l'important no es creure en una determinada religió sinó en tenir valors i fer-los respectar. (Aquests dies com a europeus potser hauríem de tenir vergonya amb el tracte que es dóna a nivell institucional als refugiats)

El següent text l'he extret duna de les pregaries de la missa del dia de Sant Joan de Deu, que es celebra al parc de Lleida, el 8 de març de cada any.

No cal dir que som un col·lectiu molt sorollós, des de les sirenes del camions fins a les converses per l’emissora, passant pels motors dels vehicles i de les eines d’escarceració. Aquest soroll és senyal inequívoca que els bombers estem anant cap a un servei o estem treballant per resoldre algun problema que afecta a la ciutadania. Els que treballem a bombers no notem el soroll o si més no, no li donem importància per què estem treballant i ens centrem en la feina que duem a terme. 

Però que passa amb els silencis?. Els silencis, a part de provocar un descans en els pavellons auditius de la gent que es troba propera, dóna un senyal inequívoc, la feina s’està acabant. A mesura que els problemes es van resolent els sorolls van disminuint i els silencis van augmentant. Els bombers estan a punt de resoldre el problema i quan, després de molta estona de feina, tornem al parc, aturem els motors i baixem les portes, el silenci s’apodera de la cotxera i del parc, i el bomber té una estona de pau interior. Hem sortit, hem actuat i hem tornat, feina ben feta.

Ara ja estem preparats per una altra emergència. Segur que no serà igual que l’anterior, segur que hi haurà algú que necessita ajuda, segur que hi haurà algun risc, però el bomber està disposat a fer-la sense dubtar-ho. És la nostra feina.