dilluns, 28 de setembre de 2015

visions diferents del foc

Hi ha qui veu el got mig ple i qui el veu mig buit.
Primer mireu el vídeo i posteriorment llegiu la notícia tal i com està a la web.

Veure el -Video- i la -notícia-, (enllaços a ccma.cat).

Us faig dues extraccions del text:

"l'autor de les creus" remarca que un dels objectius que persegueix l'obra és que "cadascú en faci la seva interpretació".

Sellarès també té la intenció de fer un recull fotogràfic i gravacions en vídeo per immortalitzar la intervenció i mostrar el procés de degradació a mesura que passin els mesos.
Quan vaig veure el vídeo em va estranyar que això vingués d'un bomber, però després en dir que era de Bombers Barcelona vaig començar a pensar que en realitat venim de dos cossos diferents i per tant amb punts de vista principalment per la tipologia de serveis en que ens movem uns i altres.

Res més lluny de que algú vulgui interpretar que faig una crítica (negativa) cap a la idea i obra d'aquest company de professió. L'únic que vull fer en aquest post és donar a conèixer els diferents criteris interpretatius que tenim uns i altres i sobretot quin és, pel que sembla, el nou concepte que des de alguns sectors del Cos de Bombers de la Generalitat s'està adoptant dels incendis, causes i també conseqüències.
Primerament, puc entendre que després de veure cremada una terra que coneixes i estimes se't pugui encongir el cor. A mi em va passat un cop, fa un grapat d'anys en un incendi a la zona de Capafons, arribava per a fer el relleu i les llàgrimes volien sortir dels meus ulls. Perquè a primer cop d'ull un territori que has conegut verd, on potser has crescut o viscut part de la teva vida sembla que de cop se n'ha anat a norris. Però això en realitat no és així.

La visió que té un bomber urbà (que és principalment el tipus de serveis que es fan a Barcelona) és que quan es crema el bosc cal apagar perquè allò que està passant és un desastre mediambiental (per expressar-ho d'alguna manera).
Des del punt de vista d'una part dels bombers de la "Gene" comença a ser diferent. Ja us he explicat algunes vegades que el bosc pot estar més o menys brut, més o menys cuidat, més o menys vell. Per tant podem començar a entendre l'incendi al bosc no com un desastre sinó com una conseqüència, i com a tal hem d'obrir la nostra ment a una nova concepció de l'incendi, que no deixa de ser la de que és un moment d'oportunitat. És un moment d'oportunitat natural i també social i humà.
Per una banda ho és per la mateixa natura, que s'encarrega de regenerar per si mateixa el bosc (sempre que la reiteració i la intensitat no hagin estat excessives), per tant podrem veure que a la propera primavera aquest bosc comença a rebrotar de forma natural. Els pins son piròfits, això provoca que les pinyes amb la calor i l'escalfor s'obrin i deixin anar les seves llavors, que un cop arribada la pluja de la tardor començaran a arrelar i créixer com a arbres menuts que de forma natural autoregeneraran el bosc, substituint els seus progenitors morts pel foc. La regeneració també passa amb els roures i les alzines tot i que de manera diferent.

Us copio una definició: Els piròfits són típics de la vegetació dels climes de tipus mediterrani i són part del mecanisme de rejoveniment dels boscos d'aquest àmbit mitjançant el cicle: bosc de planifolis vell - foc - brolla - pineda - bosc de planifolis jove.

Per una altra, deia que tenim una oportunitat social i una d'humana per a fer un canvi. És el moment (o hauria de ser el moment) en que redissenyem el paisatge del camp i adaptar-nos i adaptar-lo a les seves necessitats naturals. Per això és el moment d'analitzar el tipus d'arbre que hi ha hagut i si convé afegir alguna varietat complementària, obrir accessos que fins ara no s'havien fet, deixar espais amb clarianes o amb menys densitat... o moltes altres actuacions que faran que en un proper incendi aquest pugui evolucionar de manera menys virulenta, o intentant salvar alguna punt d'interès. Això no vol dir fer-lo a mida del nostre gust, vol dir pensar en el proper incendi. I el canvi en el factor humà vindrà del canvi de concepció que tindrem les persones tant del territori com foranies en que passa quan s'ha cremat un bosc. Aquest mor o simplement fa un canvi equivalent a un "reset"? Quines han estat les causes de l'incendi?, era vell, hi havia espècimens morts per manca d'espai, de llum, excés de competència? cal fer un redisseny dels nostres boscos? han de ser assalvatjats o salvatges (coses diferents), d'evolució natural o controlada?


Crec que aquest reportatge i la iniciativa d'aquest bomber han fet aflorar que la concepció que tenim gran part de la població no es correspon a la que possiblement ens depari el futur i que poc a poc comencen a explicar-nos els qui en principi son els experts en aquesta matèria. Enginyers forestals, agrònoms, analistes d'incendis, analistes de boscos, i d'altra gent del món científic ens estan donant a conèixer les seves deduccions i ens proposen maneres de pensar diferents a les que hem tingut durant el segle XX.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Curiosa forma d' expressar el sentiment artistic d' un bomber

Mazur ha dit...

Aquella nit vaig estar treballant en una linea amb un altre company BBVV ( del meu ex-parc de SJDD curiosament), 3 BBPP de Hospitalet del Llobregat, i un grapat de voluntaris del poble i ADF's.
Precisament un d'aquest voluntaris ADF era el Marc.
Es va interessar molt en tot aquest mon dels focs forestals, ja que em va dir que no era el seu punt fort al ser bomber de Bombers de Barcelona i fer una gran majoria de serveis urbans.
Li vaig explicar "a grosso modo" algunes de les tècniques que fem servir a can Bomber i com solen actuar els GRAF amb foc tècnic quan es pot.
Se'l veia molt interessat en apendre mes sobre aquests tipus de focs.
Des de llavors tenim contacte exporàdic per twitter, i espero que es pasi per aquí a dir la seva

Salutacions!

Anònim ha dit...

quant hi ha un incendi es pert valor. perdem arbres vells, animals i l'erosió pot ser un problema. hi ha especies pirofites i especies colonitzadores, pro aixo hauria de ser un llarg pas q per causes normalment humanes es queda. per tant perdem valor ecologic. no hauriem de pelar el bosc per tal de que no cremi, la solucio passa perque minimitzem les causes humanes en l'inici dels incendis, deixem que els llamps siguin els unics causants i segur que reduim enormement els gif

Marc Sellarès ha dit...

Òstres!, vaig fer un comentari molt extens i veig que no es ca publicar.. El tornaré s fer

Marc Sellarès ha dit...

Doncs si, vaig estar treballant de matinada amb en "Mazur" i em va agradar molt les seves reflexions.
Estic força d'acord amb l'article i crec que té molts raó en molts aspectes.
A Bcn fem un o dos "focs forestals" cada temporada, són molt petits i amb pocs efectius es controlen amb relativa facilitat.
La mirada doncs dels incendis forestals la tenim generalment com la resta de societat, la del bosc com a riquesa natural, social i paissatgística. Es la mirada dels incendis com a quelcom negatiu perquè destrueixen la vegetació, deixen el terreny exposat a l'erosió, i un nou incendi en poc temps pot deixar el terreny erm per a molt de temps. Igualment el valor econòmic i forestal d'un bosc madur és molt menor que el d'un bosc cremat, en consequència els pagesos/turisme rural ténen menys ingressos i l'avandó de la pagesia també és un problema, etc..
Entenc que després de l'incendi hi ha molta feina a fer i és una gran oportunitat per preparar el bosc per a un nou incendi però malgrat això no puc evitar que se m'encongeixi el cor quan veig cremar un bosc aqui o a l'altra punta de món.
Una pregunta que sorgeix es si aquesta "nova mirada" o oportunitat serveix només per al nostre territori o és exportable a la majoria d'incendis forestals del planeta?

Anònim ha dit...

"La visió que té un bomber urbà és que quan es crema el bosc cal apagar perquè allò que està passant és un desastre mediambiental".

Segur que és això el que pensem els bombers urbans? Ens has preguntat a tots?

Salut company.

Alfons Tormo Vilà ha dit...

És el que té generalitzar... sempre hi ha algú que no queda representat. Però de la mateixa manera que a Bombers de Barcelona segurament hi ha gent amb un concepte més "obert" sobre les conseqüències d'un incendi, també trobarem a gent de Bombers de la Generalitat que no hi creu (o no entén) amb la política actual d'estratègia global i aprofitament d'oportunitats, i en conseqüència no arriba a entendre com s'afronta un incendi tal i com s'està plantejant els últims anys. (Rasquera i Òdena son dos bons exemples).

Joice ha dit...

Hola Alfons, tot i ser nascut a Lleida, sóc bomber de Barcelona i personalment, la meva experiència amb el foc forestal és mínima, tot sigui dit.

En qualsevol cas, penso que tan natural com que es cremi el bosc és que algú proper i que estimes mori de vell i això no et treu la pena per la pèrdua. Crec que no és pas incompatible escenificar el dol per un tros de terra cremada, la qual estimes, amb comprendre el tema de la paradoxa del foc i tot plegat.

Bon dia i bona guàrdia!

Vols rebre els articles per correu? apunta't!