dilluns, 7 de setembre del 2015

Comparant mosaics

Els que ens dediquem a aquest ofici sabem que els boscos creixen, es cremen, es regeneren, als apaguem, es replanten, en alguns es fa gestió forestal... i alguns també som conscients que abans, fa un grapat d'anys hi havia carboners i que les aclarides dels boscos creaven oficis i feina. Això vist en perspectiva sembla com obrir un llibre d'història o escoltar les aventures que ens expliquen els avis, però no és així. Hem vist algunes fotos d'indrets on abans no hi havia gairebé bosc, o altres que un cop cremats apareixen els bancals on s'hi cultivava antigament. I tot això s'ha anat "venent" els últims anys per tal d'explicar que en realitat els boscos de Catalunya del Segle XXI son força diferents dels de final del Segle XIX i inici del Segle XX.

I de tot això, encara que no ho sembli se'n pot treure molt profit. Evidentment hem de tenir dades certes que ens puguin corroborar i donar per certes totes aquestes teories. Aquesta és una de les feines que també fan alguns dels companys del GRAF. Buscar indrets on abans hi havia boscos, posteriorment es van cremar i s'han regenerat, i d'aquesta manera fer comparatives en el tipus d'arbrat i extracte vegetal. A més de servir-nos per veure com ha canviat també ens serà útil conèixer el comportament d'aquell antic incendi i aprendre per al proper o fer (tant de bo) la gestió forestal per millor-ne les condicions o dotar de les "estructures" per poder afrontar millor l'incendi en aquells indrets on realment hi pugui haver possibilitats reals per combatre el foc.

No us donaré detalls perquè no en tinc. D'indrets on fa 50 o 100 anys hi van haver incendis segur que en coneixem molts, i de ven segur que ja n'estudien un bon grapat. Aquesta tarda, i utilitzant algunes de les mateixes eixes que ells, he volgut comparar indrets coneguts per molts de nosaltres i comprovar que l'abans i l'ara son diferents. Ni millor ni pitjor, diferents. A partir d'aquí el que toca és seguir treballant per a que els boscos siguin vius, bonics, ens donin l'oxigen que necessitem, els bolets, la fusta i que en seguim gaudint per molts anys i que no s'envelleixin en excés per a que no siguin un problema per al risc d'incendi. Les conclusions us les deixo a vosaltres.

Les comparatives les he fet amb ortofotomapes de l'ICGC de diferents anys: Les roques d'en Benet (Horta de St. Joan), Collserola, La Devesa (Girona), La Mitjana (Lleida) i per últim l'Estany d'Ivars (abans i després de la seva recuperació).

Us recomano que guardeu les fotos en format gran i les compareu una amb l'altra superposant-les a la pantalla.
Roques d'en Benet (1946)
Roques d'en Benet (2014)

Collserola (1946)
Collserola (2014)

La Devesa (1946)
La Devesa (2014)

La Mitjana (1946)
La Mitjana (2014)

Estany Ivars (1946)
Estany Ivars (1956) - caps de cultiu
Estany Ivars (2005) -durant la recuperació
Estany Ivars (2014)